Literatura des del WC

Rosa Bojans, anagrama de Joan Brossa, el nom del seu institut, és la brossiana autora de Rere la porta, recopilació de relats creada per una vintena d’alumnes de 4t d’ESO d’Horta-Guinardó, a Barcelona. Contes amb títols com Jo controlo, Qui ets?, Culpable?, Estic aquí o no amb un denominador comú: estar pensats a partir d’una frase escrita a la porta d’un lavabo.

Històries que tracten temes que travessen les vides dels adolescents: com és patir o perpetrar assetjament, o suportar la pressió o la por de no encaixar. Escrit en català –denominador comú de tots els relats–, Rere la porta és el fruit del treball globalitzat que durant aquest primer trimestre de curs ha convertit aquests 20 xavals del Joan Brossa no només en escriptors, sinó també en correctors d’estil, maquetadors, il·lustradors, aprenents d’impressor i periodistes.

De fet, aquest reportatge neix d’un correu electrònic d’Aina Xarles Franco, una de les alumnes del grup que forma part de la comissió de difusió. Això de «treball globalitzat» és literal, i aquest grup d’adolescents no només han parit el llibre –i l’han autoeditat, buscant pressupostos i pagant cada un d’ells cinc euros per còpia–, sinó que també s’han encarregat de donar-lo a conèixer.

«Hem fet tot el procés que se segueix per editar un llibre de manera professional», assenyala, orgullosa del seu alumnat, Imma Muñoz, la professora de català que ha coordinat el projecte, dissenyat per Asterisc Agents, agència literària que ha acompanyat els joves en aquesta aventura.

Els treballs globalitzats són una experiència impulsada pel Departament d’Educació per introduir matèries que barregin coneixements de diverses àrees per aprendre a partir d’un projecte amb l’ajuda d’una entitat externa; en aquest cas, Asterisc Agents.

«Tu els coneixes amb una cara, que és la que et volen ensenyar, i hi ha gent, com el Víctor, que és molt lector i ja intuïa que faria un relat de nivell, però d’altres no t’ho esperes, i aquí s’han deixat portar moltíssim, denoten una sensibilitat...», s’emociona Muñoz –a més de la seva profe de català, periodista, editora i correctora a Editorial Clandestina–, qui ha fet una última edició de tots els relats. La primera la van fer entre ells, intercanviant-se les obres uns amb els altres.

A més de l’encertat disseny de la portada –un muntatge amb la porta d’un lavabo en la qual hi ha els noms dels contes pintats–, els nois són els responsables també de les il·lustracions i ho seran de la presentació del llibre, que volen organitzar per a Sant Jordi.

En faran còpia per als autors, i 10 per a la biblioteca de l’institut. Orgullosos del seu treball, l’alumnat explica amb un somriure que el que més els ha agradat del projecte és que «era bastant lliure, cadascú podia escriure del que volia», coincideixen. Uns relats que en gran part han escrit a l’institut per evitar possibles temptacions d’utilitzar el ChatGPT.

Amb una il·lustració, cada text està acompanyat per una biografia del seu autor escrita per algun profe de l’insti. Una de les tasques era demanar al docent que més els ha marcat o amb el qual millor vincle han creat que escrigués sobre ells.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

L’Hugo l’hi va demanar a Muñoz, que ha escrit d’ell: «L’Hugo és intel·ligent, hàbil, despert, i no sempre ho aprofita. O no ho aprofita en allò que els professors consideren prioritari. En aquest llibre, però, podem disfrutar d’ell en la seva millor versió, com a escriptor i com a dissenyador de cobertes. Volem continuar disfrutant d’aquest Hugo reflexiu i generós». Ell somriu, pudorós.

A ulls de la professora de català, el millor han sigut les ganes d’aprofitar l’oportunitat de la majoria del grup (la padrina d’Asterisc Agents ha sigut l’escriptora Laia Fàbregas). «S’han despullat amb textos amb gran sensibilitat», diu la docent. Com assenyala en el pròleg, «el que uneix tots els relats del llibre és més que una pintada a la porta del lavabo: és la voluntat d’explorar l’ànima humana». n