Química per treure empremtes d’ous, fruita o pell humana
La policia científica dels Mossos difon a altres cossos de seguretat internacionals, perquè ho utilitzin en la resolució de casos, la creació de dos reactius a utilitzar com a tècnica forense en les escenes de crims. Es pot establir un perfil genètic que es consulta en diferents bases de dades.
"L’empremta és l’empremta". Amb aquesta màxima, investigadors dels Mossos d’Esquadra deixen clar que una evidència objectiva" és la prova més contundent que poden presentar davant un tribunal per a la resolució d’un crim. D’empremtes, proves i peces de convicció, les que s’aporten davant un tribunal, sap molt el subinspector Robert Trench, coordinador regional de la Divisió de Policia Científica dels Mossos, que ha vist com la feina del seu equip ha sigut fonamental no només per aclarir diversos casos complexos, com els assassinats antics que porta la Unitat Central d’Homicidis, sinó per afavorir la tasca policial a nivell internacional.
Aprofitant la baixada de casos durant la pandèmia, agents de la Científica van crear dos nous reactius químics, el POSME i el WET-UCIO, utilitzats per treure empremtes d’objectes a l’escenari d’un crim. Segons Trench, fins ara era complicat recuperar aquestes evidències d’algunes superfícies, però amb els nous reactius s’aconsegueix obtenir empremtes de bona qualitat en plàtans, mandarines, ous i la pell humana. Aquestes empremtes s’acaren en bases de dades de manera periòdica per determinar si corresponen a algun sospitós.
Es fa amb les dels Mossos com d’altres policies de l’Estat o a escala internacional. "Poden canviar d’identitat, però l’empremta és l’empremta, és l’element que identifica una persona", explica la inspectora Ester Salcedo. Gràcies a aquestes tècniques forenses de la Policia Científica s’obren noves línies d’investigació que permeten explorar casos complexos, alguns de greus com assassinats, o que estan estancats. Els nous reactius creats pels Mossos s’han presentat internacionalment i van aparèixer en una publicació científica. En podrà fer ús qualsevol policia del món.
"Tant ells es beneficien de les nostres tècniques com nosaltres de les seves", explica Trench, que relata que les empremtes o les restes de l’ADN trobades permeten trobar un sospitós, sempre que sigui a la base de dades policial, i situar-lo en un escenari criminal o a prop. La tasca de l’investigador és explicar el context per determinar si és el responsable d’un delicte o té informació sobre un altre sospitós.
"Hi ha 20 disciplines forenses diferents", indica Trench, que remarca que s’analitzen les evidències que s’han trobat a l’escenari de delictes amb noves eines, ja que és una disciplina en constant evolució.
Amb les millores tècniques analítiques, no només en dactiloscòpia, sinó també en l’anàlisi de l’ADN en restes com sang o saliva els agents poden treuen més informació d’evidències antigues. Així es pot establir un perfil genètic i buscar un sospitós en les diferents bases policials. És la punta del fil per estirar. Les bases es consulten amb molta assiduïtat per determinar si hi ha noves incorporacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça
- Gemma Triay: "Ens estem acostant a la igualtat en l’aspecte esportiu, però no en els premis"
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- Un centre de teràpies gèniques fa un gran pas contra el parkinson
- Delícies per ballar plorant
- Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme