Excel·lent irlandès en el PISA

Els resultats de l’informe PISA 2022 han col·locat Irlanda com un dels països amb millor rendiment escolar de la Unió Europea i de l’OCDE. El resultat ha sigut especialment bo en lectura: el país s’ha col·locat en segona posició en una llista de 81 economies, només per darrere de Singapur, mentre que en matemàtiques i ciències ha obtingut el tercer millor resultat de la UE i ha pujat fins als deu primers llocs entre els 37 països de l’OCDE. Unes dades que no són fruit de la casualitat: el país ha posat en marxa una sèrie de mesures en els últims anys, especialment enfocades en la formació de professors i en el suport als alumnes més desfavorits, que han sigut determinants en l’èxit del seu model educatiu.

El Govern irlandès va implementar el 2011 una nova estratègia per millorar el rendiment dels alumnes en llengua i literatura i en matemàtiques que els va proporcionar una atenció i un suport addicionals. El principal objectiu va ser augmentar el temps disponible en l’ensenyament de les dues matèries i millorar els mecanismes d’avaluació. «Hi va haver més investigació sobre les pedagogies que eren més exitoses», explica Áine Hyland, professora emèrita de la Universitat de Cork i un dels principals referents en investigació educativa del país. «Es va donar una importància més gran a la forma en què s’ensenyaven les matemàtiques i la lectura a partir d’estratègies d’èxit basades en proves».

En la circular que aquell any, el 2011, va emetre el Ministeri d’Educació irlandès, es recollien instruccions per augmentar el nombre d’hores que es dedicaven a la llengua i a les matemàtiques en l’educació primària. En el cas de la llengua, es va recomanar afegir una hora més a la setmana fins a les 8,5 hores (repartides entre anglès i gaèlic), mentre que en les matemàtiques aquest augment va ser de 70 minuts setmanals, de manera que es va passar de 3 hores a 4 hores i 10 minuts.

Al reforç de l’aprenentatge dels alumnes en aquestes matèries s’ha sumat la millora en la formació dels professors, que va ser ampliada un any més el 2011, i a la implementació d’un currículum estructurat, definit i homogeni per a tots els centres, que ha ajudat els docents a tenir unes guies i una orientació més clares per aconseguir els objectius.

Inferior bretxa educativa

«En llocs com Escòcia o Finlàndia s’ha animat molt els professors a desenvolupar els seus propis programes. Però si donen 25 o 26 hores de classe a la setmana i a més han de corregir tasques i exàmens, no és realista que es mantinguin al dia amb la investigació educativa i que sàpiguen quin és el millor mètode d’ensenyament», explica l’acadèmica. «Els professors necessiten claredat i suport, i això ha funcionat a Irlanda fins ara», afegeix

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

El país també s’ha esforçat els últims anys a reduir la bretxa educativa segons el nivell socioeconòmic dels alumnes. El Govern va posar en marxa el 2017 un pla per reforçar l’ajuda als nens i joves en situació de risc o desavantatge educatiu (el pla DEIS, en les sigles en anglès). Un dels suports inclosos en el pla està enfocat en el desenvolupament professional dels professors en l’àmbit dels programes de llengua i matemàtiques, cosa que, segons els experts, ha contribuït als bons resultats dels alumnes en l’informe PISA.

Una altra de les claus rau en una resposta més efectiva a la pandèmia que en altres països. Malgrat que les escoles van estar tancades durant un temps semblant al d’altres països, l’impacte en els alumnes no va ser tan significatiu en alguns aspectes. Un 57% dels estudiants a Irlanda no van rebre ajuda d’un familiar durant el confinament, davant la mitjana del 45% als països de l’OCDE. Això s’atribueix al «grau relativament alt» en què es van completar les classes a distància a Irlanda durant els tancaments escolars. n