Anna Simó. "Dividir l’alumnat per nivells com proposa França seria una regressió brutal"

El Govern ja fa anys que treballa contra la pobresa infantil. I no només el Govern, també ho està fent el món local. Però devem ser els quarts en índex de pobresa infantil en tot l’Estat i això no es reverteix en absolut en quatre dies. A més, no és una qüestió que depengui només del Govern; i l’escola no està al marge de la societat.

Si hi ha una cosa que deixen clara els resultats de PISA és la falta d’equitat del sistema. L’escola privada-concertada obté 37 punts (equival a pràcticament dos cursos) més que la pública.

Hi ha desigualtat entre els estudiants, independentment de si van a centres concertats o a centres públics.

D’acord, però hi ha dues diferències innegables entre els dos sistemes: la sisena hora a primària i les tardes lectives a l’ESO. Dues retallades que ara com ara el seu departament no té sobre la taula revertir. ¿Creu que aquesta diferència objectiva no té cap impacte en els resultats?

En primer lloc, aquella hora de més que fa l’escola concertada no és una hora lectiva, són hores complementàries en què treballen en altres temes. Però són qüestions pertinents que necessiten una resposta basada en les proves i això ho ha de fer el Consell Superior d’Avaluació, l’agència que hem de llançar l’any que ve. Vull que els experts puguin analitzar aquestes correlacions per tenir dades reals. Però les proves de PISA es refereixen als estudiants, no als centres, i el problema de la segregació escolar es dona també entre centres concertats. Hi ha escoles públiques amb poca segregació i escoles concertades amb molta. On es veu la gran diferència de resultats és segons la realitat socioeconòmica dels estudiants. Les anàlisis de PISA diuen també que si es neutralitza la qüestió socioeconòmica, les diferències per origen es redueixen a només cinc punts.

Aquestes mateixes anàlisis diuen que una de les claus per acabar amb la segregació escolar seria que l’escola concertada fos "realment gratuïta", una cosa que està lluny de passar.

És el que estem fent amb el pacte contra la segregació i les motxilles econòmiques.

Però una cosa és la motxilla econòmica per acceptar un alumne i una altra la gratuïtat universal de l’escola perquè es presenti realment per a totes les famílies com una sola xarxa.

L’escola pública tampoc és gratuïta. Jo pago 150 euros a l’any en material i el meu fill va a un centre públic.

El copagament és una altra qüestió pendent, sens dubte; però el seu Govern es va comprometre a aprovar un nou decret de concerts que ha de regular per norma la corresponsabilitat de la concertada. ¿Ho farà?

Quan vaig arribar a la conselleria em vaig trobar que ja s’hi estava treballant. I el que també s’està fent és arribar a acords amb l’escola concertada en altres temes com el compliment de la llei d’educació de catalunya (LEC), que diu que els professors de l’escola concertada han de tenir les mateixes condicions laborals que els professors de la pública, una cosa que encara no està passant i que, òbviament, té una implicació pressupostària.

¿El decret estarà aprovat aquesta legislatura?

S’hi està treballant. Jo poso la directa, però no puc posar una data.

Una de les mesures presentades després de fer-se públics els mals resultats de PISA a Catalunya va ser la necessitat de "tornar als bàsics". ¿Com es materialitzarà això a les escoles i instituts de Catalunya?

Ara, el que ja s’ha fet des dels resultats de les competències bàsiques de l’any 2022, és treballar en la formació de professors en termes d’aprenentatge de la lectura. ¿Com transmetre la competència lectora als estudiants? ¿Com fer que l’alumne de quart i cinquè de primària tingui consolidadíssim aquest aprenentatge? I, d’altra banda, compaginar aquesta formació amb una atenció més personalitzada als estudiants. Una tutorització d’aquells alumnes amb alguna dificultat en les matemàtiques, i no de manera generalista, sinó que, per exemple, en matemàtiques hi ha sis aspectes, sis ítems en què l’alumne pot anar més fluix; detectar-los i treballar-los de manera personalitzada. I una altra cosa diferent és la qüestió del pla d’estudis.

¿Què proposen respecte al pla d’estudis?

Quan parlo amb representants de la comunitat educativa, sempre em diuen que hi ha hagut canvis curriculars cada vegada que hi ha hagut canvis en la llei orgànica. El currículum Wert tenia més de mil pàgines. Després vam passar al currículum Lomloe; per competències i que parla de vectors. De vegades ens compliquem una mica la vida. Crec que seria bo poder definir i enviar als centres un document amb els objectius a què arribar l’alumnat en cada curs. És a dir, en idiomes, en matemàtiques… De tot el currículum, el que al final de cada curs els alumnes haurien d’haver aconseguit. He donat les indicacions al meu equip perquè preparés aquest document que reculli el que l’alumnat ha de saber fer a primer, a segon, a tercer… i l’enviés als centres.

¿Això que planteja és posar fre? ¿El nou currículum representa un canvi ambiciós i s’ha començat la casa per la teulada?

No, no, no. El que proposo és aclarir el que cada estudiant ha de saber al final de cada curs; que els centres tinguin unes indicacions clares per part del Departament.

¿Els centres no saben què ha d’aprendre cada alumne en cada curs?

Sí, ¡segur que ho saben! Però potser algunes escoles agraeixen poder tenir aquest document.

Fa molts dies que demana a les famílies que confiïn en els docents, mentre el missatge de molts docents és que senten que és el Departament el que no hi confia. Alguns senten, i així ho expressen, que no se’ls deixa treballar/ensenyar.

Tot just començar com a consellera vaig enviar un correu a tots els professors i els vaig dir que estic al seu costat. Després de PISA hi ha hagut un debat sobre si la culpa és dels projectes, que si la culpa és del mètode… Jo crec que és un debat fals i que no aporta res. Jo confio molt en els docents. Però, de la mateixa manera que un professor no pot decidir en quin idioma fa la classe, ho sento…

No pot fer-ho, però passa…

Ja, però un docent no pot decidir això. En canvi, un professor sí que té autonomia per decidir, parlant amb el claustre i amb el consell escolar de l’escola, cap a on va el seu institut. Però un docent no és un freelance que decideix ell sol on va. L’escola té un projecte, i el sistema té un pla educatiu; i al final és la direcció la que té l’última paraula. Però, insisteixo, els docents tenen tota la meva confiança.

¿Ens pot avançar alguna cosa dels canvis "valents i profunds" dels quals va parlar dimecres el president Aragonès?

Es tracta de revertir els punts febles del sistema, que els té; si no, no estaríem parlant d’això. Però són canvis que hem de fer amb un acord majoritari i partint d’una evidència. Perquè si no, serà l’enèsima declaració pública fingint que fas alguna cosa, diguem-ho clar, que és el que se’ns critica als polítics sempre. Hi ha un problema, tothom en parla, i surten i diuen "faré això, allò, allò altre". Com el ministre francès, que jo, francament, per dir el que ell va dir, millor que no hagués sortit.

Notícies relacionades

El Govern regularà el ‘sharenting’: adeu a publicar fotos del teu fills a les xarxes socials, una forma de «negligència, maltractament i abús»

Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky

¿Està en contra, de la mesura plantejada a França de separar l’alumnat per nivells?

Absolutament, però absolutament. És una regressió brutal. Per sortir dient el que alguns volen escoltar, jo no surto. O hi ha acord, i això vol dir inversió sostinguda durant anys, o el que estarem fent és política de la més baixa.