Sense pla de xoc contra els mals resultats

Després de demolidor informe PISA, la consellera d’Educació, Anna Simó, admet que el model necessita «reformes», tot i que insisteix a «fer pinya» per «apuntalar» un sistema educatiu «amb molt bons fonaments»

A1-180604837.jpg

A1-180604837.jpg / MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sis dies després dels preocupants resultats de l’últim informe PISA, la consellera d’Educació, Anna Simó, va comparèixer ahir davant de la premsa amb diversos missatges. L’autocrítica per la resposta donada pel seu departament dimarts passat –apuntant a la sobrerepresentació de l’alumnat migrant en les proves com a causa del desastre, negada l’endemà– no era cap d’aquests. La idea més repetida per Simó va ser la necessitat de "fer pinya" per "apuntalar" el sistema educatiu, "un sistema educatiu que té molt bons fonaments, però que té punts que trontollen", va definir.

Quant a l’alarmant diferència de gairebé dos cursos entre els resultats obtinguts per l’alumnat de l’escola pública i pel de la privada, Simó hi va treure ferro responent que la mostra és de "només 50 escoles" i que "no es tracta de pública i concertada, es tracta del servei d’educació a Catalunya". "La segregació escolar es donava també entre centres concertats entre ells i entre centres públics entre ells", va defensar la consellera posant-hi l’afegitó que sap de què parla.

Simó es va referir en passat a la segregació perquè insisteix que el pacte nacional per erradicar-la està funcionant, malgrat que PISA encara no ho reflecteix, ja que són proves fetes el març del 2022. "En tres o quatre anys, potser abans, la segregació escolar serà història", es va aventurar a sentenciar en una intervenció en què va anunciar un decàleg de mesures, la majoria de les quals ja en marxa, però cap pla de xoc a partir dels resultats.

Una decisió, la de no aplicar mesures de xoc, que va argumentar afirmant que, tot i que el sistema necessita reformes, cal "analitzar els resultats de les proves" però sense prendre mesures "a reacció", és a dir, precipitades, perquè "és l’últim que necessita el sistema", va considerar. "No hem d’improvisar", va opinar per afegir que els reptes són "el català oral i el castellà", a més de reforçar la comprensió lectora dels alumnes.

"El debat sobre models dels últims dies és erroni, el debat ha de ser sobre evidències", va defensar la consellera, que va descartar tornar la sisena hora a la pública, retallada durant el Govern d’Artur Mas, amb Irene Rigau al capdavant del Departament d’Educació. Al seu lloc, la seva idea és un sistema d’"educació a temps complet", que inclogui extraescolars amb valor formatiu com música, idiomes, art o robòtica: "Plantegem un sistema d’extraescolars universal com l’implementat a Portugal, i això supera la sisena hora", va defensar.

Entre les mesures plantejades per Simó, destaca "la millora global de la formació docent". "És necessari un canvi en el pla d’estudis de Magisteri, que té més de 10 anys, m’atreviria a dir que 20", va apuntar. "Hem de portar a les facultats allò que es portarà als centres", va afegir.

La consellera, que es va situar davant la premsa sola, malgrat tenir a primera fila el secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata –de qui va dir que forma part de la solució, no del problema–, i va parlar durant més d’una hora de la necessitat que les famílies confiïn en el sistema i confiïn en els docents. "Hem de tornar als bàsics; focalitzar-nos en la comprensió lectora i les matemàtiques", va assegurar, en aquest punt coincidint amb el que va apuntar la setmana passada pel director general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas.

Falten espais

Una altra de les mesures plantejades per la consellera, tot i que en aquesta ocasió en condicional, és la baixada de ràtios a secundària, "com ha començat a fer-se a infantil". "Ens agradaria accelerar la baixada de ràtios en secundària, però per a ells ens falten espais; estaríem en condicions de fer-ho el curs 2026, però això implicaria posar barracons", va afirmar.

Respecte a l’horari a secundària –les tardes de l’ESO és una altra de les retallades no revertides en l’escola pública–, Simó va contestar, com fa temps que diu, que han encarregat una avaluació. "No fent així –va dir aixecant un dit enlaire–, sinó tenint en compte l’impacte d’aquest horari no només en els resultats educatius, també l’impacte social, i a partir d’aquí tocarà obrir un altre debat", va concloure.

Notícies relacionades

Més concreta va ser Simó respecte al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, que és l’organisme que valida proves com les de PISA. Va anunciar "canvis profunds" en aquest organisme, que no va detallar, el pròxim gener. Uns canvis que arribaran fins i tot abans de la creació d’una nova agència d’avaluació del sistema educatiu. Aquesta Agència de Prospectiva del sistema educatiu estava ja prevista en la llei d’educació de Catalunya (LEC) de l’any 2009 i ara Simó la vol accelerar. Segons va anunciar, s’espera que s’aprovi el juny de 2024 i està cridada a ser la "proa" de l’avaluació educativa catalana perquè "cal ser molt exigents i rigorosos en l’avaluació de les polítiques educatives.

El full de ruta de Simó –que presentarà també avui al Consell Escolar de Catalunya (CEC)– recull altres assumptes com un "compromís per l’escola inclusiva", amb un "increment progressiu de recursos" que no va concretar. L’esmentat decàleg inclou també el pla de reducció de l’abandonament escolar i "més recursos per al model d’acollida de l’alumnat migrant". Una altra de les idees repetides ahir va ser la necessitat d’estabilitat, així com de "desburocratitzar els centres". Sobre els diners amb què Educació comptarà per portar a terme aquestes mesures, la consellera va evitar donar xifres, però va admetre que els pressupostos de 2024 no podran suposar un creixement de l’11% com aquest any. "Per això parlem de focalitzar la inversió", va justificar. n