El Suprem fixa que l’assetjament sexual també es pot sancionar disciplinàriament tot i que no sigui explícit

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem no només anul·la nomenaments del Govern de Pedro Sánchez, també es pronuncia sobre l’assetjament sexual en l’àmbit administratiu i disciplinari. En la primera sentència en què es pronuncia sobre aquesta qüestió estableix que per sancionar-lo no és necessari «que el comportament, físic o verbal, de naturalesa sexual sigui explícit, sinó que pot ser implícit», sempre que n’hi hagi prou que sigui «inequívoc». 

La Sala considera que l’apartat primer de l’article 7 de la llei orgànica 3/2007 sobre igualtat efectiva entre dones i homes, que regula l’assetjament sexual, no pot ser interpretat únicament com a contacte físic o com a requeriment d’aquest mitjançant paraules. Tan és així «que aquest precepte legal significativament no diu que el comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual hagi de ser explícit. Hi ha maneres de conduir-se que, fins i tot sent implícites, resulten inequívoques dins un determinat ambient cultural», remarca el tribunal. 

La sentència explica que, si bé la jurisprudència penal sobre el delicte d’assetjament sexual pot servir d’orientació en l’àmbit administratiu, la definició de l’assetjament sexual és més àmplia a efectes disciplinaris que a efectes penals. De tal manera que igual que el Dret Penal no «opera només contra les transgressions més greus dels béns jurídics, sinó també en l’esfera disciplinària es tutela el correcte funcionament dels serveis públics i, per tant, poden i s’han de sancionar conductes que no serien penalment reprotxables. Aquesta amplitud més gran de l’àmbit disciplinari no suposa, com s’ha vist, cap minva de l’exigència de tipicitat». 

Per veure assetjament sexual en un comportament implícit la sentència demana valorar almenys tres dades. La primera és «l’existència o inexistència d’acceptació lliure per part de la persona afectada», tot i que amb consentiment, «un comportament objectiu i greument atemptatori contra la dignitat de la persona afectada podria constituir assetjament sexual». També el context (professional, docent, etc.) que el comportament es produeix, valorant fins a quin punt la persona afectada ha pogut eludir els requeriments i les molèsties.

La tercera és «la dimensió temporal, ja que sovint no té el mateix significat –ni la mateixa gravetat– un succés aïllat que tota una sèrie sostinguda i continuada d’actes».

A l’hospital d’Alcorcón

La sentència confirma així una sanció de suspensió de funcions durant sis mesos a un excap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Fundació d’Alcorcón per una infracció molt greu d’assetjament sexual continuat a una metge d’aquest servei, a qui mai va requerir expressament favors sexuals, ni es va excedir físicament, però el va denunciar per les seves «constants mostres d’atenció no requerides entre el juny del 2016 i el juny del 2018», que consistien en convocatòries al despatx del cap del servei per motius no professionals, trucades al mòbil i el busca, i tracte diferent pel que fa a la inclusió de fotografies a la pàgina web i activitats del servei.

Notícies relacionades

«S’ha acabat»: les dones entonen al carrer el clamor contra la violència masclista

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Després d’obrir-li un expedient disciplinari, el rector de la Universitat Rei Joan Carles, del que depèn aquest hospital, li va imposar l’esmentada sanció. Posteriorment, un jutjat contenciós administratiu de Madrid va considerar que el plec de càrrecs formulat en l’expedient disciplinari no respectava el dret fonamental del sancionat a ser informat de l’acusació, al no contenir els elements essencials del fet sancionable i de la seva qualificació jurídica i, per tant, no permetre l’adequat exercici del dret de defensa.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, per la seva banda, va descartar qualsevol vulneració d’aquest dret i va resoldre que hi va haver assetjament sexual per molt que el sancionat no requerís expressament favors sexuals de la seva subordinada, ni s’excedís físicament. Disconforme amb la sentència, l’excap mèdic va recórrer davant el Tribunal Suprem que ara ha desestimat el seu recurs i ha confirmat la sanció, al considerar que «la sentència impugnada raona molt encertadament que el comportament del recurrent va estar guiat per la libido, va ser continuat durant dos anys i no va tenir cap mena d’acollida per part de la persona afectada, que a més era la seva subordinada, només es pot concloure que la qualificació com a infracció molt greu d’assetjament sexual és ajustada a dret».