Les infeccions que s’adquireixen a l’hospital afecten el 10% dels pacients i causen més de 7.000 morts a l’any

Anar a un hospital a operar-se d’un maluc i acabar més malalt pel bacteri multiresistent adquirit al quiròfan o a través de la pròtesi que per la intervenció en si és una cosa freqüent. O operar-se de la vesícula i haver de mantenir-se a l’hospital molt més temps del previst, a causa d’una infecció contreta a través del catèter. I així, anar fent. Les anomenades infeccions nosocomials o relacionades amb l’assistència sanitària (IRES) constitueixen uns dels grans mals del sistema sanitari. I tot i que hi ha tota mena de protocols i mesures d’higiene per evitar-les, es calcula que al voltant del 10% dels pacients hospitalitzats adquireix una infecció a conseqüència de la prestació assistencial.

La dada procedeix del sistema de vigilància epidemiològic d’infeccions dels pacients hospitalitzats EPINE, que també calcula que les IRES causen un total de 7.415 morts a l’any a Espanya, a causa que la mortalitat dels pacients infectats és del 34,6% davant les morts atribuïbles a la resta d’hospitalitzats, del 2,7%. Les infeccions causades per l’atenció sanitària provoquen, per tant, més mortalitat, malalties associades, una ocupació de llits més alta i més despesa sanitària. Segons el registre Epine, ocasionen 2.025 milions d’euros a l’any en costos directes.

Per això, «és un problema de salut global molt important» que convé «prevenir perquè les infeccions són evitables», segons explica José Miguel Cisneros, cap del servei d’infeccioses de l’hospital Virgen del Rocío i expresident de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). L’especialista aclareix que sempre hi ha «un risc intrínsec» en qualsevol intervenció sanitària, ja que en ocasions es trenquen les barreres del cos que ens defensen contra els virus i bacteris nocius, però el més important és reduir-lo al màxim, segons marquen els estàndards internacionals.

Els bacteris multiresistents

De fet, on més infeccions es produeixen és a l’uci, que és «on més es vulneren les barreres del cos», ja que la majoria de les IRES s’adquireixen al quiròfan –i posteriorment molts pacients passen a l’uci-, o través d’un catèter, per una sonda, per la ventilació mecànica o per les pròtesis, «que multipliquen el risc a l’introduir un cos estrany a l’organisme». A més, moltes de les infeccions nosocomials, precisa el doctor, estan causades per bacteris multiresistents als antibiòtics, que segons l’OMS és una de les pitjors amenaces mundials. Un estudi publicat aquest dilluns calcula que aquest any moriran més de 20.000 pacients a causa d’aquests microorganismes que no responen als fàrmacs actuals.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Per reduir les infeccions hospitalàries, la mesura de prevenció més important és la higiene de mans. Que cada professional, abans i després de tocar cada pacient, es desinfecti correctament. També hi ha llistats de comprovació quirúrgica, d’inserció d’un catèter o d’una intubació, que redueixen el risc, perquè es comprova que s’ha realitzat tot d’acord amb el protocol. I també es redueixen mitjançant l’aïllament de les persones contagioses o la vacunació.

El dèficit d’informació i transparència

El problema a Espanya és que el registre EPINE ofereix una estimació de les infeccions que es produeixen i les morts associades, però no hi ha un registre detallat per hospital i per servei. «La informació que tenim és insuficient. Cada departament hauria de saber la seva taxa d’infecció per comprovar que els protocols d’higiene funcionen», reivindica Cisneros, que considera que el registre hauria de ser públic i transparent perquè el pacient pugui saber les possibilitats de contagiar-se abans de sotmetre’s a una intervenció i, fins i tot, poder elegir en funció del risc.