Espanya registra 20.000 parts prematurs a l’any: una «emergència silenciosa» que desafia les famílies i el sistema sanitari

A Espanya la taxa de parts prematurs –abans de la 37 setmana de gestació– va a la baixa en els últims anys (6,7% de tots els parts el 2021 davant 7,9% el 2010), sobretot a causa que s’ha reduït la prematuritat associada a les tècniques de reproducció assistida. Però hi ha hagut un lleuger augment dels molt prematurs (de 28 a 32 setmanes) i prematurs extrems (menys de 28 setmanes), que han passat del 13% de tots els infantaments abans de temps el 2010 al 14,6% el 2021.

A més, en números absoluts, la xifra és impactant: cada any neixen més de 20.000 nens abans de la setmana 37 de gestació, fet que suposa un gran desafiament per a ells, les seves famílies i el sistema sanitari i educatiu.

De fet, que es trenqui la bossa amniòtica o hi hagi algun indici que el nen vol arribar al món abans de temps és una de les pitjors notícies que pot rebre una parella que espera un nadó. Un naixement primerenc, sobretot abans de la setmana 28, pot implicar que el nen mori o pateixi algun tipus de discapacitat, problemes de neurodesenvolupament o respiratoris, entre moltes altres complicacions.

Les causes

Els motius pels quals un part pot avançar-se són variats, però en els últims anys estan associats al fet que s’ha retardat l’edat a la qual es tenen els fills i a la incorporació de la dona al mercat laboral, que pot incrementar l’estrès de la gestant i que aquest sigui un dels desencadenants, juntament amb les edats tardanes, amb embarassos a partir dels 35 o 40 anys.

Així mateix, segons explica Belén Fernández, membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neonatologia (SENEO), «una altra cosa que ens preocupava molt» va ser l’augment de les tècniques de reproducció assistida, ja que «quan van començar a generalitzar-se els tractaments s’implantaven fins a cinc embrions per assegurar l’èxit de l’embaràs i això va implicar molts parts de quadrigèmins o trigèmins, que sempre són prematurs i ara gairebé no es veuen».

El descens dels parts múltiples té a veure amb el fet que la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) va publicar el 2021 unes recomanacions destinades a reduir la prematuritat i, com a mesura primordial, es va indicar la transferència d’un únic embrió en la fecundació in vitro. Tot i així, diversos estudis internacionals mostren que la reproducció assistida continua relacionada amb la prematuritat, a causa que les dones que acudeixen a aquestes tècniques normalment tenen una edat avançada i que la infertilitat pot estar motivada amb «alguna patologia de base», segons explica la doctora Fernández.

I és que la majoria de naixements prematurs es produeixen espontàniament, però d’altres es deuen a raons mèdiques, com infeccions, preeclàmpsia (pressió arterial alta en embarassades) o altres complicacions de l’embaràs que requereixen una inducció primerenca del part. «I finalment, altres vegades no en sabem la causa», indica la portaveu de SENEO.

Les malalties

La prematuritat pot provocar la mort del nadó. En les setmanes límits de la viabilitat (23-24 setmanes) la supervivència és del 30-40%. A les 25 setmanes ja és del 70%, tot i que el 60-65% dels que sobreviuen tenen algun tipus de seqüela. A partir de la setmana 28 sobreviu més del 95%, sobretot perquè «es fa molt bona neonatologia a Espanya». Segons l’experta, és l’especialitat metge que ha experimentat més avenços en els últims anys, a causa del desenvolupament de nous medicaments, com els que permeten madurar els pulmons d’un nounat, o la millora dels equipaments a les ucis. Tot i així, és freqüent que els prematurs pateixin problemes respiratoris, intestinals, neurològics, retards cognitius o discapacitat.

Per reduir o mitigar les malalties associades, l’OMS recomana que els pares estiguin implicats en la cura i el mètode cangur. Per això fa anys que l’Associació de Pares de Nens Prematurs (APREM) lluita perquè els progenitors puguin tenir accés a les ucis on estan ingressats els seus fills les 24 hores al dia, així com que rebin la formació necessària per poder atendre infants tan vulnerables i informació sobre els seus drets i les ajudes existents.

Les sol·licituds

A més, com que la situació és «tan traumàtica» i els pares passen per moltes fases, com la culpa, la ira, la por, l’ansietat, etc., APREM sol·licita que en totes les unitats de nounats hi hagi psicòlegs clínics perinatals per als pares, un recurs amb què només compten entorn del 38% d’hospitals. «Anímicament és molt difícil i hi pot haver estrès posttraumàtic en el 13% dels casos», explica Concha Gómez, cofundadora de l’associació i mare de dos bessons prematurs.

Notícies relacionades

Acomiadades per l’‘unicorn’ Domestika una setmana abans de donar a llum: «Em van avançar el part per estrès»

Tanca temporalment la primera casa de parts naturals de Catalunya per falta de llevadores

Així mateix, l’APREM recolza la sol·licitud de la societat científica del fet que es creï l’àrea de capacitació específica, perquè tots els metges que treballin en neonatologia tinguin la formació adequada.

I una altra de les seves sol·licituds té a veure amb l’accés a l’atenció primerenca, el conjunt de tècniques indicades per als nens amb trastorns de desenvolupament i que en algunes comunitats té llistes d’espera de fins a un any, malgrat que el tractament és més efectiu com més aviat es proporcioni.