Medi ambient
Provocar la mort d’arbres per salvar els boscos centenaris: Catalunya assaja un projecte pioner
![Provocar la mort d’arbres per salvar els boscos centenaris: Catalunya assaja un projecte pioner Provocar la mort d’arbres per salvar els boscos centenaris: Catalunya assaja un projecte pioner](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/3eb3c73e-09b6-424a-a3db-ba4ca3dec218_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
La pedra filosofal dels boscos madurs consisteix en el contrari del que desitgen els humans a la recerca de l’eternitat. Homes i dones somien rejovenir. En canvi, l’única poció que pot allargar la vida a aquests vells hàbitats, tan recòndits a la regió mediterrània, depèn de l’envelliment constant, fins i tot de la mort, en petites dosis. Tornar a la joventut, per a aquests, suposaria un autèntic malson.
Segles enrere, els boscos accedien fàcilment a aquest elixir de la vida. Evolucionaven de forma natural, lliures de fenòmens extrems. Envellien i es pansien en un cicle constant. El problema va arribar quan els humans van intervenir en aquests espais i van posar fi a la dinàmica innata de la flora i la fauna.
A Catalunya, menys de l’1% dels boscos són madurs, un hàbitat clau per a la biodiversitat
En el dia d’avui, la situació és preocupant: encara es poden detectar algunes arbredes relativament madures al Pirineu, però trobar-les en ple paisatge mediterrani és missió impossible. Aquests espais no arriben a l’1% de la superfície forestal de Catalunya, segons les conclusions del projecte europeu Life Biorgest.
Intromissió salvadora
Amb les actuals circumstàncies, aquests savis ecosistemes centenaris cada vegada ho tenen més complicat per obtenir el secret de la immortalitat. No obstant, un grup de científics van trobar-hi una solució esperançadora i n’han confirmat l’èxit en les conclusions del projecte: si es provoca la mort d’alguns arbres de forma artificial, s’accelera la maduració d’alguns boscos. I aquesta estratègia és el que s’ha començat a assajar.
Si un dia passegeu pel bosc de Tres Comuns (Rialp) o Bonabé (Alt Àneu) al #PNAltPirineu i trobeu un arbre amb aquesta part pelada sense escorça, sapigueu que és la tècnica de l'anellament amb motoserra. És una tècnica de gestió forestal per generar fusta morta en peu
— Parc Natural de l'Alt Pirineu (@pnaltpirineu) 10 de abril de 2022
Fil👇🏼 pic.twitter.com/lYNutyWTQO
Primer fa falta saber quins ingredients conformen un bosc madur. Perquè aquest tipus d’ecosistemes s’originin, es requereixen uns 300 anys sense que el bosc pateixi grans pertorbacions. Aquests espais tenen fusta morta de grans dimensions, algunes clarianes, i són molt heterogenis. %
«Amb els boscos que encara no són madurs però que van en bona direcció, es pot actuar de diverses formes. O no fer res i deixar que continuïn progressant, o eliminar petits arbres al voltant d’un de vell perquè aquest continuï viu. També es poden tallar arbres per reforçar l’heterogeneïtat», explica l’investigador Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que participa en el projecte europeu, que va acabar una setmana enrere. «Intervenim perquè acabin de madurar», precisa.
Anella mortal
Però el mètode ideal que provoca la mort de certs arbres i els converteix en fusta morta, però dempeus, és l’anellat. Consisteix en l’eliminació d’una part d’escorça ampla i del càmbium (el següent teixit després de l’escorça) del tronc. Aquesta intervenció talla les conduccions per les quals s’alimenta l’arbre, i per tant, si no aconsegueix rebrotar per sota de l’anellat, morirà.
«Hem aconseguit que morin entre el 80% i el 90% dels arbres que anellem, un gran èxit. Primer, es converteixen en fusta morta dempeus. Quan passin els anys seran fusta morta caiguda, també clau per a l’ecosistema», explica l’expert. Aquest procediment, que s’havia aplicat en boscos pirinencs, s’ha posat en marxa en zones, per exemple, de Collserola. «Com que hem gestionat i intervingut massa als boscos, tenen dificultats per madurar. Per aquesta raó els ajudem a fer el procés. El duem a terme amb alzines, roures o boscos de pi blanc», detalla Vayreda.
El projecte va seleccionar vuit hectàrees de boscos mediterranis. Una vegada s’ha comprovat que funciona, es pretén aplicar-lo en més llocs a fi de tornar a disposar de boscos madurs, aquest hàbitat resilient al canvi climàtic i tan poc freqüent al nostre paisatge.
Aquest mètode és només una de les opcions que planteja el projecte europeu. En altres boscos, més joves, es posa sobre la taula la possibilitat de compatibilitzar la preservació de la biodiversitat i l’aprofitament econòmic de la fusta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Medi ambient Plantes Incendis Canvi climàtic Crisi Climàtica Incendis forestals Espècie en perill d'extinció
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona