Teatre contra l’odi: antídot contra la radicalització dels adolescents

El repte era majúscul: una obra de teatre d’una hora i 10 minuts sobre el procés de mediació entre terroristes d’ETA penedits i les seves víctimes directes. Tres actors majúsculs parlant sobre un escenari pràcticament despullat (dues taules, tres cadires). Captar l’atenció de 500 adolescents de tercer i quart d’ESO i de cicles formatius arribats des de 13 instituts de la ciutat i introduir-los (en tots els sentits) en una obra sobre un tema que, a priori, els és llunyà: ETA. Un muntatge que té com a proposta «la idea radical que s’ha d’escoltar l’altre».

«Va ser molt interessant, durant la funció, sentir el murmuri dels alumnes. Les seves reaccions com d’«ostres, ostres», davant un moment emocional fort. Per com els arriben tan directament aquests discursos retrògrads, masclistes, per part de l’extrema dreta, veure escenes de vulnerabilitat els posa molt nerviosos. Veure com s’obren en canal els personatges, sentir les emocions davant d’ells, sobre l’escenari; veure també un altre tipus de masculinitat, encarnat en el paper de l’Aitor [l’etarra penedit]...», relata encara emocionada San Miguel, que apunta que el muntatge mira d’explicar una cosa que aquests nois històricament no han estudiat, però amb què aconsegueixen connectar per la universalitat del missatge. 

La complexitat de la vida

‘La mirada del otro’ mostra la complexitat de la vida en un moment en què els discursos simples són els que triomfen, a uns joves acostumats a la immediatesa. Des de l’escenari percebem molt el que passa entre el públic. En algun moment ells han d’expressar-se. Deixar anar tensió, a ells els estan passant moltes coses, també», prossegueix l’autora del text (un text en el qual absolutament tots els diàlegs estan extrets de converses reals amb presos dissidents i víctimes).

Una altra de les claus del projecte és que tracta els adolescents com a adults. «No hi estan acostumats. Oferir-los un espectacle pensat per a adults és tractar-los també fugint del clixé. Fer-los protagonistes del que passa a la seva ciutat i al món», continua. Contra la narrativa que s’ha construït dels xavals que són una generació enganxada a les xarxes socials, que no es preocupa per res, fills d’un sistema en el qual s’estan generant uns relats d’entreteniment i de simplificació dels conflictes, ‘La mirada del otro’ proposa una cosa molt més complexa, com complex és també tot el que passa durant i després de la funció, quan San Miguel –que interpreta la filla d’un regidor assassinat per ETA– i els seus dos companys de repartiment –Pablo Rodríguez al paper del pres etarra penedit i Patricia Estremera, en el de valenta mediadora– es canvien de roba i tornen a pujar a l’escenari a parlar amb els joves sobre tot el que allà ha passat durant l’hora anterior.

En el debat després de la primera funció –aquest dimarts–, van passar coses com veure una adolescent asseguda a la primera fila preguntant per les diferències en la reinserció en la societat després de complir la pena entre un pres comú i un pres per terrorisme o sentir un company, algunes files darrere, que va agafar el micròfon per preguntar per què no havien fet una obra parlant sobre els atemptats gihadistes de la Rambla, per arribar a la conclusió entre tots que el missatge era el mateix. «Tot el terrorisme es basa en el mateix», va reflexionar Rodríguez.

Notícies relacionades

Fracàs escolar: elles abandonen menys, però ho paguen més car

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

La importància de la paraula i de les paraules va ser el que va destacar una altra jove des de l’altre costat de l’auditori, que va insistir que no parlessin de «terrorisme islàmic». «L’islam és pau. Allò de la Rambla va ser terrorisme, però d’islàmic no en tenia res. És important que no ho confonguem perquè aquests discursos generen molt dolor», va dir obrint-se la jove, que va ser acompanyada pels seus companys amb un sonor i sentit aplaudiment.

Cohesió social

A més d’un treball previ sobre l’espectacle de la companyia Proyecto 43-2, en el marc de l’Aliança per la Convivència de l’Hospitalet s’estan impulsant diverses iniciatives amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social, oferir vies de diàleg per evitar la polarització, fer front als discursos d’odi i discriminació, evitar l’ús de la violència i acompanyar joves que puguin passar per un procés de radicalització i extremisme, ja sigui acostant-se a l’extrema dreta, a bandes violentes o a grups gihadistes.