Club d’Educació i Criança

«Toledo està a Andalusia» i altres drames del sistema educatiu

Les polítiques educatives no s’haurien de fer als despatxos, sinó trepitjant el carrer per adonar-se que hi ha nanos de 15 anys que pensen que Toledo està a Andalusia

3
Es llegeix en minuts
«Toledo està a Andalusia» i altres drames del sistema educatiu

O. P.

Preciós poble de la costa de Biscaia, Plentzia té un pont per als vianants sobre la ria que cada estiu atrau com un imant els nanos. La ‘passarel·la de Plentzia’ és el lloc on els preadolescents i adolescents acaben la seva jornada de platja. Aprofitant la marea alta, es tiren a l’aigua des de dalt. Són diversos metres. Una pujada d’adrenalina vetada des del 2012, quan l’Ajuntament, a instàncies d’EH Bildu, va prohibir per decret aquests perillosíssims capbussons. És igual. Els nanos es continuen tirant. Ho fan entre rialles, aplaudiments i fotos.

El cap de setmana passat, en una escapada a Plentzia, vaig veure diverses quadrilles de preadolescents dalt de la passarel·la. Sempre els he vist allà i mai els hi he dit res. M’indigno i em preocupo en soledat. Dimecres va ser diferent. Passant el pont, li vaig dir al meu fill que m’acostaria on eren els nens per dir-los com era de perillosa la seva actitud. Mort de vergonya, el meu fill em va pregar que no ho fes, que els deixés en pau, que m’arriscava que em diguessin vella amargada. Sabent la meva determinació, el meu fill es va allunyar uns metres per deixar clar que amb ell no anava a la cosa.

No em van dir vella amargada. No em van insultar. És més, em van atendre. Em vaig acostar a un d’ells –un nano que tindria 14 o 15 anys– i amb un somriure li vaig dir: «¿No és una mica perillós el que esteu fent?». Em va mirar atentament i em va contestar: «Què va, si ho fem amb la marea alta. Caiem a l’aigua». Estava emocionat. No comprenia que jo no entengués la pujada d’adrenalina. Diversos xavals –més d’una dotzena– es van acostar i van participar en la conversa.

Els vaig dir que, tot i que la marea era alta, la ria pot arrossegar troncs i altres elements. «A l’Hospital de Paraplègics de Toledo cada any ingressen diverses persones que s’han quedat sense mobilitat a les cames per un capbussó així de temerari», els vaig explicar. Un dels nanos em va dir amb estranyesa: «Jo no sé res d’Andalusia». El vaig mirar i li vaig dir que no em referia a Andalusia, que els estava parlant d’un hospital especialitzat en lesions medul·lars que és a Toledo. El nano –em va esfondrar la seva innocència– se’m va quedar mirant fixament i em va dir: «Ni idea, ni idea».

El xaval no sabia on era Toledo. No era una broma. Li vaig dir que no passava res, que això no era l’important. Que l’important de veritat era que no es juguessin la vida saltant a la ria. Em van intentar convèncer que no era perillós, que miraven sempre per l’altre costat del pont per saber si venia una embarcació, que prenien precaucions. Sabent que farien cas omís de la meva xerrada de ‘madre coraje’, els vaig dir que, sisplau, mai es tiressin de cap sinó que ho fessin amb les mans per davant. «Sempre ho fem. De cap, mai», em van respondre.

-¿Heu vist ‘Mar adentro’?

-¿No, què és?

-Una pel·lícula d’Amenábar, protagonitzada per Javier Bardem.

-¿És a Netflix?

-Doncs no ho sé, però imagino que sí. Si no, serà en una altra plataforma. Busqueu-la.

-D’acord. ¿De què va?

-D’un nano com vosaltres que es tira per unes roques per fer un capbussó i acaba tetraplègic. Està basada en fets reals.

-Que fort.

Em van acomiadar amb un somriure. I jo els en vaig tornar un altre d’encara més gran. Vaig seguir el meu camí. Quan portava uns passos, vaig mirar enrere i els vaig veure saltar a l’aigua. El meu fill em va mirar amb burla i em va deixar anar: «Ja veig l’efecte que han tingut les teves paraules, ‘ama’. Molt bé, ¿eh?».

Notícies relacionades

Els adolescents no el temen res. Ni la seva pròpia mort. Estan en l’edat de menjar-se el món i beure’s la vida. Però és perillós que se saltin a l’aigua així. I igual de perillós és desconèixer què és i on és Toledo.

Les polítiques educatives s’haurien de fer trepitjant el carrer, no als despatxos. Els polítics han de ser conscients que hi ha nanos de 15 anys que creuen que Toledo està a Andalusia.