El Parlament Europeu exigeix regles més severes per millorar la qualitat de l’aire amb el vot en contra del PP i Vox

Millorar la qualitat de l’aire s’ha convertit en un objectiu prioritari per lluitar contra els devastadors efectes de la contaminació. Una «pandèmia a càmera lenta», segons ha denunciat l’eurodiputat socialista Javi López, que comporta una factura econòmica i social descomunal per a la Unió Europea: 300.000 morts prematures a l’any en tot el continent, un augment de les malalties cardiovasculars, dels casos de càncer de pulmó i asma, un cost d’entre 231.000 i 853.000 milions d’euros, 8.000 milions de dies de feina perduts i entre 4.000 i 12.000 milions d’euros en danys als ecosistemes. Per contenir aquests demolidors efectes el Parlament Europeu ha aprovat un informe en el qual reclama regles més severes, límits més estrictes per a diversos contaminants i una harmonització dels indicadors de qualitat de l’aire. Més de la meitat del Partit Popular Europeu, inclòs el PP, s’ha alineat amb la ultradreta i els ultraconservadors i hi ha votat en contra.

«Abordar la contaminació de l’aire a Europa exigeix una acció immediata. Hem de seguir la ciència i alinear els nostres estàndards de qualitat de l’aire amb les directrius de l’OMS i reforçar algunes de les disposicions d’aquesta directiva. Necessitem ser ambiciosos per salvaguardar el benestar dels nostres ciutadans i crear un medi ambient més net i saludable», ha reivindicat López, ponent del document i responsable ara de negociar a partir d’ara la nova legislació amb la presidència de la UE en nom dels Vint-i-set i que aquest semestre ostenta Espanya.

El seu text ha sigut aprovat amb 363 vots a favor, 226 en contra i 46 abstencions després d’una votació d’esmenes ajustada a causa de l’intent dels conservadors i la ultradreta de diluir el text. Entre els eurodiputats que han votat en contra d’un enduriment de les normes sobre qualitat de l’aire es troben els del PP i Vox. «La votació ha sigut una altra victòria per a les forces progressistes del Parlament Europeu, les que lluiten per una Europa sostenible i verda. El fet que el PPE hagi intentat, de nou, alinear-se amb l’extrema dreta per diluir la legislació mediambiental, és una autèntica vergonya», ha criticat l’eurodiputat d’En Comú Podem, Ernest Urtasun.

L’informe aprovat reclama valors límit i objectius més estrictes per al 2035 per a diversos contaminants, incloses les partícules (PM2.5, PM10), el NO2 (diòxid de nitrogen), el SO2 (diòxid de sofre) i el O3 (ozó). L’objectiu de l’enduriment de les regles europees, que la Comissió Europea va proposar l’octubre de l’any passat, és garantir que la qualitat de l’aire a la UE no sigui perjudicial per a la salut humana, els ecosistemes naturals i la biodiversitat i alinear la normativa a les directrius de qualitat de l’aire actualitzades per l’Organització Mundial de la Salut el 2021.

«Ens decep saber que en les negociacions d’última hora la data límit per implementar aquestes mesures tan urgents per part dels estats membres s’ha posposat del 2030 al 2035. Les dades demostren que en la lluita contra la contaminació atmosfèrica cada dia compta i una extensió de cinc anys és massa temps», ha lamentat, Irene Bernal, responsable d’investigació i incidència política de la Fundació Salut per Dret, que malgrat el retard del termini ha celebrat l’aprovació perquè suposa «un pas important» per fer front a una de les principals amenaces per a la salut.

Més punts de mostreig

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

L’Eurocambra també reclama als governs que augmentin el nombre de punts de mostreig de qualitat de l’aire. Per exemple, a les zones urbanes reclamen almenys un «superemplaçament» de control per cada dos milions d’habitants davant un per cada 10 milions d’habitants que proposava la Comissió Europea. A més, en llocs on és probable que es produeixin altes concentracions de partícules ultrafines (UFP), carboni negre, mercuri i amoníac (NH3), hi haurà d’haver un punt de recollida de dades per cada milió d’habitants, davant un per cada cinc milions proposat per Brussel·les. 

Els governs també hauran d’harmonitzar els índexs de qualitat de l’aire, actualment fragmentats i poc intuïtius a tota la UE, perquè en el futur siguin comparables, clars i estar disponibles públicament, amb actualitzacions horàries perquè els ciutadans puguin protegir-se en moments d’elevada contaminació atmosfèrica i abans que s’assoleixin els llindars d’alerta obligatoris). A més, la nova normativa haurà de facilitar informació sobre els símptomes associats als pics de contaminació i els riscos per a la salut associats a cada contaminant, inclosa informació adaptada als grups vulnerables. A més, els governs hauran de dotar-se de fulls de ruta de qualitat, amb mesures a curt i llarg termini, en cas de superar els límits i plans de qualitat de l’aire. La mesura forma part del pla per aconseguir l’objectiu de contaminació zero d’aquí al 2050.