Anna Simó: «Vull fer una anàlisi de l’impacte social i pedagògic de la jornada intensiva»

-Malgrat que l’ordre de calendari diu que els alumnes de l’ESO han de fer un mínim de dues tardes de classe a la setmana, el 88% dels instituts catalans continua fent jornada intensiva. ¿Per quan la reforma horària?

-Una reforma horària que no s’ha aplicat enlloc. No s’ha aplicat en la vida quotidiana, no s’ha aplicat a les empreses... Hem d’avançar en paral·lel. Això d’una banda. Per l’altra, hi ha unes recomanacions del Consell Escolar de Catalunya que impliquen un canvi que no serà possible sense establir consensos que impliquen des dels sindicats al món local, referent a les extraescolars en l’abordatge de l’educació 360. A més, és necessària una anàlisi de l’impacte social i pedagògic de l’aplicació de les jornades educatives en els centres.

-Ja hi ha molta literatura que confirma la necessitat de canviar els horaris dels adolescents. De fet, el mateix departament així ho assenyala en la mateixa ordre de calendari quan diu que l’alumnat no pot tenir més de tres tardes lliures; però això no està passant.

-Perquè les coses passin no es poden improvisar i s’han de treballar bé. S’ha de fer una valoració cas per cas. Abans de prendre qualsevol decisió el que vull és fer una anàlisi de l’impacte social i pedagògic de la jornada intensiva.

-Però aquesta decisió ja estava presa. Segons l’ordre de calendari vigent haurien de ser una excepció els centres de secundària que fan jornada intensiva. De vegades la ciutadania té la sensació que l’Administració no para de fer diagnòstics i estudis sobre més diagnòstics i estudis.

-No hi ha un consens en la comunitat educativa sobre que és millor la jornada partida. I, per tant, el que hem de fer és una anàlisi sobre l’impacte de la jornada intensiva. Jo acabo d’arribar, estem a final d’una legislatura, i si començo un procés l’he de poder tancar.

-Famílies i instituts estan preocupats pel repunt del masclisme entre els adolescents. ¿Es planteja fer formacions obligatòries de gènere als docents, igual que es fan de competències digitals?

-Ara com ara aquesta formació és voluntària. Aquest curs introduïm la figura dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar. N’hi haurà un per cada centre. Començarem la seva formació a l’octubre. I la recomanació que aquests faran és la necessitat de la formació en coeducació en els centres. A final de curs farem la valoració i hem quedat amb la consellera Verge que, en funció d’aquest balanç, valorarem la necessitat o no d’implantar una formació obligatòria. 

-Si li faig triar només una entre totes les carpetes que té sobre la taula, ¿quina seria? ¿Quina és la seva prioritat per aquest curs?

-No puc triar només una prioritat. És impossible. Tinc molts temes i molt diversos. Des de la millora dels resultats de competències bàsiques fins a quadrar les necessitats dels alumnes amb les necessitats territorials en formació professional. En això estem avançant; aquest curs hi haurà un nou gran canvi a l’FP. Tindrem un mapa de l’FP a l’octubre i una anàlisi entre l’octubre i el novembre per poder planificar-la molt millor. Però també em preocupa la segregació escolar, el racisme, el masclisme, el ‘bullying’... hi ha molts fronts oberts i tots són importants per a mi.

Notícies relacionades

«I tu, ¿quantes escoles portes?»: les víctimes de ‘bullying’ exigeixen no ser elles qui canviïn de centre

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

-Finalment, el 26 d’octubre de 1978, fa 45 anys, la primera edició d’EL PERIÓDICO obria amb la notícia ‘Els escolars catalans dependran de Tarradellas’. L’aniversari és compartit, del diari i de l’acord polític per transferir les competències en matèria educativa. ¿Com valora aquests anys de gestió catalana?   

-En 45 anys podria posar en valor moltes coses, però deixa’m que ho singularitzi en els docents i les direccions. Tots els docents i les direccions que aquests 45 anys han hagut de construir, no des de zero però gairebé, un sistema d’aprenentatge, de formar ciutadans crítics, i que contribueixi a pal·liar les desigualtats de partida entre alumnes. Aquest és un triomf dels milers de docents i de les direccions. Mai els hi agrairem prou.