Testaments solidaris: creix el nombre d’espanyols que trien aquesta opció per llegar la seva herència

L’any 2006, a Madrid, el consultor Daryl Upsall va decidir fer testament i deixar el 30% de les seves propietats a causes socials. Upsall, que havia sigut director internacional de Greenpeace, es va sorprendre al descobrir que el concepte de testament solidari era una cosa totalment desconeguda per a l’equip de la notaria. Va reunir nou oenagés per parlar-los d’aquesta via per encarrilar aquestes voluntats solidàries. Els va proposar posar en marxa una campanya de conscienciació pública com les que hi havia en països com els Estats Units (‘Leave a Legacy’, del 1993, és la més veterana), on aquesta forma de donació o captació de fons està més desenvolupada, explica Alhelí Quintanilla, responsable de la plataforma Haz Testamento Solidario, hereva d’aquella acció i que avui agrupa 22 entitats com la Creu Roja Espanyola, la Fundació Pasqual Maragall, ACNUR o Amnistia Internacional, entre d’altres. El seu objectiu: conscienciar sobre l’impacte positiu que aquesta opció pot tenir en la vida dels altres.

Als països anglosaxons fa anys que aquesta opció està molt estesa. Però no, encara, a Espanya. Segons Quintanilla, «el problema és que, aquí, la gent desconeixia què era un testament solidari, que tenia la possibilitat de fer-lo, que era molt fàcil i reversible. Es poden deixar diners, béns o immobles. ¿Saps que amb 14 anys i per 50 euros ja pots fer un testament? El testador solidari no té cap altre cost».

Un altre factor, apunta, és que parlar de la mort és complicat, tot i que és un tema que es va normalitzant. «Als països anglosaxons i el nord d’Europa, el tema de les herències solidàries està més estès perquè tenen menys por de parlar del testament i tenen una altra manera d’entendre el tema de la mort i la solidaritat», explica Teresa Pérez Galán des de la Creu Roja.

«És molt important deixar ordenats els teus desitjos i el teu patrimoni per facilitar els tràmits als teus legítims hereus, per estalviar-los temps, problemes i diners. Fins i tot si no en tens, ho has de fer per decidir tu com vols que es reparteixin els teus béns, ja que si no ho fas els diners aniran a l’Administració. Des de la plataforma busquem naturalitzar l’opció solidària», apunta, per la seva banda, Quintanilla.

Deixar una «empremta perdurable»

Assegura que el missatge «va calant» i que cada vegada és més gran el nombre d’interessats que es posen en contacte amb les entitats i el nombre de persones que anuncien que han fet testament solidari. El 2022, les entitats no lucratives de la plataforma van rebre gairebé 41.000.000 d’euros a Espanya, de 325 persones que van decidir deixar «una empremta perdurable», cosa que suposa un 21% més que el 2021. Des del 2018, s’han registrat 1.565 testaments solidaris per valor de 136.000.000 d’euros i l’any passat es va registrar la quantitat més alta donada, 4.000.000 d’euros. Catalunya és la comunitat autònoma on més donants hi ha: l’any passat 57 catalans van donar cinc milions d’euros.

Una de les entitats que més està notant aquest creixement és la Fundació Pasqual Maragall, entitat que té en marxa la campanya ‘Serà un futur sense Alzheimer, serà gràcies al teu llegat’. Anna Borrell explica que per a ells el testament solidari suposa només un 1% dels seus ingressos. «És una forma de captació de fons no madura i no gaire estable en sentit de recurrència però tot i així està vivint un creixement espectacular: l’any 2019 es van interessar 8 persones per aquesta forma de col·laboració però des del 2020 hem tingut una mitjana de 150 interessats a l’any. El 2021, va ser una mitjana de 10 persones les que ens van anunciar el seu llegat. Aquest 2022, hem passat a 25... ¡més del doble!», detalla. Borrell reconeix que tot i que aquesta opció ha sigut sempre possible no va ser fins al 2019 quan la fundació es va posar a treballar-hi a fons.

«A nosaltres, ens agrada recalcar que amb un llegat solidari, la solidaritat d’aquella persona perdura més enllà de la seva pròpia vida. Igual que avui ens beneficiem de la investigació que es va iniciar fa uns anys, els avenços d’avui es traduiran en millores per a la salut de les futures generacions», apunta Sira Franquero, cap de mecenatge, aliances estratègiques i RSC de la Vall d’Hebron Hospital Campus.

Dona, soltera i major de 60 anys

El perfil del testador solidari és el d’una persona soltera, majoritàriament dona i amb més de 60 anys. La majoria d’aquestes persones solen triar diverses entitats o causes, habitualment relacionades amb interessos que han tingut a la vida o amb vivències personals.

En funció del tipus d’entitat, hi ha alguna variant. Així, per exemple, en el cas de la Fundació Pasqual Maragall, un 50% dels legataris de la Fundació tenien relació prèvia amb la fundació i el 60% són dones. «Són persones que tenen a prop la malaltia, que és molt dura i llarga; o gent vinculada a la investigació i que creuen que, en un futur, és possible trobar una solució», explica Borrell. A la fundació han detectat un element nou: «Cada vegada la gent és més jove: abans la mitjana estava en 75 anys i ara en 62. Com més informació facilitem, més gent s’hi interessa i més llegats obtenim».

A Creu Roja Espanya, el perfil és similar: un 51% són dones, un 60% tenien relació amb la institució (com a soci, voluntari o beneficiari), un 60% són viudes, solteres o divorciades i un 63% no té descendents.

Casats amb fills, a l’alça

Les entitats detecten que cada vegada més s’hi impliquen persones casades i amb fills. «Sempre que hi hagi descendents amb dret a l’herència, el Codi Civil estableix que el testament es divideixi en tres parts: el terç de la llegítima, que es reparteix entre els fills a parts iguals; el terç de millora, per repartir entre fills i descendents, i el de lliure disposició, en aquest cas, si el cedeixes a una oenagé, aquesta és legatària i no hereva», explica Quintanilla.

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

«Per ser testador no cal ser milionari», remarca Quintanilla al·ludint a un dels «falsos mites» sobre aquesta qüestió. «L’únic que cal és desitjar millorar el nostre món. Per això, es lleguen quantitats que van des dels 300 euros fins a una mitjana de 70.000», detalla. Les oenagés reben íntegre l’import perquè aquest és lliure d’impostos.

«Encara s’ha de fer molta pedagogia per erradicar mites, pors i prejudicis», incideix Pérez Galán. Per a la Creu Roja, els testaments solidaris són una font d’ingressos molt important. «És important estendre entre la població el coneixement que pots fer que la teva solidaritat perduri en el temps incloent-nos al testament, sense perjudicar les persones del teu voltant», afegeix.