La calor redueix la pesca de sardines i propicia captures de gamba de Huelva a Catalunya

Des d’aleshores, han canviat moltes coses. Abans, hi havia 160 barcos especialitzats en la pesca de cèrcol. Ara, uns 60. «A més, s’ha de tenir en compte que venien embarcacions d’Andalusia i Múrcia per pescar al golf de Lleó, entre el Cap de Creus i Marsella», afegeix Tudela. Però el descens en les captures no s’explica només per la reducció de la flota pesquera. El canvi climàtic i l’augment de la temperatura del mar tenen les seves conseqüències.

«Tant la sardina com el seitó pràcticament han desaparegut del golf de Lleó», adverteix el màxim responsable de la pesca a Catalunya. «En el dia d’avui, se’n pesquen més a prop de la costa. Són espècies que han canviat d’hàbits a l’hora de reproduir-se», diu Tudela.

Plàncton filtrat

Les captures de sardina han caigut en picat en els últims anys. El 2020, el 2021 i el 2022 se’n van pescar entre 3.600 i 5.100 tones. Aquest 2023, en canvi, se n’han atrapat unes 1.500 tones. És a dir, el total anual quedarà molt per sota del que s’ha capturat en anys anteriors. Les tones de seitó obtingudes a Catalunya no han baixat tant com les de sardina, però igualment, la tendència general de la dècada és decreixent.

---

«La sardina busca aigües fredes, té un comportament més oceànic, per tant, l’augment de la temperatura de l’aigua és un dels motius a què s’ha d’atribuir aquest declivi», reconeix Tudela. Per contra, els seitons són uns peixos que estan més còmodes en aigües tropicals i càlides. Llavors, ¿com pot ser que cada vegada se’n capturin menys?

Una recerca duta a terme al sud de França dona resposta a aquesta pregunta: «L’increment de les temperatures ha canviat la composició del plàncton. Ara, els microorganismes que el componen són més diminuts del que era habitual. Aquest fet ha provocat que seitons i sardines es vegin obligats a canviar la manera de consumir aquest plàncton».

«Cada vegada ho tenen més difícil per menjar directament aquests microorganismes i es veuen forçats a filtrar sempre a través de les brànquies –exposa Tudela–, un mètode que els satisfà molt menys i que comporta més despesa energètica». Davant aquesta situació, a aquests petits peixos pelàgics els costa molt més créixer.

Enuig amb el ministeri

Tudela cita un altre estudi que planteja una altra conseqüència: l’augment de la temperatura fa malbé algunes proteïnes que els peixos han d’anar reposant, en un esforç que causa més mortalitat. «De tota manera, no es pot ser reduccionista. Hi ha molts canvis en l’ecosistema i la sobrepesca també pot tenir els seus efectes sobre la reducció de les poblacions de sardina i seitó», admet Tudela.

En les últimes setmanes, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha aprovat un nou pla de gestió per a les captures del peix blau que ha fet enfadar la Generalitat. «Acceptem que s’incrementi un centímetre de talla mínima, de 9 a 10 cm en el cas del seitó i de 12 a 13 cm en el cas de la sardina. El que no ens sembla bé és que canviïn els períodes de vedes», critica Tudela.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

El ministeri proposa, a més dels dos mesos de veda existents, obligar els pescadors a fer que, durant quatre mesos més, no pesquin sardines. «Les pesques són barrejades, per tant, la llei provocarà que es llencin sardines mortes a l’aigua, una cosa que està prohibida». Com a alternativa, la Generalitat planteja ampliar la veda un mes més. O sigui, fer tres mesos de veda subvencionada en total i després pescar les dues espècies indistintament. «Confiem que el ministeri rectifiqui i dialogui per canviar aquesta proposició», espera Tudela.

El director general de pesca sostenible assegura que continuaran analitzant l’evolució de la sardina i el seitó, però també de les altres espècies que es capturen i que experimenten canvis per l’augment de la temperatura. La gamba blanca, la de Huelva, per exemple, no se solia agafar a les aigües de davant de Catalunya. Ara, en canvi, s’està pescant abundantment. En canvi, el verat és un altre exemple de peix blau que s’ha reduït greument. Cada vegada se’n pesca menys a les nostres costes.