Insectes o carn sintètica: ¿solució o pedaç davant el repte alimentari?
3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La població mundial està en expansió, alhora que el canvi climàtic minva la productivitat de l’agricultura i la ramaderia. Alimentar una població creixent en un context de crisi climàtica és un dels grans reptes que tenen plantejats governs, organismes internacionals i empreses, que busquen solucions a través de fórmules que incloguin la fabricació d’aliments tenint en compte la dimensió nutricional, ambiental i sociocultural.

Algunes de les propostes que, tímidament, s’estan obrint pas són, d’una banda, la fabricació de carn sintètica, que als EUA ja ha aconseguit les primeres autoritzacions per a la venda, i de l’altra, la ingesta d’insectes, elaborats de manera atractiva per al consum humà o com a part de l’alimentació dels animals de granja, a fi de reduir les hectàrees de cultius destinades a produir pinso.

El Departament d’Agricultura nord-americà ha autoritzat dues companyies a vendre carn de pollastre artificial, és a dir, elaborada a partir de cèl·lules de pollastre però sense necessitat de sacrificar els animals, cosa que redueix el maltractament animal i el dany al medi ambient que provoca la indústria càrnia, que suposa el 14,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Una de les empreses que ha rebut la llum verda, Good Meet, ja ven carn cultivada a Singapur, el primer país que va autoritzar aquesta possibilitat.

Carn sintètica a Espanya

A Espanya també hi ha empreses que estan investigant el desenvolupament de carn artificial, com una empresa de Navarra que ha aconseguit fabricar mitjanes amb una impressora 3D, a partir d’una papilla amb substància càrnia.

La que serà la quarta planta de carn cultivada del món preveu obrir les portes a Espanya el 2024, si bé la legislació europea no permet, per ara, la comercialització d’aquests productes en territori comunitari. De cara al futur, es preveu que hi hagi més avaluacions i, si donen resultats positius, potser la UE hi donarà el vistiplau.

Pel que fa als insectes, tot i que a Europa no és gens comú, un terç de la població mundial, sobretot la Xina, l’Índia i Egipte, menja insectes de manera habitual. N’hi ha més de 1.500 espècies comestibles. «Posseeixen proteïnes d’alta qualitat i són rics en fibra, requereixen menys aigua, depenen menys de la terra que el bestiar convencional, són barats de produir i poden alimentar-se de residus biològics, així que són més sostenibles que la carn de bestiar», sosté Gemma del Caño, experta en alimentació i autora de ‘Ya no comemos como antes, ¡y menos mal!’.

Els gustos

També hi ha fàbriques d’insectes en territori espanyol. Una biotecnològica preveu obrir a Salamanca la granja d’insectes més gran del món, també el 2024. La UE ja ha autoritzat la comercialització de quatre espècies per al consum humà però a Espanya, més enllà de la legislació, la iniciativa xoca amb els gustos dels espanyols, que majoritàriament no han menjat mai insectes per fàstic, manca d’hàbitsi dubtes sobre la seva seguretat, segons un estudi efectuat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tot i així, el 58% de les persones creuen que podrien ser una font alternativa i sostenible a la proteïna i que integrar-los en la dieta podria ser una realitat, segons la mateixa enquesta.

No obstant, tant una fórmula com l’altra generen recels. «No estem en contra dels insectes o la carn sintètica, però són distraccions, cal anar a l’arrel del problema i disminuir la producció de carn i augmentar el consum d’aliments d’origen vegetal», afirma Luis Ferreirim, responsable d’agricultura i ramaderia de Greenpeace.

Les opinions

«La producció d’insectes i carn sintètica també té emissions, de manera que és més lògic buscar solucions viables per alimentar-nos amb productes naturals, ecològics, de proximitat i de temporada», afegeix Concepción Fabeiro, de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica.

Notícies relacionades

Des de l’àmbit de la ciència, Francisco Villalobos, investigador de l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC, assenyala que els «insectes podrien ser substitutius del bestiar però la carn sintètica és diferent, el cost [d’elaboració] és molt alt, no té gaire sentit i no tota la producció ramadera és insostenible». «En molts casos, la ramaderia és l’única alternativa per explotar ecosistemes, que perquè són freds o per excés d’aigua, no permeten el cultiu d’aliments».

Al seu torn, Diego Rubiales, professor de Recerca de Millora Genètica del CSIC, afirma que per afrontar el repte alimentari no fa falta recórrer a aquestes solucions. «És més fàcil que tot això: sembrem i mengem llenties, cigrons i altres lleguminoses que aporten la proteïna necessària en alimentació i el nitrogen a terra».