Informe del Parlament Europeu
Objectiu, no tancar escoles: així es prepara Europa davant les pandèmies del futur
L’OMS avisa que arribarà una altra pandèmia amb un potencial «encara més mortífer»
Luis Enjuanes: «El virus de la covid s’ha atenuat, però es quedarà gràcies a alguns animals»
Fa poc més de tres anys i mig, un virus d’origen desconegut (probablement gestat en un animal salvatge) va aconseguir trencar la barrera entre espècies i infectar un humà. Aquest primer infectat, al seu torn, també va transmetre el virus a altres congèneres i així, d’un moment a l’altre, va iniciar una cadena de contagis global que va acabar desencadenant una pandèmia sense precedents. Tres anys després de l’inici d’aquesta crisi sanitària, i just quan les aigües sembla que s’han calmat, Europa pren nota de les «lliçons apreses de la covid-19» i es prepara per a les pandèmies que, segons adverteixen els experts, vindran en un futur.
Aquest dimecres, el ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a l’informe sobre la pandèmia de covid-19. En aquesta revisió d’«errors, aprenentatges i reptes», encapçalada per l’eurodiputada espanyola Dolors Montserrat, es proposa invertir més en els sistemes de salut dels Vint-i-set, millorar els sistemes de vigilància sobre amenaces emergents en temes de salut i, en general, reforçar l’autonomia europea en productes farmacèutics. «S’han d’extreure ensenyaments de l’ocorregut i estar millor preparats per a futures crisis. Un dels objectius és que, en un futur, les escoles no hagin de tancar davant les pandèmies excepte que es tracti d’una amenaça molt greu», ha destacat Montserrat durant la presentació d’aquest treball.
«Un dels objectius és que, en un futur, les escoles no hagin de tancar davant les pandèmies»
Són les principals conclusions d’aquest informe especial sobre la pandèmia de covid-19, aprovat aquest dimecres pel Parlament Europeu a Estrasburg.
Carències estructurals
La premissa de la qual parteix aquest informe és clara: «El món no estava preparat per fer front a l’impacte de la pandèmia de covid-19». A Europa, l’expansió del virus va desencadenar «la crisi socioeconòmica més gran des de la Segona Guerra Mundial». La covid-19 no només va impactar de forma directa en el sistema sanitari, en què «va agreujar les carències estructurals del sector», sinó que, a més, va fer estralls en l’economia i en totes les esferes de la societat. Per això, fent la vista enrere, Europa insta a millorar els mecanismes de «resiliència» en tots els sectors davant aquest tipus de situacions.
Reforçar el sistema sanitari
La principal lliçó que deixa la pandèmia de covid-19 és, segons aquest informe, la necessitat de millorar els sistemes sanitaris europeus. En aquest sentit, el Parlament reclama als estats «invertir més en atenció primària» i en els serveis d’«atenció de proximitat» per, d’una banda, millorar les tasques de prevenció i, d’una altra, evitar la «congestió dels hospitals» davant situacions d’emergència. En aquest sentit, també es reclama millorar la «coordinació» i la cohesió entre els diferents estrats del sistema sanitari, així com amb les diferents autoritats sanitàries implicades.
Mecanismes de vigilància
La covid-19 també ha deixat patent la necessitat de millorar els mecanismes de vigilància davant aquest tipus d’amenaces. L’informe reconeix que les autoritats europees «no van detectar la gravetat de l’amenaça de la covid-19» tant per la falta d’informació com per l’absència de recursos per fer seguiment de les dades obtingudes. Així que, per reparar aquesta fallada estructural, es reclama augmentar la inversió en les diferents agències (i mecanismes) enfocats en el rastreig d’aquestes amenaces. En aquest sentit, el Parlament aplaudeix la creació de la l’Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) com a mecanisme per millorar la resiliència d’Europa en la «prevenció, preparació i gestió de futures pandèmies».
Subministraments farmacèutics
Durant els primers mesos de covid-19, Europa va viure l’escassetat d’alguns dels medicaments clau per al tractament de pacients en situació crítica. Per evitar que això torni a passar, Europa aspira a «augmentar la seva autonomia estratègica» en la producció i distribució d’aquests compostos farmacèutics. També es demana apostar per «els medicaments genèrics i biosimilars» per prevenir l’escassetat d’aquests productes en situacions de crisi.
Més investigació
La gran salvació de la pandèmia de covid-19 va ser l’arribada de les vacunes contra aquest coronavirus. Les primeres, desenvolupades pels Estats Units i el Regne Unit, van arribar menys d’un any després de l’esclat de la crisi. Europa, per la seva banda, ha trigat gairebé tres anys per introduir en el mercat una immunització pròpia (la fórmula espanyola produïda per Hipra). Ara, segons destaca l’informe, urgeix reforçar les inversions en «recerca i innovació», així com la cooperació entre instituts públics i privats, per accelerar la resposta davant futures crisis sanitàries.
Digitalització
El Parlament Europeu recomana «continuar desenvolupant» alguns dels hàbits que ha portat la pandèmia de covid-19 com, per exemple, la digitalització de diversos sectors, el teletreball o l’atenció en línia. Això, en un futur, podria ser clau per protegir la població davant l’arribada d’altres crisis sanitàries. També es fa una crida per millorar els serveis sanitaris en línia (o telemedicina) especialment enfocats a protegir pacients vulnerables i persones grans.
Esperit de solidaritat
L’informe també incideix en la necessitat de mantenir l’«esperit de solidaritat» de la «família europea» davant futures crisis sanitàries. Així mateix, també constata la importància de mantenir aquesta mateixa filosofia més enllà de les fronteres dels Vint-i-set, com, per exemple, hem vist en els últims anys amb la donació de 500 milions de dosis de vacunes als països del sud global.
