Mar Hurtado: «Els nous currículums et sacsegen com a mestra, perquè deixes de tenir el control de tot»

-¿Està l’escola catalana abusant de les pantalles?

-L’ús de les pantalles ha d’anar sempre a criteri del mestre. Les ha de saber utilitzar en benefici dels nens i les nenes. La tecnologia ens està ajudant en moltes coses. El mestre ha de tenir sempre la batuta i decidir com i quan s’utilitza aquesta tecnologia per guiar l’aprenentatge.

-Als seus ulls, ¿això està passant? ¿S’està utilitzant bé?

-Ara tenim l’oportunitat de fer-ho bé. Tenim bons recursos, la tecnologia ha arribat als centres; a veure si sabem utilitzar-la bé; que una pantalla no es converteixi només en una pissarra. Hem de conèixer el potencial de la tecnologia i enfocar-la cap al projecte d’escola per millorar-lo. Mestres que es posen les mans al cap perquè, mare meva, quantes pantalles hi ha a l’escola, potser després passegen pel carrer amb el mòbil enganxat a la cara. 

-En paral·lel al debat sobre la hiperdigitalització de les aules està el de com afrontem els pèssims resultats en comprensió lectora.

-És el tema que ens ocupa a l’Escola d’estiu; on el fil conductor és el dret a llegir. Un puntal que s’ha perdut i que potser hem de reactivar són les biblioteques a les escoles; espais que permeten que hi hagi un expert en literatura; en llibres, a saber com trobar-los...

-¿Què més falla perquè els resultats en comprensió lectora siguin tan dolents?

-Com a mestra m’he adonat que treballem poc l’observació dels petits detalls.

-¿Què vol dir?

-La comprensió lectora no només s’aprèn llegint. Per arribar a entendre hi ha tot un procés que passa per la calma. Per entendre el que llegeixes has de saber parar-te. El problema de les pantalles és que ens ofereixen molts inputs que no ens deixen parar. Des de l’escola hem de fer un treball molt rigorós de parar-nos a mirar les petites coses i donar un valor a allò quotidià. Per exemple, a infantil, les fitxes, els ambients.. tot és ràpid, i fem ‘vistos’ perquè els nens passin per tots els ambients d’aprenentatge. Potser no caldrien tants ambients, perquè hi ha molts detalls en cada ambient i no hi ha temps a parar-se en tots. Hem de saber què volem, què és important; i prioritzar això i economitzar el màxim possible el que és superflu a tot això.

-¿El que volem és millorar la comprensió lectora?

-Per descomptat.   

-Una de les mesures presentades pel Departament per millorar aquesta comprensió és la introducció de mitja hora de lectura diària. ¿Què li sembla?

-Està bé. És una estona en què pares el temps, però has de donar qualitat a aquest espai. Si és una estona de pausa en què tu ordenes les prestatgeries mentre els nens llegeixen, no servirà de res.

-¿I com es dona aquesta qualitat?

-Sent-hi present. La presència del mestre és clau. Primer has de triar bé els llibres, i després has d’acompanyar-los en la lectura.

-Parli’m dels nous currículums. A Rosa Sensat sempre n’han sigut defensors, però en el gremi tenen també no pocs detractors.

-Plantegen una manera d’ensenyar que per a alguns docents és molt atrevida. Els nous currículums et sacsegen una mica com a mestre perquè tu no tens el control de tot; i quan el mestre no té el control de tot té por que els alumnes no aprenguin prou bé. Aquests nous currículums posen molta confiança en l’alumne, i tu t’has de deixar portar pel que aquests volen saber i crear contextos d’aprenentatge adequats perquè aprenguin, i això no és fàcil i no hi estem acostumats; però és una manera d’aprendre amb molt més sentit.

-Els docents contraris assenyalen que és imprescindible que el mestre estableixi primer unes bases teòriques.

-Moltes vegades el que hi ha és por de no controlar el que els nens estan aprenent.

-Un dels actuals problemes del sistema, sobretot a secundària, és el dels discursos masclistes entre els joves.

-Aquí és molt important afrontar tots els debats i dedicar temps a les tutories. Donar-los la centralitat que mereixen, no posar-les divendres a última hora. Necessitem prioritzar. Parlàvem de la comprensió lectora; una altra prioritat és frenar aquests discursos.

-Un altre dels grans reptes és com lluitar contra l’assetjament escolar.

-Els protocols hi són, i els protocols són la part teòrica, que t’ajuda a saber cap on has d’anar. Has de saber detectar i actuar des del minut zero. Com amb tot, hem de saber parar les coses i donar-los la importància que tenen, i no fer veure que no ho veiem perquè és més important la matèria que estem donant. Parar-nos, veure que hi ha un problema, demanar ajuda i treballar amb les famílies de tots els implicats.

-Les famílies demanen també una escola realment inclusiva.

-Falten molts recursos; molts. Sense aquest recursos és impossible desplegar el decret de la inclusiva. Però a les nostres mans, com a mestres, ¿què tenim? Tenim els nous currículums, que són molt més inclusius perquè proposen diferents contextos d’aprenentatge a diferents nivells. I això també és incloure. 

-¿Quins recursos faltarien per desplegar el decret de l’escola inclusiva?

-Més personal i grups més reduïts. Necessitem grups més petits per atendre la diversitat.

-¿Quina ràtio seria l’òptima?

-Depèn de la diversitat dels nens i nenes, del nombre de nens que necessitin una ajuda específica a l’aula... Però el que és clar és que 25 segur que no. 25 alumnes per aula és una barbaritat.

-La defensa del català a l’escola és un altre dels puntals de Rosa Sensat. ¿Què passarà si finalment els jutges obliguen a aplicar el 25% del castellà a l’aula? 

-Els principis de Rosa Sensat són escola pública i en català. Això s’ha de preservar per damunt de tot.

Notícies relacionades

L’«esforç titànic» de Pere Ribes, l’alumne cec que ha acabat la selectivitat i vol ser periodista

«Patirà sense els seus amics»: la lluita de la família d’un nen amb una malaltia rara per anar a l’institut del barri amb els seus amics

-¿Cridarien a la desobediència?

-Més que a la desobediència, cridem a la unió dels mestres per fer un mur que defensi el català a l’escola.