Un estudi alerta que en les àrees marines no es protegeix la diversitat genètica d’espècies

Existeixen diferents termòmetres per saber si la biodiversitat d’un ecosistema té bona salut. Un dels més habituals consisteix a comptar el nombre de diferents espècies que hi ha en un mateix entorn. Un altre de molt diferent, i moltes vegades oblidat, se centra a indagar en la diversitat genètica que existeix entre els organismes d’una mateixa espècie: una eina clau per garantir la supervivència d’aquestes formes de vida. Segons revela un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB), en aquests moments estem davant una crisi global tant de biodiversitat com de diversitat genètica. La varietat de perfils genètics escasseja fins i tot a les àrees marines protegides.

La investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Global Ecology and Biogeography’, ha consistit en la publicació del primer mapa macrogenètic global de les espècies que formen els hàbitats marins. El treball assenyala l’escassa varietat genètica d’espècies tan fonamentals com les gorgònies, els coralls, les algues i les fanerògames marines: uns organismes que, d’una banda, ajuden a generar i estructurar els paisatges marins i, d’altra banda, són un refugi per a moltes altres espècies.

Plans de gestió

L’equip científic que ha liderat aquest treball denuncia que la diversitat genètica s’ha obviat en els plans de gestió i conservació i remarquen la importància de preservar-la. «La diversitat genètica té un paper clau per potenciar la capacitat de les espècies, poblacions i comunitats per adaptar-se als ràpids canvis ambientals derivats del canvi climàtic, i augmentar així la seva resiliència», defensa la primera autora de l’estudi i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, Laura Figuerola.

Figuerola també ha afegit que, fins ara, «la majoria de les àrees marines protegides s’implementen en funció de la presència de diverses espècies i hàbitats, sense tenir en compte la seva diversitat genètica, com en la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)».

Diversitat d’espècies

A l’estudi, els autors han analitzat una base de dades global que conté informació sobre la diversitat genètica (basada en microsatèl·lits) de més de 9.300 poblacions de 140 espècies en diferents regions marines a tot el planeta. Segons els resultats, les províncies de l’Atlàntic nord-occidental i el golf de Bengala són les regions on s’ha identificat una diversitat genètica més gran en espècies paisatgistes marines.

Al Mediterrani també s’han identificat uns valors bastant elevats (per sobre de la mitjana global) i, per contra, les províncies marines amb valors més baixos de diversitat genètica són el golf de Guinea i l’Atlàntic sud-occidental.

Ecoregions oceàniques

Notícies relacionades

Els sindicats emplacen Niubó a una reunió urgent per renegociar el pacte educatiu: "Sense acord, no acabem el curs"

Unes 200 persones fan cua el primer dia d’assessorament per a la regularització extraordinària a la Fira de Montjuïc

Les conclusions també indiquen una correlació positiva entre la diversitat genètica i la riquesa de les espècies formadores d’hàbitats marins, tant animals com vegetals, segons han especificat els científics. No obstant, el treball alerta que la xarxa d’àrees marines protegides (AMP) a les grans ecoregions oceàniques no preserva zones en les quals la diversitat genètica de les espècies formadores d’hàbitats marins és més gran.

Els autors també han identificat un patró específic en la distribució de la diversitat genètica de les espècies, un patró latitudinal bimodal, que és un model biogeogràfic complex. «Això implica que si modelem com varia la diversitat genètica d’aquestes espècies amb la latitud, trobem dos pics en zones temperades i un petit enfonsament de la diversitat genètica a l’equador», han detallat els científics.