¿Aguantaré fins a arribar a casa? Problemes amb els lavabos públics

¿Recordeu l’última vegada que vau utilitzar un lavabo públic? És a dir, qualsevol lavabo que no sigui el del confort de la llar. Tots, en algun moment de la nostra vida, ens veiem en la necessitat d’utilitzar-los. I, en general, no solen portar bones experiències.

Els lavabos públics no sempre cobreixen les nostres necessitats. Avui dia, gràcies a la recerca, sabem que fins i tot poden afectar negativament diferents aspectes de la nostra vida. En especial a persones que, per diversos trastorns de salut, en depenen.

¿On són? Normalment, al fons a la dreta de l’establiment, amagats, tant literalment com metafòricament. Les conseqüències de no donar-los la importància que realment tenen és la seva gradual desaparició i la distracció contínua de la seva neteja. De vegades estan en condicions realment deplorables.

Per identificar les experiències negatives als lavabos públics entrevistem els que amb més freqüència els utilitzen. És a dir, persones amb malalties inflamatòries intestinals, entre les quals s’inclouen la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Les situacions desagradables a què s’enfronten són variades: des d’establiments que posen traves per al seu ús fins a la presència de brutícia, l’escassa higiene o la falta d’intimitat.

Pitjor qualitat de vida

Els resultats ens mostren que existeix una relació entre aquests esdeveniments negatius i el descens de qualitat de vida.

A més, detectem que aquestes experiències negatives se solen veure afectades per la classe social: es produeixen amb més freqüència en persones amb baixos ingressos econòmics i menys nivell educatiu.

En línia amb investigacions prèvies, també es va trobar que la (mala) relació amb els lavabos públics està condicionada pel gènere: hi va haver més experiències negatives per part de dones que d’homes, potser per necessitats diferents que habitualment no són tingudes en compte.

Aquesta càrrega és especialment pesada per a persones que no poden posposar l’ús del lavabo, o que posposar-lo implica un gran dolor i malestar. Hi ha diverses malalties mèdiques que generen aquesta situació: malalties intestinals, urogenitals, efectes secundaris de medicacions, etc. I totes impliquen la dependència de lavabos públics quan som fora de casa.

Un altre estudi del nostre equip mostra que podem relacionar específicament aquestes situacions negatives amb l’augment de la vergonya relacionada amb la seva malaltia. Aquesta vergonya relativa a la malaltia es relaciona amb pitjors resultats de salut, ja que, per exemple, es redueix la recerca d’ajuda o suport en l’entorn.

I no acaba aquí la llista de problemes associats als lavabos públics. Per exemple, les persones trans i queer s’enfronten a dificultats per accedir al lavabo com a conseqüència de la transfòbia. I s’ha detectat una evident proliferació de problemes urogenitals fruit d’aguantar les ganes d’anar al lavabo al centre de treball o de no adaptar els centres educatius a les necessitats de la infància.

Cal parlar de lavabos públics

Un sistema de lavabos públics deficient és una llosa sobre les espatlles de tots que pot afectar la qualitat de vida i la salut. Però no tot està perdut: avaluar la situació i prendre consciència del problema és el primer pas per a un horitzó en què tinguem lavabos de qualitat per a tothom, que respectin les necessitats de cada individu.

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

Una cosa està clara: cal parlar de lavabos públics i de deixar de fer-ho d’amagat. Hem d’exigir el nostre dret bàsic a no haver d’esperar a arribar a casa per anar al lavabo.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.