«La meva relació liberal em va salvar del càncer»: com el món ‘swinger’ va ajudar una parella a recuperar l’autoestima

«Fa 17 anys que estem junts, i els últims set en una relació liberal», expliquen la María i l’Hugo, mentre prenen una copa al ‘lounge’ del Hyatt Regency Barcelona Tower (avinguda de la Gran Via de l’Hospitalet, 144), a la cúpula del qual, l’Skyfall, a la mitjanit tocada, es reuniran amb un centenar de ‘swingers’ del grup Amiguetes, en una festa ‘open-minded’. 

És una de les poques vegades que confessen a algú fora del món ‘swinger’ que tenen una relació liberal. Ni la seva família, ni els seus entorns més pròxims ho saben. «Només l’hi hem explicat a un parell d’amics», matisen, «i un ja s’ha fet liberal també». ¿Per què tant secretisme? «Sabem que molta gent no ho entendrà», es lamenten. «Però no fem res dolent». Fins i tot s’atreveixen a afirmar que, «sense dramatitzar, la relació liberal ens ha salvat del càncer». 

«Sentia que feia alguna cosa bruta»

Per entendre a què es refereixen, toca retrocedir més d’un lustre, fins al 40è aniversari de l’Hugo. Ell, que a causa de la seva professió com a fotògraf havia tingut una joventut artística i bohèmia, coneixia de prop el món liberal i simpatitzava amb els valors, oposats a la monogàmia tradicional. Quan va començar amb la María, tenia clar que necessitava aquesta mena de relació per no sentir-se encotillat i, a poc a poc, li va anar fent proselitisme d’aquest estil de vida. Potser per curiositat o per salvar la relació, la María va decidir regalar-li per al seu aniversari una visita a un club ‘swinger’ de Girona, ciutat pròxima a on vivien en aquell moment. 

«Jo tenia molta vergonya», recorda la María, que, admet, influïda per la falta d’educació sexual i per la moral conservadora, sentia que estava fent «alguna cosa bruta». Per això va llogar un cotxe i va reservar una nit d’hotel: «No volia ni que reconeguessin la matrícula quan arribés al club».

Detecció durant la primera visita

Un cop eren al local ‘swinger’, l’Hugo, prenent la iniciativa a causa de la seva experiència, va guiar la María a través del club, la va asseure en un sofà, i va començar a fer-li petons davant la mirada d’altres parelles. I llavors va ser quan va notar unes protuberàncies al pit fora del comú. «Càncer de mama, descobert en el seu 40è aniversari, i la meva primera vegada en un club liberal. La primera vegada que m’hi atreveixo, i la vida em diu que encara no», rememora. 

A partir de llavors, va passar «per una mastectomia doble, una reconstrucció i tota la càrrega emocional que això comporta». Assegura que tenia la moral i l’autoestima molt baixes. «Pel terra –admet. A més, després d’un càncer, el desig sexual s’esvaeix», diu la María. 

Segons la Fundació Oncolliga, aquesta pèrdua és un gran efecte col·lateral del càncer: la meitat de les dones que han estat tractades de càncer de mama i càncers ginecològics tenen disfuncions sexuals que perduren en el temps, mentre que en els homes poden presentar disfuncions en l’erecció depenent del tractament rebut. Uns problemes que, a més, no ocupen la conversa social i que se solen amagar amb estigma.

«L’Eivissa del món liberal»

Per a la María, la solució lògica per sortir del pou emocional passava per l’ajuda psicològica. Van provar teràpies diferents «per ser més empàtic, receptiu i expressar-te més bé», a més d’«encendre el botó» que necessitava per tornar a disfrutar del sexe. 

Així, van continuar les seves aventures ‘swinger’, tot i que aquesta vegada a través de ‘webcam’, una pràctica molt més fàcil per superar la sotragada emocional i sexual després de la malaltia. Després de mig any de recuperació, es van sentir preparats per tornar a provar-ho, així que l’Hugo va proposar fer-ho en gran: a la vila naturista francesa Cap d’Agde, «l’Eivissa del món liberal», com la descriuen. 

«Allà vaig entendre moltes coses, em vaig adonar dels complexos que tenia, de com m’havia afectat el tema del pit», declara. Però al veure altres persones despullades, totalment desacomplexades, va ser el canvi de xip que li va servir per abraçar amb normalitat la relació liberal per la qual l’Hugo havia advocat, a més de per recuperar aquesta preuada autoestima i aquest desig sexual que el càncer li havia arrabassat. 

Errors i descobriments

A partir d’aleshores, hi va haver molts anys d’experimentació, d’errors, però també de descobriments. «Vam entendre que es pot viure amb una sexualitat liberal, perquè el desig sexual cap a altres persones no és incompatible ni contradictori amb l’amor cap a la teva parella», assenyala l’Hugo. «Per a mi, és la relació perfecta. Ho tinc tot». 

Però el càncer de la María no va ser l’únic al qual la parella es va haver d’enfrontar. L’any passat, l’Hugo es va haver d’enfrontar a un càncer de testicles. «El tenia molt avançat, i vaig pensar que em moria», assegura. Però, al seu torn, recorda que el diagnòstic va ser una cosa agredolça. «Vaig pensar que, si m’havia de morir, després de tot el que havia viscut i experimentat, ja ho podia fer en pau», es repetia com a mantra per suportar la notícia.

Notícies relacionades

Les joves que han trencat amb l’estigma de la solteria: «No ens plantegem tenir parella»

Un viatge per observar ocells a Uruguai, Xile i Argentina, possible origen del brot d’hantavirus

Ara, recuperat, tot i que encara de baixa, no ha perdut l’ànim. Com a la seva dona, el fet de sentir-se desitjat per altres persones en aquest ambient ‘swinger’ l’ha ajudat a recuperar el desig i l’autoestima. Malgrat els càncers, tenen ganes de continuar explorant la seva sexualitat junts. «Disfrutant del temps que ens quedi», diu ell, «fins que ens toqui jubilar-nos com a liberals», diu ella fent broma.