Avaria a Rodalies

Alicia, la veterana aspirant a policia que va presenciar l’incendi de l’estació de Gavà

Veïna del baixador, es va sentir alleujada al comprovar que l’olor a cremat no venia de la seva cuina, sinó d’una caseta situada al costat del seu portal de la qual no coneixia la importància ferroviària

  • Adif hi insisteix: va poder ser un llamp caigut un altre dia

  • L’avaria a l’R2 dispara el trànsit a la C-31 Sud

Alicia, la veterana aspirant a policia que va presenciar l’incendi de l’estació de Gavà

Carlos Márquez Daniel

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Alicia va pensar que alguna cosa es cremava a casa. Però es va adonar que l’olor venia de fora, del carrer. Va respirar alleujada perquè la seva casa al carrer de Santander, on viu des de fa una mica més de quatre anys, estava fora de perill. Amb totes les fotos de la família, els quadros, i les dues gossetes, és clar. A més el pis és de compra, així que doble bàlsam al comprovar que tot anava bé de portes endins. Va sortir al balcó i va observar les vies, i a l’esquerra, l’estació de Rodalies de Gavà. Tot bé. Però just davant, de l’interior d’una caseta prefabricada que és darrere de la tanca que protegeix la infraestructura ferroviària en sortia «un fum negre molt espès». S’estava cremant l’enclavament, el quadro de comandaments que controla tots els senyals del baixador. Era l’inici d’unes setmanes molt complicades per a la línia R2. Amb l’Alicia com a espectadora d’excepció. Algun veí més; i prou.

Amb militars als dos ramals de la seva família, assegura que ha heretat un sisè sentit policial. Li agrada vigilar, controlar que tot estigui bé. La nit de l’1 de maig, cap a les 21 hores, va iniciar la seva observació sobre els fets que tenien lloc a l’altre costat del carrer. «Vaig mirar el rellotge, ho recordo perfectament, passaven cinc minuts de les nou de la nit». ¿Qui mira l’hora en una ocasió així? Un policia, exacte. Es va quedar una bona estona mirant. Potser ni va sopar. La cosa es va allargar fins passada la mitjanit.

Molt fum de cop

Primer va poder distingir allà dues persones que observaven l’assumpte amb certa inquietud, amb ostensibles gestos d’alarma. «Devien ser personal de l’estació», afirma l’Alicia. Abans de les 21.30 hores ja havien desembarcat a la zona diversos cotxes dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la policia local de Gavà. Van tancar el carrer, des de la rambla de Salvador Lluch fins al carrer de les Moreres. Uns 20 minuts abans de les deu de la nit (tot, segons el seu rellotge) hi van arribar dos camions de bombers. «Es van posar un vestit especial i un casc que els cobria la cara i el cap i llavors van obrir la porta de la caseta. De cop en va sortir una fumarada tremenda». L’edifici tècnic (així es diu aquest recipient de cables que conforma el cervell de l’estació) estava ja en molt mal estat, ja que feia com a mínim tres quarts d’hora que es consumia. «Juraria que no hi van utilitzar aigua», assegura l’Alicia.

Notícies relacionades

L’endemà, digerit l’ensurt, l’Alicia va prendre l’esmorzar amb la notícia que un llamp havia causat tota aquella destrossa. «Em vaig posar a riure. ¿Un llamp? De cap manera, no hi va haver cap tempesta i tampoc va caure ni una gota. Sí que va fer mal temps diumenge, el dia anterior, recordo que vaig arribar xopa a casa». Des d’aquella nit, el paisatge ha sigut el de les fàbriques de l’altre costat de les vies i el personal d’Adif treballant a la carrera per solucionar l’avaria que té el ramal sud de l’R2 a mig gas.

Aquest dilluns, no obstant, ha tingut novetat: la visita del president Pere Aragonès i el conseller de Territori, Juli Fernàndez, als quals amb prou feines distingia perquè al tocar-li el sol de cara, al matí ha tingut el tendal abaixat, d’aquests de tota la vida, de ratlles granats i grogues (gairebé blanques per l’efecte del sol). «Aquí es viu bé. Els meus fills em van dir que estava boja per venir a viure davant de les vies, però a mi no em molesta. M’agrada».