Lía, la primera fallera major trans

Des de ja és la representant de la comissió de Doctor Manuel Candela-avinguda del Port, perquè amb el nomenament ja passa a exercir el càrrec. Estarà acompanyada d’un president infantil, Iker Peña, «que és superfaller» i de dues presidentes, Andrea Barrachina i María Toledo. «L’Andrea la conec des de petita». «Serà un any màgic, en una comissió que som tots molt joves, i és la il·lusió d’algú com jo, que és fallera des que va néixer». 

Suport «a casa i a la meva falla de tota la vida»

La transició va agafar la Lía en plena pandèmia. «La veritat és que em va venir de cop, però ho vam poder fer gairebé tot a través de teleassistència. Però tampoc va ser tan complicat. Van ser pitjor els tràmits del DNI, la paperassa, que la qüestió personal. Ara, amb la nova llei, hauria sigut més senzill». Va ser l’únic moment que va deixar la falla temporalment «perquè necessitava espai per mi en aquells moments».

Immediatament va tornar i no ho va dubtar: volia complir el seu somni. «Amb la felicitat del suport que m’han donat a casa, que m’ha donat una comissió que m’ha vist créixer. Era el meu any i aquí estic». Es van presentar dues falleres i l’altra companya m’ha cedit el torn. Per reglament, ella ho serà l’any que ve». 

La Lía és especialment feliç «per ser-ho, per obrir aquesta porta i per tenir un entorn tan magnífic. A la falla de tota la vida i a casa. Especialment la meva mare, que és el meu pilar fonamental. I hauria sigut el somni de la meva àvia». 

«¿Què diria als ‘haters’? Viu i deixa viure»

És conscient que les pioneres no sempre són compreses. «És clar que sé que m’apareixeran ‘haters’. Hi compto. ¿Què els diria? És que si no volen saber, no els puc ni dir res. Potser els convidaria que em coneguessin, que sabessin el que he passat. No ho sé. Potser els diria allò de ‘viu i deixa viure’. I a més, no ja per mi, sinó per totes les altres».

Per això no dubta a exterioritzar la seva vivència. «Perquè durant molt temps se’ns ha acorralat. Se’ns ha dit el que podia ser i el que no. I vivim un temps d’igualtat d’oportunitats». I les claus que obren els candaus serveixen «perquè més gent s’animi. A les Falles hi ha moltes persones LGTBI que no tenen per què no veure complerts els seus somnis. Sobretot, perquè són superfalleres. L’única cosa que volem és ser una més que té la il·lusió de viure la festa com a fallera major, perquè ja la viu en les comissions de sempre». 

També va ser president infantil

La Lía és maquilladora, té 24 anys i en farà 25 abans de les Falles. Una edat més o menys normal en les falleres majors del present. El seu fort és ser pionera. Perquè, per exemple, «de nen vaig ser president infantil amb el meu germà i ens van fer moltes entrevistes perquè vam ser els primers bessons». Sens dubte, el meu fort és obrir portes, afirma. Cosa que no treu perquè, per exemple, ara no contempli les preseleccions com un objectiu. «Avui dia, ser a la cort no és la principal de les meves prioritats. Amb el pas del temps... i si s’hi ha d’anar, s’hi va, però per mi el més important és tot el que viuré a la meva falla de tota la vida». 

Encara amb totes les resistències del món, la societat fallera ha anat avançant a l’hora de tenir pioners en els càrrecs representatius, que no executius, de les comissions. El primer pas es va fer amb l’existència de les primeres presidentes infantils. Un càrrec que sí que és absolutament representatiu –en realitat, un «faller major infantil»– va donar pas a les nenes, tant en el càrrec en solitari com acompanyant una altra nena.

Precedent infantil a Russafa

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

El càrrec trans sí que es va produir en la modalitat infantil fa un parell d’anys, quan una nena trans va ocupar el càrrec en una comissió russafina, però llavors no es va visibilitzar. Només a posteriori la seva mare ha aparegut en alguns fòrums de debat.

Per contra, sí que hi ha hagut més falleres majors lesbianes, tot i que en aquest cas sense arribar a anunciar-se com a tal –és, en tot cas, una cosa molt més freqüent–. De tots aquests casos, ha sigut la irrupció de l’home (LGTBI o hetero) en uns càrrecs tradicionalment reservats a la dona el que ha suscitat més debat, quan no és burla. La presència de la Lía –una dona a tots els efectes legals– és tot un cas de pionera.