Guarda el mòbil i parla amb el teu fill

És igual que estiguis a la sortida del col·le, al parc, de vacances al bufet de l’esmorzar o a la taula esperant per menjar. Els pares i les mares vivim enganxats al mòbil. Critiquem (i amb raó) l’abús que fan els adolescents de l’‘smarthone’, però no ens adonem que ells el que han vist, durant anys, en nosaltres: tenir el mòbil com una extensió de les nostres mans.

Vuit de cada deu progenitors reconeixen que estan pendents dels seus dispositius mentre estan fent alguna cosa amb els seus fills, segons una recent enquesta de BBK Family realitzada entre 600 famílies d’Euskadi amb fills de 6 a 12 anys. Extrapolable a la resta d’Espanya, l’estudi mereix una reflexió. I una actuació.

BBK Family ha organitzat la campanya ‘¿Aita, estàs aquí?’ (‘aita’ significa pare, en basc) per conscienciar els pares i les mares, que es donaran cita el 14 de maig al parc de Casilda Iturrizar (Bilbao) per jugar amb la canalla. Sense mòbils pel mig. I qui diu jugar diu parlar. O simplement mirar. Estar atents a ells. Una estona.

Al Club d’Educació i Criança ja hem parlat moltes vegades de com cal treure el mòbil als pares, no als fills. ¿Viure enganxats a la pantalla mentre els nostres fills juguen pel seu compte en un parc és un gest innocent i sense conseqüències? No. Quan els nens es converteixin en adolescents, ¿amb quina autoritat els direm que no es passin tot el dia mirant una pantalla? Recordem que el principal òrgan educatiu no és l’orella, sinó l’ull.

No estic a favor d’una maternitat tan entregada que només visquis per al teu fill i res més et cridi l’atenció. No estem dient que ens hàgim de quedar al seu costat i jugar tota l’estona amb ells. M’avorreix sobiranament l’amagatall anglès. Per no parlar de les raquetes d’estiu a la platja. O la petanca. Però estaria bé trobar un punt intermedi. I el que estaria millor encara és poder trobar estones per parlar amb els nostres fills sense pantalles pel mig i mirant-nos als ulls. ¿Per a què? Perquè ens expliquin les seves batalletes escolars, per exemple. Perquè ens diguin com se senten. I perquè nosaltres també els fem alguna confessió. Estaria bé trobar el camí per saber com parlar perquè els teus fills t’escoltin i, sobretot, com escoltar perquè els teus fills et parlin. La frase no és meva, sinó el títol d’un llibre, tot un clàssic de la criança, escrit per Adele Faber i Elaine Mazlish.

Notícies relacionades

Nen, deixa el mòbil i mira’t un peu

Els problemes de la línia revolten els alcaldes del Vallès Oriental

No demonitzem el mòbil. No podríem viure sense ell, és un fet. Però guarda’l una estona al bolso quan estiguis amb el teu fill. «El teu fill no necessita un superpare o una supermare. Et necessita a tu. Necessita la teva presència i el teu compromís. Un pare i una mare autèntica, defectuosa i plenament present. No has de ser perfecte. No pots. N’hi ha prou que estiguis present amb els teus fills. Estima’ls». Ens ho diu Tyna Pyne, psicoterapueta infantil i coautora d’‘El poder de la presencia’ (Alba), un assaig científic sobre la importància que té per al desenvolupament dels infants la presència dels seus progenitors, un pilar fonamental que fins i tot determina que als nostres fills els vagi bé a la vida.

«Ser presents i sintonitzar-nos amb els nostres fills requereix la nostra atenció, no els la robis. Quan estiguis amb ells i hagis d’utilitzar algun dispositiu, ja sigui el mòbil, l’ordinador o la tauleta, explica’ls per què ho estàs fent. Digues-los que necessites buscar una adreça o trucar a una persona. En tot cas, quan els nostres fills són a prop, procura deixar la pantalla i presta’ls atenció», conclou la divulgadora. ¿Ho intentem fer aquest cap de setmana?