Fa 3.000 anys ja s’utilitzaven drogues a Europa i les proves són a Menorca

Amb un floc de cabells de fa gairebé 3.000 anys n’hi ha hagut prou per aconseguir la primera evidència directa de l’ús de drogues a Europa. Els cabells eren part d’un ritual funerari i van ser amagats a la cova d’es Càrritx (Menorca) en una època en què la societat de l’edat de bronze estava canviant.

Atropina, escopolamina i efedrina procedents de plantes són les substàncies al·lucinògenes que un grup d’investigadors espanyols i xilens van detectar en aquest floc de cabells.

L’estudi, encapçalat per Elisa Guerra de la Universitat de Valladolid i que publica avui Scientific Reports, apunta que aquestes drogues podrien haver-se utilitzat com a part de cerimònies rituals.

La troballa

Descoberta el 1995, es Càrritx (a l’oest de Menorca) va allotjar una cambra utilitzada com a espai funerari on es van trobar petits recipients cilíndrics de fusta amb cabells datats fa uns 2.900 anys.

La investigació planteja l’evidència directa més antiga de consum de drogues a Europa, en l’edat de bronze tardana, explica a Efe una de les signant de l’estudi Cristina Rihuete, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Europa hi havia indicis indirectes com la detecció d’alcaloides de l’opi en recipients o restes de plantes narcòtiques en contextos rituals. L’evidència directa més antiga del món és d’uns 3.000 anys a Xile.

L’estudi va utilitzar només un floc de cabells dels disponibles, alguns de fins a 13 centímetres. Trobar cabells conservats d’aquella època al Mediterrani occidental és «absolutament extraordinari», destaca.

Una anàlisi amb cromatografia líquida d’ultra alta resolució i espectroscòpia de masses va detectar la presència d’atropina, escopolamina i efedrina, alcaloides que es queden fixats als cabells, i que poden respondre al consum de plantes com la mandràgora, el jusquiam o l’estramoni, apunta la investigadora.

L’atropina i l’escopolamina es troben de forma natural en la família de les solanàcies i poden provocar deliris i al·lucinacions; l’efedrina és un estimulant derivat de certes espècies d’arbustos i pins.

L’equip no creu que aquestes substàncies s’utilitzessin per alleujar el dolor, tot i que «hi ha una línia molt fina sobre fins a quin punt una cosa és per a ús medicinal, màgic o endevinatori», destaca Rihuete.

L’escopolamina i l’atropina juntes són substàncies que indueixen sedació, però la seva manipulació és molt arriscada, a causa de la seva alta toxicitat, el que fa pensar més, indica Rihuete, en el consum d’al·lucinògens que en finalitats terapèutiques.

El creixement dels cabells va deixant un registre de certes substàncies i «la sorpresa és que es va poder demostrar que el consum es va produir durant almenys un any», però no hi ha indicis de com es prenia.

La cova d’es Càrritx explica també la història dels pobladors en l’edat de bronze tardana a Menorca, societats, «molt interessants», densament poblades, que van saber viure pacíficament i en què el pasturatge tenia un pes important, assenyala la investigadora.

En una de les seves cambres se celebrava un ritual funerari en què es tenyien els cabells de vermell, es pentinaven i es tallaven flocs de cabells per posar-los en tubs cilíndrics de fusta amb tapadora. Investigacions prèvies suggereixen que es van enterrar uns 210 individus, però només alguns van ser sotmesos a aquesta pràctica.

«És probable –afegeix– que fossin certes persones de la cronologia final de la necròpolis que potser tenien aquests atributs d’endevinació xamànics a què es vincula la ingesta de drogues».

Sis d’aquests tubs es van amagar en una fossa excavada i segellada en una zona recòndita de la cova –cosa que va ajudar a la conservació dels cabells– al costat de recipients de banya, espàtules, vasos i una pinta de fusta i alguns objectes de bronze.

Unes peces que, amb d’altres materials de la cova, s’han començat a exposar al Museu Municipal Can Saura de Ciutadella (Menorca), apunta la investigadora.

La capseta –com les anomena Rihuete– escollida per a l’examen està formada per tres tubs de fusta d’olivera, feta amb la base del tronc de l’arbre, a la qual van afegir una tapadora que, «per aconseguir que encaixés, és una obra d’ebenisteria extraordinària, tenint en compte les eines de l’època».

La investigadora crida l’atenció sobre les tapadores, decorades amb cercles concèntrics, ja vistos en altres cultures, que poden tenir una interpretació relacionada amb les drogues.

Aquests dibuixos s’han interpretat «moltes vegades com un símbol de dilatació de les pupil·les vinculada amb la ingesta de substàncies que permeten obrir l’ull, obrir el coneixement interior», assenyala.

Notícies relacionades

El 85% dels joves de menys de 30 anys no es poden emancipar: la pitjor dada des del 2006

Un tros de runa espacial en flames sobrevola el litoral

Crear un amagatall per deixar articles relacionats amb aquest ritual funerari va poder ser una manera de preservar les antigues tradicions davant els canvis culturals que es van donar fa uns 2.800 anys.

En aquella època, diu Rihuete, hi havia un món que s’acabava, es van parar de fer els enterraments a la cova i «s’atura l’èmfasi dels cementiris i els rituals de segles per donar més importància a la vida civil. És un canvi brutal de la mort a la vida».