Raquel Huéscar, psicòloga: «És difícil elaborar un dol per perdre un fill amb l’arribada d’un altre»

«¡Ens han enxampat! . Ha arribat una llum plena d’amor a la meva foscor. Ja mai tornaré a estar sola. He tornat a viure». Van ser les primeres paraules que, a les xarxes socials, va pronunciar la presentadora Ana Obregón després de conèixer-se que ha sigut mare d’una nena per gestació subrogada a Miami (Estats Units). Un sentiment de felicitat que analitza per a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA la psicòloga Raquel Huéscar, experta en dol perinatal i acostumada a veure mares que, després de perdre el seu fill, intenten suplir aquesta absència amb el naixement d’un nou nadó. Sosté com de complex és «elaborar un dol» per la tràgica mort d’un fill amb l’arribada d’un altre.

Aquest diari parla amb Raquel Huéscar el mateix dia en què es coneix una notícia que ha generat incomptables reaccions en totes les esferes. Aquell mateix dia, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, es mostrava especialment dura i recordava que aquest procediment és il·legal a Espanya i constitueix una forma de violència contra les dones recollida per la Llei de Drets Socials i Reproductius, la coneguda Llei de l’Avortament.

L’interès del menor

La psicòloga comença al·ludint al tema de la gestació subrogada, il·legal a Espanya, insisteix. «El debat és molt complex perquè l’evidència ens demostra que separar un nadó de la seva mare biològica genera conseqüències per al nadó, conseqüències que, en unes condicions òptimes de cura, es poden reparar. Però fer alguna cosa així pel desig de tenir fills, de manera intencionada, parla de com la societat recull els drets de la infància», indica.

Huéscar, coordinadora del Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, insisteix que l’interès que cal preservar, per sobre de qualsevol altre aspecte, és el dels menors. «És important cuidar el benestar dels nadons que, tot i que no parlen, han de tenir veu per part de la societat i cal protegir la seva seguretat», afegeix.

Per això, quan es pregunta a la psicòloga què li suggereix la decisió d’Ana Obregón, respon: «És molt important saber quin lloc s’atorga a aquest menor en aquestes circumstàncies. És una pregunta que em faig. No puc dir res més perquè ni conec Ana Obregón ni sé res més enllà del que coneixem tots. Però el primer és aquesta criatura»

A més, sobre l’edat de la mare, apunta: «No conec mares de 70». Diu que, per exemple, en el cas dels tractaments de fertilitat no sap «qui es qüestiona o diu no» quan (per límit d’edat) algú acudeix a un procediment d’aquest tipus. «L’altre dia, en un seminari, parlant d’això en el Col·legi de Psicòlegs, va sorgir com és possible que als pares que volen adoptar se’ls demani un informe idoneïtat, i les persones que estan en reproducció assistida, legítimament, no passin per això i s’arribi a situacions molt extremes, que no és l’habitual. No sé qui posa el límit i sembla que no és fàcil parlar del no», assenyala la psicòloga.

El dol d’un fill

Aliena –o no– a l’enrenou que s’ha organitzat després de conèixer-se la seva nova vida, i a punt de complir-se tres anys de la mort del seu fill Aless Lequio, l’actriu i presentadora, de 68 anys, admetia haver recuperat les ganes de viure després de la pèrdua d’aquest fill amb la que ara serà la seva filla. És allà on la psicòloga mostra més dubtes. «El buit del fill que vas perdre res l’omplirà. Perquè no tornarà. Caldrà donar lloc al que ve, que serà diferent», explica Huéscar.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Per la seva especialitat, la psicòloga indica que veu molt de dol perinatal, el que es produeix després de la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs, o en els moments previs o posteriors al part. I, al final, sempre hi ha una part de quin lloc es dona al fill que ve després. L’important és diferenciar. Que tu puguis haver elaborat el teu dol per donar-li el seu espai a aquest fill que vas perdre. És molt obvi, però de vegades costa», admet.

Raquel Huéscar insisteix: «Perdre un fill és com qui perd un braç, al final un s’acostuma a viure amb el que li queda, però mai serà igual. És una tragèdia terrible i superar aquest dol significa reorganitzar la teva vida, però no sé si donar al nou nadó el lloc de venir a cobrir un buit és donar-li llibertat al fill que ve, que arriba amb una sèrie de càrregues i circumstàncies que, potser, no són del tot justes. Elaborar un dol a través d’un altre fill, no és elaborar el dol pel perdut, ni donar llibertat al que ve. És molt complex», conclou.