El repte de no ser enganyat per les fotos periodístiques creades amb intel·ligència artificial

Diversos policies forcegen amb l’expresident dels Estats Units Donald Trump fins que aconsegueixen arrestar-lo i se l’emporten emmanillat en un carrer de Nova York. Aquesta escena és la que mostren diverses imatges creades per la intel·ligència artificial i que han incendiat les xarxes en les últimes hores.

Les suposades fotos han servit per a bromes, mems i vídeos virals, però també hi ha hagut persones que se les han pres seriosament i les han difós com si Trump estigués detingut. Aquesta situació posa sobre la taula un dels reptes del fotoperiodisme: aconseguir que els ciutadans puguin distingir entre imatges reals i les que ha creat un ordinador.

És el que ha advertit en una entrevista amb EFE l’alacantina Cristina de Middel, directora de la prestigiosa Agència Magnum, fundada ja fa 75 anys per Robert Capa com una cooperativa de fotoperiodistes.

Making pictures of Trump getting arrested while waiting for Trump's arrest. pic.twitter.com/4D2QQfUpLZ

— Eliot Higgins (@EliotHiggins) 20 de marzo de 2023

De Middel, la segona dona que arriba a dirigir l’agència, hi proposa una solució: crear un segell o una denominació que distingeixi les autèntiques fotos periodístiques. «La gent no està educada per diferenciar el que és realitat i ficció en una foto», assenyala. Considera que l’actual ficció visual és «extremadament realista», per la qual cosa Magnum ja està immersa en un grup de treball per ensenyar a distingir quins recursos són fets per fotoperiodistes i quins estan generats per IA.

La directora ha plantejat aquest repte en l’l’exposició «Close Enough» a Alacant –la primera de les tres de l’Agència Magnum al País Valencià.

Aquest és només un dels futurs reptes del fotoperiodisme que es proposen encarar a l’Agència Magnum, present a Nova York, Londres i París. També es proposen continuar funcionant com un negoci, «dins dels desajustos de la premsa i la fotografia en els últims anys».

«Magnum ha de continuar sent viable com a empresa perquè no som ni un museu ni una institució, sinó una agència que ha de ser rendible», destaca De Middel, que remarca que volen «continuar sent rellevants» dins d’aquest maremàgnum de canvis en llenguatges i infraestructures, tot i que també en l’estil de fotografia.

Fa broma amb el fet que aquests primers mesos han sigut «un màster en diplomàcia» per la importància d’aquesta institució, gairebé multinacional, i perquè hi ha «molt treball de gestió d’una empresa» que compta amb 70 empleats i 90 fotògrafs o arxius de reporters ja morts que «no hi són però que cal representar».

Enquadrament erroni

La directora parla també de l’evolució de la fotografia en els últims anys. Segons el seu punt de vista, es qüestiona moltíssim més i implica més diàleg, ja que la societat ha canviat radicalment l’ús que dona a les imatges: «La fotografia, abans, era com una casa i només tenia una habitació i una sala d’estar, ara també té una ala oest, una segona planta, una muntanya... la casa s’ha fet més gran».

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Afirma que hi ha un «qüestionament» del documentalisme clàssic, que no obstant va ser el que va portar l’Agència Magnum a ser mundialment coneguda: «És normal que [les fotografies actuals] no estiguin ben enquadrades perquè el fotògraf ha de mostrar que en aquest món no hi ha certeses però sí riscos».

Destaca, per això, que la imatge de fa mig segle buscava documentar una època amb moltes més certeses, però que «ara, si estudies, no aconsegueixes de manera segura una feina, ni hi estaràs tota la vida», per la qual cosa el reporter té, a través dels enquadraments, la possibilitat de mostrar que ja no hi ha tals certeses però sí «molts més riscos».