Deixar enrere la sordesa després d’un implant coclear: «De sobte, vaig sentir el cant dels ocells»

«Recordo que no sentia algunes coses que em deien i de cop, amb l’implant, vaig començar a sentir sons nous per a mi: el cant dels ocells, les campanes de poble o el timbre de casa meva», relata emocionada. Poc després, es va apuntar a l’escola de música de Sant Esteve Sesrovires i va començar a tocar la flauta travessera: «Em vaig saltar el pas de provar primer amb la flauta dolça i em vaig llançar directament al més difícil».

Al cap d’un temps va arribar la idea de María Antonia Clavería Puig, doctora a l’Hospital de Sant Joan de Déu: per donar visibilitat a l’implant va ajuntar diversos nens amb sordesa que tocaven un instrument i es va crear un conjunt que sense aquests implants no sonaria: l’orquestra Graeme Clarck (porta el nom de l’otorrinolaringòleg que va realitzar el primer implant coclear el 1978). La Fundació Gaes s’hi va implicar i de sobte van aparèixer un saxo, un violoncel, una trompeta, un clarinet i la flauta travessera de l’Abril, és clar. «Va ser molt emotiu –recorda–, no ens coneixíem de res i va ser una barreja una mica rara de 10 persones que tenien el mateix problema però també la mateixa afició». I l’engranatge va funcionar.

També per als grans

L’implant coclear es col·loca darrere de l’orella i al cap mitjançant una operació quirúrgica. Té dos elements: un s’encarrega de rebre els sons i l’altre de transformar-los en impulsos elèctrics que s’envien a la còclea –la part de dins de l’oïda abans coneguda com a cargol– perquè arribin al cervell.

Molts pacients, després de la intervenció, passen d’una sordesa profunda a entendre tot el que els diuen. Javier García, director de l’Àrea Implants Auditius de Gaes, afirma que s’hauria de promocionar molt més: «Hi ha metges que ni ho coneixen i és una cosa que inclou la sanitat pública, el que passa és que encara no ha arribat a tot el món». García reivindica que recorrin a l’implant no només els més joves, sinó també les persones grans: «Els pot canviar la vida, evitar l’aïllament social o la demència primerenca que sovint apareix per culpa de problemes auditius». Tot i així, reconeix que no funciona amb tots els pacients.

Només el 5% de les persones sordes d’Espanya porten l’implant coclear, uns 22.000 afortunats que, en molts casos, han recuperat gairebé tota la seva capacitat d’escolta. Precisament perquè aquest percentatge creixi, aquesta setmana, aprofitant el dia internacional dedicat a aquest dispositiu, s’ha presentat al Congrés dels Diputats el ‘Llibre Blanc sobre sobre els implants coclears en adults i avis’.

El somni de l’Abril

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Els implants s’han d’anar revisant, i de fet, l’Abril se’ls ha anat canviant per poder sentir-hi millor: «Amb l’última versió, disfruto de notes que abans tocava però no sentia bé». Des que va arribar la pandèmia, tots els músics van aparcar l’orquestra i ara ja no assagen tant com abans. Ara aquesta jove ha decidit implicar-se en un altre bonic projecte: ‘ARTransforma’, que reuneix artistes amb alguna discapacitat per tocar junts.

El seu dia a dia és com el de qualsevol dels seus amics. «I si no entenc alguna cosa, els dic que m’ho repeteixin les vegades que faci falta», explica sense donar-li cap importància. Ella, de gran, vol compondre cançons o escriure llibres, encara no ho ha decidit. No obstant, el que sí que té clar és que sense el seu implant coclear la primera opció, la d’inventar melodies, no seria més que un somni impossible.