Educació a Catalunya
Pompeu Skills: la festa que mostra el cor (i les entranyes) de l’FP en un institut públic de Badalona
El concurs busca atraure els xavals –és totalment pràctic–, alhora que fomenta la cooperació, ja que cada grup està format per alumnes de cursos diferents
Va elegantment disfressat de Capità Kirk, però per l’energia, la passió i les ganes amb què s’adreça al seu alumnat més aviat sembla que aquests hagin de pujar als seus pupitres i recitar-li l’‘Oh capità, el meu capità’ com en la mítica escena d’‘El club dels poetes morts’. És divendres de Carnaval –el professor és fan de ‘Star Trek’, però no tant com per presentar-se així a classe un matí qualsevol– i els nois de cicles formatius de l’institut Pompeu Fabra de Badalona no estan de festa; tot i que les Pompeu Skills, el certamen que organitzen aquest 17 de febrer, és també tota una celebració.
Així el presenta Hassan El Halloufi, que un dia no massa llunyà va ser alumne de l’avui Capità Kirk, l’estimadíssim professor J.M. Lorenzo, i que avui és professor de carrosseria al centre i una de les ànimes (cervells i mans) d’aquest concurs d’habilitats, que al seu torn serveix al jovent d’entrenament i assaig per a les CatSkills i de prova de foc per a la vida laboral. Enfrontar-se sols, sense ajuda dels profes, davant una fórmula o un circuit.
L’entrega de Lorenzo és molt similar a la del Hassan i la de Daniel Muñoz, professor d’Automoció i coordinador de cicles, que treballa en el torn de tarda, però aquest divendres a dos quarts de nou del matí ja era al centre per col·laborar amb els seus col·legues en l’organització del certamen. La mateixa implicació que les dues professores del Departament de Química que l’any passat van fer un curs de noves tecnologies i s’han ofert per gravar les proves i muntar un ‘streaming’ perquè les famílies puguin veure els seus fills en acció, ja sigui amb la soldadora, els cables o la pipeta.
A l’FP hi ha una important falta de professors (Israel Hidalgo, alumne de Carrosseria que participa per primera vegada en les Pompeu Skills, explica que la seva classe fa setmanes que està sense tutor, de baixa), però que els que hi són es deixen la pell pels seus alumnes, moltíssims i amb motxilles molt diverses en aquest institut públic de Badalona.
La fórmula de la cooperació
En les Pompeu Skills d’aquest any –la tercera edició d’aquest certamen pensat per animar i empoderar els alumnes amb activitats totalment pràctiques en què els joves estan obligats a cooperar entre ells, ja que els equips barregen alumnes de tots els cursos– compta amb tres famílies professionals: Transport i Manteniment de vehicles –en què participen el Hassan i el Daniel–, Fabricació Mecànica –la capitanejada per Lorenzo– i Química, l’única de les tres en què participen noies (trencar amb els estereotips de gènere abans d’arribar a l’FP és un dels reptes pendents).
«Encara falla moltíssim l’orientació. Aquí ens arriben molts nois que no saben què és la Fabricació Mecànica; creuen que aquí trobaran martells i el que veuen són ordinadors i calculadores», reflexiona Lorenzo [segons les últimes dades oficials l’abandonament escolar en els graus mitjans d’FP a Catalunya està en el 40%]. «Nosaltres fem el que ningú vol veure: la clau, el pany de la porta, la llauna de Coca-cola que beus i el cargol de les teves ulleres», explica el ‘capità’ Lorenzo, que resumeix què és la Fabricació Mecànica amb un «nosaltres no reparem cotxes, construïm cotxes».
Sí que reparen cotxes al taller del costat, on Muñoz mostra amb orgull com els seus estudiants van restaurar un Citroën Mehari (ara taronja) que crida l’atenció. «Tots aquests cotxes són reparacions reals, vehicles de professors, amics o exalumnes que ens els porten», afegeix assenyalant els cotxes que s’eleven sobre el bulliciós taller. «Veus la cara de satisfacció dels alumnes quan veuen el resultat del que han fet ells mateixos i penses, ¡bufa! i em paguen per això», assenyala satisfet.
La imatge de les bates blanques, bates grises i granotes blaves que omplen els laboratoris i tallers de l’FP, cada un en el seu àmbit, contrasta amb la dels seus companys de l’ESO, que passegen amb les seves disfresses pel pati d’aquest enorme i vell institut (l’escollit pel president Aragonès per anunciar la inversió de 102 milions a canviar finestres i calefacció el novembre passat per les òbvies necessitats d’inversió de l’edifici).
Cadascuna de les tres famílies professionals participa en una prova totalment diferent, en funció dels seus coneixements i habilitats. La prova dels alumnes de Química és produir una crema antidurícies, la de Fabricació Mecànica, un circuit d’obertura automàtica de portes, i la de Carrosseria arreglar un para-xocs. Als 17 anys, Arnau Contreras, alumne de Fabricació Mecànica, exhibeix un do de paraula i gent que no té res a envejar amb el del seu professor. «Es tracta de muntar aquest circuit i que funcioni», resumeix amb desimboltura la seva prova després d’una llarga i precisa explicació tècnica (que aquesta periodista és incapaç de reproduir).
Una frase de Benjamin Franklin en el tríptic de les jornades resumeix la seva essència: «Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré; involucra-m’hi i ho aprendré».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
