8-M tot l’any

La febre de l’or de la menopausa: ’coaches’, cosmètica, telemedicina i fins i tot ‘líftings’ vaginals amb làser

Silicon Valley i ‘celebrities’ es llancen a la nova frontera del benestar femení, un mercat que mou 650.000 milions d’euros arreu del món

Metges i divulgadors reclamen més investigació, educació i formació especialitzada

La febre de l’or de la menopausa: ’coaches’, cosmètica, telemedicina i fins i tot ‘líftings’ vaginals amb làser
7
Es llegeix en minuts
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

Fins no fa gaire, es parlava de la menopausa entre murmuris. ¿Qui voldria veure’s, recorrent a tòpic, com una d’aquestes senyores suoses i insomnes que estan irritades davant l’adveniment de l’‘àngel exterminador’ dels seus anys daurats? Tanmateix, d’un temps ençà, una nova generació de dones han tret el climateri del soterrani en el qual durant segles, quan no mil·lennis, s’ha mantingut tancat amb pany i clau. I davant les evidents carències en la investigació, en la formació del personal sanitari i en l’educació sexual i de salut –sovint cada dona ho viu encara com si fos la primera–, una fabulosa indústria basada en la telemedicina i en el sector de la bellesa i el benestar femení s’ha llançat a la carrera, disposada a convertir aquesta etapa vital en una categoria de consum lucrativa. La premsa anglosaxona, amb el gallet sempre a punt per batejar fenòmens, l’ha anomenat «la febre de l’or de la menopausa».

A més de les empreses de bellesa que competeixen per convèncer les dones que el sector actual no té en compte les necessitats específiques de la seva edat, un dels epicentres d’aquest nou ‘big bang’ és Silicon Valley i ‘start-ups’ que estan rebent sumptuoses rondes de finançament perquè han descobert –¡sorpresa!– que les dones de mitjana edat existeixen i que un gruix d’elles té poder adquisitiu. Aquest mercat ja mou més de 650.000 milions d’euros arreu del món i els analistes entenen que aquesta oportunitat de negoci només ha començat.

Economia del climateri

Als Estats Units, la nova economia del climateri que gira al voltant del moviment de visibilitat de la menopausa té una línia mèdica i una altra de bellesa. A Silicon Valley bullen especialment ‘start-ups’ de telemedicina que prescriuen teràpies de reemplaçament hormonal (les dones, en aquesta etapa, segreguen menys estrògens i progesterona) i que neixen just en aquest punt cec que originen les dificultats d’accés a la salut als EUA –aquests tractaments, que segons els especialistes no es poden prescriure de manera massiva, aquí els poden prescriure en l’atenció primària– i la poca formació que tenen els metges sobre la menopausa.

«Visc a Silicon Valley, juntament amb tots aquests multimilionaris que intenten descobrir com viure per sempre. ¿Esteu de broma? Tota dona que passa per la menopausa diu que se sent com si fos la primera persona a la terra que li passa perquè ningú sap com ajudar-la», explicava a ‘The New York Times’ Alicia Jackson, directora executiva d’Evernow, empresa de telemedicina orientada a aquesta etapa. Al començar a investigar el climateri, l’empresària es va sorprendre de la poca informació i suports reals disponibles, i va llançar aquesta companyia que a/ va arrencar un xec d’un milió de dòlars a l’acte a l’explicar el projecte a un inversor amic seu, b/ va aconseguir una ronda de finançament de fons de capital risc i c/ s’ha convertit en dipositària de les inversions d’actrius com Cameron Díaz, Drew Barrymore i –¡ho han endevinat!– Gwyneth Paltrow, de 50 anys.

Benestar i bellesa

Trigava a aparèixer en aquesta peça la reina de les pedres i els banys de vapor vaginals que ha aixecat un imperi de productes de bellesa i benestar (Goop), i que va dir allò que «la menopausa té molt mala reputació, necessita una mica de canvi de marca». El 2018 va assegurar que ja estava preparada per parlar de l’assumpte i va llançar unes vitamines a les quals va anomenar Madame Ovary i que no són més que un altre producte –això sí, caríssim: 90 dòlars el ‘pack’– dels que han inundat el mercat. Paltrow i la seva col·lega Naomi Watts, de 54 anys –que comercialitza sota el nom de Stripes una línia d’articles de bellesa que van del «cuir cabellut a la vagina»– són les cares visibles d’un sector que comercialitza des de cremes, gels i xampús específics (l’actriu Jennifer Coolidge en promociona un d’anomenat Second Chance) fins a complements dietètics i suplements vitamínics, tota mena de remeis contra la sequedat i lubricants, aplicacions on registrar els símptomes, joguines sexuals, ‘coaches’ i –¿alguna cosa més forta?– tractaments de làser de rejoveniment vaginal.

Aquesta ferotge competència llança un grapat de preguntes pertinents sobre fins a quin punt tot aquest ‘big bang’ està donant realment una resposta eficaç a les necessitats de moltes dones o simplement s’està comercialitzant un cicle vital més. «Tot ‘boom’ té un revers qüestionable, però creiem que el més important és que, per fi, s’estan trencant vells tabús i estigmes, es visibilitza el climateri i cada vegada hi ha més informació disponible sobre una etapa que pot arribar amb alguns problemes però que també es pot viure bé», afirmen Mireia Roca i Cristina Martínez, fundadores de la ‘start-up’ catalana Domma, dedicada a la salut i benestar de «la dona madura».

Tabú de la sexualitat

Nascuda el 2021, aquesta empresa –que compta amb la col·laboració d’especialistes en nutrició, psicologia i ginecologia– ofereix acompanyament i opcions naturals a dones que sovint «se senten soles i desorientades» quan comencen a aparèixer els primers símptomes. No totes les dones els pateixen, com explica Núria Navarro en aquest il·lustratiu reportatge, però les dificultats hi són. Insomni, fogots, en ocasions sequedat general i vaginal, altres vegades baixada de la libido, augment de pes o boira mental. «Sovint, la resposta que t’ofereixen a la consulta mèdica és la teràpia hormonal, o això o ‘t’apanyes’, no s’aborda la menopausa de forma més integral», afirmen.

En canvi, entre les més de 20.000 usuàries que conformen la seva comunitat, afloren tota mena d’inquietuds i una ferma voluntat de no endinsar-se en aquesta transició a soles, desinformades ni per descomptat avergonyides. Entre elles, expliquen les fundadores de Domma, hi ha des de dones preocupades per caure de cop al pou de la irrellevància social i sexual fins les que se senten culpables per no sentir desig o per patir una sequedat que dificulta les relacions sexuals. «La sexualitat en aquesta etapa encara és el gran tabú», afirmen Roca i Martínez, que assenyalen un dels punts cecs de tot aquesta qüestió: el 80% dels ginecòlegs, segons un estudi de l’oenagé AARP, dedicada a l’envelliment, no se senten còmodes tractant la menopausa.

Investigació

Notícies relacionades

«És cert que ha sigut un tema menyspreat per la medicina i molt apreciat pels laboratoris farmacèutics», explica l’endocrinòloga i especialista en perspectiva de gènere Carme Valls, que manté que tradicionalment s’ha medicalitzat aquesta etapa. El doctor Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i director Científic i de Cirurgia de la Clínica Ginecològica Women’s CD, coincideix que sobre aquest fenomen –la menopausa– gairebé específic en la femella humana encara queda molt camí per investigar. «En els últims anys s’ha reactivat la investigació, per la qual cosa és molt possible que en la pròxima dècada es trobin més respostes eficaces», assegura l’especialista, que apunta cap a dues carències significatives. Una: en sis anys de carrera de Medicina, només hi ha una classe sobre el cicle ovàric i menstrual, i amb prou feines una altra que versa sobre la pubertat/menopausa en l’especialitat de Ginecologia. I dues: les unitats dedicades a la menopausa que anys enrere hi havia als hospitals van desaparèixer i no es van traslladar a l’atenció primària.

¿En quin punt estem llavors? Montse Roura, que fa 12 anys va impulsar la plataforma especialitzada en menopausa Ella y el abanico (amb 12 milions de visites acumulades), és testimoni d’excepció d’aquest ‘boom’ del climateri. Ella va fundar la plataforma quan, en plena menopausa, es va atipar de vagar de porta en porta sense que ningú li «fes ni cas». «Abans era una extraterrestre i ara soc una pionera», afirma, amb humor. Tant és així que admet que aquesta nova «febre de l’or» fins i tot ha trucat a la seva porta. «M’han contactat, diverses vegades, homes de negocis que han vist la veta de mercat perquè els proporcioni assessoria i imatge, però sempre amb la intenció d’utilitzar les dones com a floreros, la nostra salut els importa poc», afirma. Per a Roura, tota aquesta conversa en marxa només tindrà sentit si neixen iniciatives empresarials amb responsabilitat social i serveix també perquè des de les polítiques públiques s’inverteixi a impulsar l’educació en salut i, sobretot, la investigació. «És molt significatiu que a hores d’ara encara no se sàpiga, per exemple, per què patim fogots –afirma–, una cosa impensable si la menstruació o la menopausa la tinguessin els homes».

Temes:

+Salut Dones