¿Qui m’ha robat la capacitat de concentració? Com lluitar contra el col·lapse que provoca la «tempesta perfecta» de distraccions

Hari no és l’únic que concep la pèrdua de la capacitat d’atenció com un problema social de primer ordre, en la línia del canvi climàtic o la resta de grans desafiaments dels nostres dies. Fa temps que tota una sèrie de pedagogs, psicòlegs i neuròlegs alerten sobre la perniciosa influència que exerceixen determinats avenços tecnològics –sobretot relacionats amb les xarxes socials– en el cervell i el comportament de les persones. A més del dèficit d’atenció, els relacionen amb la dificultat per a les relacions socials, els transtornos del son i l’empobriment del llenguatge, entre d’altres.

Però Johann Hari va bastant més enllà en el seu últim llibre. Aquest periodista, que s’ha convertit en referent per a una part de l’esquerra anglosaxona –‘El valor de la atención’ ha rebut elogis entusiastes de Hillary Clinton, Naomi Klein i Stephen Fry, per exemple–, explica com un viatge iniciàtic amb el seu nebot adolescent va constituir el germen del seu últim treball. Tots dos van anar a Graceland, la mansió d’Elvis Presley, on van constatar, per exemple, que la gent preferia mirar a l’iPad les habitacions de la casa que no pas veure-les presencialment, o que el seu nebot era incapaç de deixar d’enviar missatges.

«Vaig escriure aquest llibre per una raó molt personal. Podia sentir que la meva capacitat per concentrar-me i prestar atenció estava empitjorant. Coses importants per mi, com llegir llibres, s’estaven tornant cada vegada més difícils», escriu Hari. Després del viatge a Graceland, el periodista es va desplaçar per tot el món per entrevistar més de 200 experts en atenció i enfocament per esbrinar per què estan col·lapsant les aptituds per al pensament profund.

Un d’aquests experts, el neurocientífic del MIT Earl Miller, li va explicar, per exemple, que estem vivint «una tempesta perfecta de degradació cognitiva» i que no és veritat que algunes persones, en contra del que creu «l’adolescent mitjà», puguin prestar atenció a sis o set coses alhora, perquè «el cervell humà només pot pensar conscientment en una o dues coses al mateix temps».

A més, continua l’autor d’‘El valor de la atención’ citant estudis científics, la deriva actual provoca que els adolescents canviïn de tasca cada 65 segons, un temps que s’amplia només fins als tres minuts en el cas dels adults que treballen en una oficina

Una caixa forta per al mòbil

Més enllà del bombardeig tecnològic, Hari identifica com a causes d’aquesta pèrdua del poder de concentració l’augment del cansament físic i mental o de l’estrès, l’empitjorament de les dietes, l’augment de la contaminació i l’organització actual de les escoles. I proposa algunes solucions individuals, a més de les sistèmiques, que ell mateix aplica.

Per exemple, utilitza una espècie de caixa forta amb temporitzador per impedir-se utilitzar el mòbil, s’esforça per deixar divagar la ment, s’obliga a dormir vuit hores i desconnecta de les xarxes socials sis mesos a l’any. «Twitter és una total pèrdua de temps», diu contra els qui pensen que és una eina essencial avui dia per als periodistes. «Després d’aquest mes, estaré fora de Twitter durant tot el 2022», insisteix en conversa amb aquest diari per correu.

Les reflexions de Hari complementen les d’una sèrie d’autors que fa anys que alerten específicament sobre els perills de la tecnologia. Un d’ells és el divulgador Diego Hidalgo, que avisa que «com més temps es passi a les xarxes socials, més opcions tenen les empreses que les gestionen de convertir l’atenció d’aquests usuaris en diners» mitjançant impactes publicitaris, per exemple.

L’autor d’‘Anestesiados: la humanidad bajo el imperio de la tecnología’ afegeix que la quantitat d’informació que recullen aquestes aplicacions sobre els usuaris els permeten traçar perfils molt detallats d’aquestes persones, preferències polítiques incloses. «Aquests productes estan dissenyats deliberadament per capturar i mantenir l’atenció al màxim, perquè aquestes empreses guanyen diners amb cada minut que estiguis allà. Els enginyers més intel·ligents del món dediquen tot el dia a esbrinar com fer que segueixis allà, perquè la teva distracció és el seu combustible», incideix en aquesta idea també Hari.

Envelliment i falta de concentració

Tant Hari com Hidalgo admeten que poden buscar-se precedents de la situació actual en el passat. Hari recorda, per exemple, que «fa gairebé un mil·lenni hi havia monjos medievals que es queixaven per escrit que patien problemes d’atenció», i que «a mesura que els éssers humans envelleixen, es concentren menys i es convencen que es tracta d’un problema del món, no que les seves ments van perdent facultats». Però oposa multitud d’estudis que constaten que l’afectació actual a la capacitat de concentració en totes les edats no té comparació.

Hidalgo diferencia la situació d’avui de la que es va produir, per exemple, amb el ‘boom’ de la televisió durant la segona meitat del segle passat: «A la tele hi ha una diferenciació molt més clara entre el contingut que volem veure i els anuncis, durant els quals el teleespectador pot activar el seu escut. A més, les notificacions de programes com WhatsApp provoquen petites descàrregues de dopamina que provoquen que l’usuari hagi de tornar cada cert temps a buscar-ne més». 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

De fet, fa uns dies es va conèixer la notícia que les escoles públiques de la ciutat de Seattle (EUA) van denunciar plataformes com TikTok, Instagram, Facebook i YouTube per l’ansietat i altres trastorns de salut mental que generen en els joves. Volen que aquests programes canviïn la seva manera de funcionar perquè deixin d’incitar els seus usuaris a buscar recompenses constantment. «Persones que treballen al cor de Silicon Valley em van explicar que podríem disposar de tota la tecnologia actual però sense que estigués dissenyada per piratejar i envair la nostra atenció. Però les empreses tecnològiques no ho faran per si soles, hem de fer que ho facin», insisteix Hari. 

«Hem d’anar a l’ofensiva contra les forces que ens estan fent això. Necessitem canviar la forma com funcionen les oficines i les escoles dels nostres fills. Necessitem enfrontar-nos a la indústria alimentària i regular la gran tecnologia», resumeix Hari. Segons la seva opinió, és un «problema sistèmic» amb el qual, «si volem, podem lidiar». «No hem de viure així. El plaer de concentrar-te realment és molt més gran que el plaer de rebre la següent notificació de merda al mòbil», conclou.