Tomben la llei que restringeix l’ús de llum nocturna al País Valencià per falta de perspectiva de gènere

L’organisme critica que l’informe d’impacte de gènere, que és obligatori en totes les lleis, no està treballat com cal i que Agricultura l’ha afegit com un mer tràmit, sense analitzar de veritat l’impacte que aquesta llei pot tenir sobre les dones ni aportar una sola dada.

Perquè la realitat és que la mala il·luminació converteix les ciutats en ambients hostils per a les dones. Un exemple és el tipus de llum que es projecta, segons expertes en urbanisme amb perspectiva de gènere la llum blanca és molt millor que la groga perquè permet reconèixer millor els trets de la persona.

Aquests són alguns dels elements que, segons el Consell Jurídic Consultiu (CJC), no s’han tingut en compte a l’hora de preparar aquesta llei, i el seu dictamen és d’obligat compliment. Agricultura ha acceptat les reivindicacions i canviarà el text, tot i que com expliquen es tracta més aviat d’«un matís», que no canviarà la idea bàsica de com estava formulada la llei, que tirarà endavant sense més problemes.

En el seu dictamen, el CJC denuncia que «els informes sobre l’impacte de gènere haurien de ser emesos per òrgans de l’administració especialitzats i competents en la matèria, i no ser unes meres declaracions rituals, sense aportació de cap dada ni anàlisi de la situació sobre la qual incidiria la norma».

També critica que no s’han tingut en compte elements com la «planificació amb perspectiva de gènere» per tirar endavant la llei. El CJC explica que la llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge ja estableix criteris que no s’han tingut en compte en la llei.

Incideix a «garantir la seguretat amb visibilitat des de l’exterior, eliminació de racons no visibles, il·luminació adequada, alarmes, etc. I també demana protegir les persones «en els itineraris nocturns, fomentant el transport públic i creant trajectes segurs amb la il·luminació adequada».

Horaris i prohibicions nocturnes

La normativa de protecció lluminosa limitarà els usos i horaris de la llum nocturna per protegir la salut i el medi ambient, a més de reduir la factura energètica. El text prohibeix la il·luminació de grans extensions de platja o de costa, tret de per raons de seguretat, també als penya-segats d’interès natural.

El text busca limitar les fonts de llum pel mal que projecta sobre fauna i flora l’excés d’aquesta llum artificial, i es persegueix, en paraules de l’exconsellera Mireia Mollà, l’estalvi i eficiència a tot el territori. A la nit l’enllumenat s’encendrà només per garantir la protecció i il·luminar camins, carrers, vials i llocs de pas freqüent com equipaments o aparcaments.

En usos comercials, recreatius, industrials o agrícoles s’il·luminarà el temps que duri l’activitat. Els consistoris podran posar excepcions per causes justificades. Al text se li afegeix un règim sancionador amb multes des de 200 a 40.000 euros en els casos més greus.

Llum, manteniment i activitat

Eva María Álvarez és arquitecta i professora de la Universitat Politécnica de València (UPV), i juntament amb el professor Carlos Gómez ha redactat una guia per incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions urbanes al País Valencià. Explica que la il·luminació és un factor que afecta l’ús de l’espai públic per les dones; «en realitat si mires les estadístiques les dones són assassinades a casa seva, no al carrer, però també és cert que cal evitar generar una sensació d’inseguretat quan surten fora que provoquen sobretot els llocs mal il·luminats», explica.

Però la il·luminació, tot i que és important, no ho és tot. També falten dos requisits més; que el lloc estigui ben mantingut i que hi hagi activitat i més persones transitant. «Per exemple, hi ha llocs molt ben il·luminats però en els quals no hi ha ningú i també fan por, pensa en el pàrquing d’un aeroport, per exemple, el fet que no hi hagi ningú et produeix sensació d’inseguretat fins que arribes caminant a l’edifici», explica. «El mateix ocorre amb els carrers, no és el mateix veure moltes més persones passant o a la terrassa d’un bar a què estigui desert i caminis tu sola».

Notícies relacionades

Tallada l’autovia LL-11 a els Alamús (Lleida) per l’incendi d’un camió que transportava ferralla

Una influencer respon en català a l’atac amb grafits antiturístics que ha patit el seu nou negoci a Palma: “He crescut aquí"

Després també influeix l’estat del lloc, «pots anar a un parc que estigui bé il·luminat, però si l’estat de les coses és lamentable o estan caient, la sensació d’inseguretat o que et pot passar alguna cosa augmenta», assegura. Així que la inseguretat és qüestió d’aquests tres factors, la il·luminació (el més important), però també el manteniment i l’activitat de la gent.

En conclusió, «per superar la violència estructural, un pas és que les dones puguin sortir al carrer a qualsevol hora, i si la via pública no els convida a fer-ho perquè els resulta hostil, aconseguir això és molt complicat», assegura l’experta.