Contingut ofert per ALTH

¿Què queda pendent per posar fi a la confusió entorn de les targetes ‘revolving’?

¿Què queda pendent per posar fi a la confusió entorn de les targetes ‘revolving’?
5
Es llegeix en minuts

El Tribunal Suprem acaba de dictar una nova sentència per aclarir si el preu d’una targeta ‘revolving’ és o no usura. I ja en van quatre pronunciaments, dos en els últims sis mesos.

L’alt tribunal insisteix que les targetes ‘revolving’ són un producte amb unes característiques específiques pròpies i que, per tant, per determinar si el seu preu és molt alt o baix, cal fixar-se en els preus més habituals de les mateixes targetes ‘revolving’. No poden comparar-se els seus preus amb els d’altres productes de finançament de naturalesa diferent, com els préstecs al consum. 

El seu preu es fixa a través de la TAE (taxa anual equivalent). Per això, el Tribunal Suprem reitera que, per saber si el tipus d’interès de la targeta és usuari, cal comparar la TAE del contracte amb les TAEs que eren habituals en el mercat de les ‘revolving’ en el moment de la seva contractació.

Així es reflecteix en la sentència 367/2022, de 4 de maig: «Per determinar la referència que ha d’utilitzar-se com a «interès normal dels diners» per decidir si l’interès de la targeta ‘revolving’ és usurari, s’ha d’utilitzar el tipus mitjà d’interès corresponent a la categoria específica a què correspongui l’operació creditícia qüestionada, la de les targetes de crèdit i ‘revolving’, no a la més genèrica de crèdit al consum»

I insisteix en la sentència 643/2022, de 4 d’octubre: «Si hi ha categories més específiques dins d’altres més àmplies (com passa amb la de targetes de crèdit i ‘revolving’, dins de la categoria més àmplia d’operacions de crèdit al consum), haurà d’utilitzar-se aquesta categoria més específica, amb la qual l’operació creditícia qüestionada presenta més coincidències (durada del crèdit, import, finalitat, mitjans a través dels quals el deutor pot disposar del crèdit, garanties, facilitat de reclamació en cas d’impagament, etc.), ja que aquests trets comuns són determinants del preu del crèdit, això és, de la TAE de l’interès remuneratori». El criteri, amb dues sentències consecutives del Tribunal Suprem que insisteixen en el mateix punt per interès casacional, hauria de quedar clar i no generar cap tipus de dubte als tribunals de primera instància i audiències provincials. 

L’alt tribunal ha establert jurisprudència. Ha fet el que està a la seva mà per evitar que, com ha anat passant en els últims anys, una mateixa targeta pugui ser declarada usurària a Conca i no usurària a Albacete. Aquesta disparitat de criteris ha generat una allau de demandes i ha contribuït al col·lapse del nostre sistema judicial. 

I la pregunta clau és: ¿la tercera és la bona? ¿Es donarà per tancat el caos jurídic entorn de les ‘revolving’ amb el nou pronunciament de l’alt tribunal? ¿Tindran clar els consumidors quin és preu de referència d’aquest producte?

Queda encara un assumpte per resoldre. En els judicis, les parts hauran de provar quina era TAE mitjana en el moment de la contractació de la targeta examinada. El repte és conèixer quina era aquesta TAE mitjana amb les dades existents en el mercat, ja que no hi ha una font unívoca i precisa a la qual acudir.

Això requereix una àrdua tasca educacional a tots els nivells, però especialment per als tribunals i els consumidors, perquè puguin interpretar bé les dades que hi ha en el mercat i poder realitzar correctament aquesta comparativa de TAEs amb TAEs.

Actualment els tribunals consideren que el regulador és una font fiable i imparcial sobre els productes financers que supervisa. Però aquí sorgeixen dos problemes. El primer és que el Banc d’Espanya no publica dades sobre aquests productes amb data anterior al 2010. Per això el Tribunal Suprem insisteix a remarcar que, en la dècada de 1999 al 2009, el preu mitjà del ‘revolving’ va oscil·lar entre el 23% i el 26% en les seves últimes sentències.  

I el segon problema rau en el fet que el Banc d’Espanya no publica una referència de preus de mercat habituals o normals d’aquest producte financer. Publica des del 2010 una estadística denominada TEDR per a finalitats de política monetària, que inclou altres productes a més de les targetes ‘revolving’, que no té en compte les despeses i les comissions d’aquestes targetes i que no mostren la realitat comercial del mercat. 

El consumidor quan contracta una targeta ‘revolving’ veu als seus documents i als extractes mensuals la TAE, i vol saber si aquest preu és habitual o no en el mercat. En definitiva, si realment se li ha aplicat un preu que no era dins de la ‘normalitat’ del mercat. No és lògic que posteriorment la referència que s’hagi d’utilitzar per jutjar el producte sigui un altre índex diferent, i calculat per a altres finalitats, incloent-hi productes no homogenis. 

Si els tribunals segueixen, per inèrcia, utilitzant com a referència les TEDRS hi continuarà havent disparitat de criteris, caos i inseguretat jurídica. 

Una solució per evitar la confusió i afavorir la transparència seria que hi hagués una font de dades pública i oficial, que reflecteixi els preus habituals del mercat d’aquest producte financer i que tant els jutges com els consumidors entenguessin. El Banc d’Espanya, per afavorir la transparència sobre un producte regulat, podria fer-ho. Així s’acabaria el basar jurisprudencial, les demandes innecessàries i dotaria aquest mercat i els consumidors de la transparència que ara falta.

Si aquesta situació no s’arregla, es dona la circumstància que hi ha en el mercat espanyol un producte regulat que sempre serà susceptible de ser considerat nul als tribunals. No s’ha d’oblidar que la inseguretat jurídica pot provocar una més baixa oferta de finançament a les famílies, que en l’extrem poden veure’s expulsades del mercat regulat.

Això no és una qüestió de posicionar-se a favor o en contra dels consumidors o a favor o en contra dels bancs. És qüestió de comptar amb una regles de joc clares i transparents per a tothom per evitar conflictes innecessaris. Sempre que hi hagi seguretat jurídica se’n beneficiaran tots els actors del mercat, començant pels consumidors. 

Notícies relacionades

Als consumidors no se’ls protegeix per la perpetuació de situacions anòmales que poden beneficiar uns quants en detriment de la majoria. ¿Quina necessitat té un consumidor de pledejar contra el seu banc si les regles són clares i transparents? Si es fa impossible l’oferta d’un producte regulat de finançament, ¿qui cobrirà les necessitats dels consumidors que fins ara estan fent ús d’aquesta facilitat de crèdit? 

La seguretat jurídica, la transparència del nostre sistema financer i el bon funcionament del nostre sistema judicial ens concerneixen a tots.