«No puc llogar un pis, però sí viure en un local per 500 euros»

«Per un pis ens demanen mínim 900 euros i tres nòmines. No podem pagar això, és impossible», explica amb desesperació l’Ángela (nom fictici), que ha obert les portes del local on viu a aquest diari, però amb moltes restriccions. No vol fotos per por que els propietaris puguin molestar-se i la facin fora junt amb la seva família, amb qui viu en un espai amb dues habitacions, una petita cuina, un lavabo i un pati. Per la distribució, és en la part davantera on hi devia haver abans una botiga.

«Aquí estem bé, molt millor que si haguéssim de compartir un pis amb altres parelles», explica. «Total ens demanarien 400 euros per una habitació i aquí en paguem 500, amb les despeses a part», detalla. «Tenim un contracte, ho hem fet tot legal i com toca», aclareix. Tanmateix, desconeix si el local té cèdula d’habitabilitat.

L’Ángela és de Sud-amèrica (prefereix no revelar el país) i va arribar a Mallorca fa 15 anys. Allà hi va deixar el marit i la filla. «Vaig venir aquí per treballar i sempre els enviava diners», diu.

Fa uns tres anys la seva parella va decidir travessar la bassa gran i provar a l’illa. «Treballa en la construcció i mentre jo estava d’interna en una casa ell vivia amb la meva germana. Però aquella feina va acabar i em va sortir una altra ocupació en el servei de la llar com a externa i ens vam posar a buscar pis. Una bogeria. Ara a l’hivern potser surten al mercat més pisos, però fins ara no hi havia res que baixés dels 900», assegura.

«Entre tots dos guanyem uns 2.000 euros. La meva filla petita és aquí amb nosaltres, està en edat d’estudiar. I cada mes li envio diners a la meva altra filla, la més gran. Amb totes les despeses no podem invertir 1.000 euros en una vivenda ni estalviar per al que et demanen per endavant», lamenta. 

Notícies relacionades

Mor als 44 anys l’activista contra la pobresa energètica Maria Campuzano

Un estudi alerta de la "degradació nocturna" del parc de la Massana de Salt

L’espai on viu l’Ángela és fosc i bastant estret. No té comoditats. Només una de les habitacions té finestra, és la que dona al pati. «Sempre la tinc oberta perquè es ventili bé». 

«Ja sé que això no és un pis, però estem bé. Tenim intimitat almenys. Al matí treballem i la meva filla estudia. Després a la tarda ens reunim aquí i estem junts. No em puc queixar», confessa.