El 54% de les famílies monoparentals estan en risc de pobresa

I posen sobre la taula una realitat massa vegades invisibilitzada: «La falta de decisions concretes i específiques que protegeixin el nostre col·lectiu amb equitat agreugen la bretxa que patim: el 54% de les famílies monoparentals està en risc de pobresa, segons dades de l’INE, una xifra que duplica l’equivalent en famílies biparentals –remarquen–; situacions que impliquen desigualtat i pobresa en nens i nenes únicament per la seva estructura familiar».

Quant a la tramitació de la llei de famílies, norma marc que havia de servir per revertir les diferents injustícies que pateixen totes les famílies al marge de la convencional, des de les associacions de famílies monoparentals apunten que, de moment, «sembla que el text només inclou un acord per al nostre col·lectiu: considerar les famílies monoparentals amb dos menors a càrrec com famílies nombroses, reivindicació que fa 14 anys que reclamem», comenten, indignades davant la pírrica millora.

«En aquests anys de defensa dels nostres drets, hi ha hagut algunes ocasions en què el Govern ha anunciat la imminent correcció d’aquesta discriminació, que encara no s’ha materialitzat», remarquen esgotades. «Si es confirmen aquestes informacions, la futura llei de famílies estaria desatenent el mandat del Senat d’octubre del 2020, que estableix les bases de la regulació del nostre model familiar, equiparat al de les famílies nombroses des del primer fill i amb mesures específiques des de l’equitat i la corresponsabilitat social, que deixa sense protecció el 70% de les famílies monoparentals», prossegueixen en el comunicat conjunt, firmat per les dues principals associacions de mares solteres.

Les portaveus de les famílies monoparentals insisteixen que la llei de famílies encara no compta amb altres acords que corregeixin les desigualtats que pateixen davant el model de família amb dos progenitors, com ocorre amb l’IRPF i amb els permisos per naixement, acollida o adopció, lactància o malaltia perquè dupliquin el temps per als seus infants, una mesura que fa molts anys que defensen en reunions, xerrades i fins i tot als jutjats.

Centenars de dones han decidit portar als tribunals l’Estat pel perjudici que implica que els fills amb dos progenitors disposin de 32 setmanes de cures a casa i que els fills de famílies monoparentals segueixin amb 16. Batalla legal, a més, en la qual topen amb un Estat que d’una banda fa declaracions públiques donant-los la raó, però que, de l'altra, recorre totes les sentències guanyades.

Tot això, remarquen, malgrat que l’informe d’impacte dels Pressupostos Generals de l’Estat en famílies, infància i adolescència «cita en 12 ocasions les famílies monoparentals per la seva situació de risc i factor de vulnerabilitat».

Desigualtat de gènere

Notícies relacionades

Fracàs escolar: elles abandonen menys, però ho paguen més car

Lydia Cacho: «La societat espanyola està cega i sorda davant el tràfic de dones i nens al seu propi país»

Desigualtat de gènereL’estudi ‘Mares i punt; la realitat invisible de la monoparentalitat a Espanya: des de les pràctiques socials a la veu de les mares’, coordinat per Violeta Assiego Cruz i publicat fa pocs anys per la FAMS, apunta a l’atur, la pobresa i les respostes discriminatòries com les principals raons que fan vulnerables les famílies monoparentals.

Aquest informe assenyala que la manca material severa de les llars monoparentals afecta el 12,4%. «Les explicacions de la feminització de la pobresa i les causes de l’empobriment diferencial de les llars monoparentals encapçalades per dones rauen en com la desigualtat de gènere travessa les esferes laboral, familiar i política. Les situacions de risc de pobresa i exclusió no són només el resultat d’una privació d’ingressos, sinó la conseqüència d’una constel·lació de polítiques públiques no existents entorn del reconeixement i protecció de la diversitat familiar en un pla d’igualtat. Són el resultat d’una falta d’inversió econòmica i social», conclou la investigadora en aquest estudi, del 2019.