Canvi climàtic i economia circular: un nou paradigma

Una cosa tan senzilla com reaprofitar els materials que encara poden oferir una vida útil per estalviar recursos tant energètics com naturals i, al cap i a la fi, econòmics, s’ha convertit en tot un repte per a les empreses. El futur passa per una aposta decidida per l’economia circular en un context d’emergència climàtica en el qual ja ningú discuteix que els recursos no són il·limitats. En una taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO i la Fundació Ecolec, celebrada a Barcelona dimecres, diversos experts van debatre els avantatges i els esculls d’aquest canvi de paradigma que ja s’està consolidant.

Va inaugurar la jornada la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, que va apostar per «passar d’una economia lineal a una economia circular», que suposa «un canvi profund en el mode de producció». I en aquesta aposta de cara al futur immediat, Barnadas va apuntar que «sense el binomi empresa pública - empresa privada, mai avançarem».

«Crisi de biodiversitat, crisi energètica i ara crisi de materials», va enumerar la representant de la Generalitat, que tot seguit va incidir en la importància de «fer pedagogia» al món empresarial, però també entre els consumidors, per «esprémer la vida útil de cada material».

«L’economia circular canvia totalment el model de producció i consum», va resumir a l’inici del debat entre els experts el director general de la Fundació Ecolec, Luis Moreno. Després d’enumerar les famoses 4 erres (reduir, recuperar, reutilitzar, reciclar), va parlar ja de les 9 erres, a les quals s’afegeixen redissenyar, reflexionar, rebutjar, renovar i reparar. 

De fet, Ecolec es dedica a allargar la vida dels productes aprofitant els residus per tornar a transformar-los en nous recursos. En xifres, la fundació va evitar, durant el 2021, l’emissió de 198.048 tones de CO2 gràcies al correcte tractament i reciclatge de 124.765 tones dels residus de dispositius electrònics rebutjats.

Per Sònia Llorens, catedràtica en Economia Circular de la UPF, es tracta d’estratègies de sostenibilitat que ja duien a terme les nostres àvies: reutilitzaven i reparaven. «Estem recuperant les maneres de fer que ja teníem, però innovant amb tecnologia», va sentenciar, apostant per «un canvi a nivell de societat i d’indústria en general».

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, apuntava que «de vegades parlem de nou paradigma, però ja sabem el que ha de passar i com ha de passar», així que comminava les empreses a fer el primer pas cap a models de producció més sostenibles. «Sabem com fer-ho a nivell domèstic, industrial i d’administració; ara només fa falta fer que les coses passin». No obstant, Peraire va fer una crida a no caure en la banalització del concepte d’economia circular: «Quan posen ‘bio’ o ‘eco’ al davant, sembla que ja estigui tot solucionat», va ironitzar davant el creixent ‘greenwashing’ que utilitzen algunes empreses.

El moment clau

Amb referència al context actual, la investigadora de l’Institut d’Innovació d’ESADE Sonia Ruiz va aprofundir que «estem en un moment únic, un canvi d’era. Fa anys que veiem crisis superposades de caràcter sistèmic que ens fan reflexionar que cal actuar de manera urgent». És en aquesta clau que cal interpretar la importància estratègica de l’economia circular. A les 9 erres ja citades va afegir «reimaginar, repensar, assumir reptes; va d’incorporar criteris d’economia regenerativa» i això, per Ruiz, implica «un canvi de visió i de lideratge molt profund que no pot ser tangencial a les empreses i administracions».

Per Sonia Ruiz hi ha ja «bons senyals de canvi però no suficients per fer-ho amb la rapidesa necessària» davant la crisi climàtica que ja estem experimentant. «L’economia circular és una de les solucions», va insistir, fent una crida a l’acció per part de tots els agents implicats.

En aquest mateix sentit, Mireia Cammany, vicepresidenta de Pimec, va apuntar que «l’economia circular cal fer-la des de totes les empreses, però també per part dels consumidors». Per Cammany, l’important és completar el cercle.

Com a gran coneixedora del teixit empresarial català, Cammany va apuntar a l’empremta de carboni com una de les claus d’acció futures. «En el món empresarial, malgrat que tenim molt coneixement, encara hi ha moltes empreses que no són conscients de la importància de calcular la seva empremta de carboni», va explicar. «Mirem realment quin impacte tenen en emissions. Podem arribar a la conclusió que els models poden tenir més impacte en el medi ambient, tot i que sigui economia circular», i va exposar alguns exemples, com processos productius que puguin emetre més que l’estàndard o que facin servir un transport excessiu o molt contaminant.

Amb perspectiva

Malgrat les múltiples experiències d’èxit que ja existeixen i que apliquen criteris d’economia circular, hi continua havent veus que qüestionen el futur de reutilitzar materials. Es parla amb certa por des d’alguns fòrums sobre un possible decreixement. En aquest sentit, la catedràtica Sònia Llorens va ser determinant a l’afirmar que són necessaris «nous models de producció i de consum; cal canviar, innovar, generar eines per afrontar noves situacions de crisi».

Llorens va exposar que «fa temps que parlem de resiliència» i va apostar per «sensibilitzar i generar eines per poder ser feliços tenint menys i amb una nova manera de viure».

«A mi no em fan por les teories del decreixement, el podem anomenar desenvolupament sostenible», va expressar Isaac Peraire, i va apuntar que «l’Economia Circular ha de poder ajudar a un canvi de paradigma» i va anar més enllà a l’indicar: «Si a algú li fa por parlar de revolució, parlem de canvi de paradigmes».

Segons la investigadora Sonia Ruiz, el decreixement és un concepte que s’ha de replantejar i mirar de manera crítica «si el creixement es basa en un consum il·limitat de recursos limitats». De cara al futur, va apuntar a la idoneïtat d’introduir el concepte de capital natural dins de l’avaluació de les empreses, com ja apunten diverses veus acreditades, també del món financer.

Un nou model

Des de la fundació Ecolec, Luis Moreno va pronosticar «un canvi de model» en la línia del decreixement en el qual «el consumidor ha de consumir de manera més repsonsable i l’empresari ha de generar productes amb un futur més llarg». El futur passaria, doncs, per un canvi de model de consum. També dins les empreses, les quals va convidar a «buscar noves rendibilitats».

La vicepresidenta de Pimec, Mireia Cammany, es preguntava «¿què significa créixer?» i responia que la clau serà «incorporar línies de producte noves». De cara al consumidor, es tractaria de «consumir diferent, no de consumir menys».

Opinions

Anna Barnadas. Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya: «Sense el binomi empresa pública – empresa privada, no avançarem mai en aquest àmbit» 

Luis Moreno. Director general de la Fundació Ecolec:  «L’economia circular canvia totalment el model de producció i de consum» 

Sònia Llorens. Catedràtica d’Economia Circular de la Universitat Pompeu Fabra (UPF): «El canvi cap a la sostenibilitat ha de ser a nivell social i industrial en general» 

Isaac Peraire. Director de l’Agència de Residus de Catalunya: «El coneixement ja el tenim, no ens fan falta proves pilot per aplicar models d’economia circular»

Sonia Ruiz. Investigadora de l’Institut d’Innovació d’ESADE: «La incorporació de criteris de l’economia circular implica un canvi radical, de lideratge» 

Mireia Cammany. Vicepresidenta de PIMEC: «Necessitem fer pedagogia a les empreses sobre la importància de l’empremta de carboni» 

L’aposta pel reciclatge de materials com a font d’èxit

«En tots els sectors hi ha casos d’èxit», confirmava la vicepresidenta de Pimec, Mireia Cammany, però destacava per la seva aportació en l’àmbit econòmic, mediambiental i social la iniciativa tèxtil IAIOS. Es tracta d’una botiga de roba de Granollers que fa servir fil reciclat 100% de les indústries d’Olot, que suposa un estalvi d’aigua del 95%, el porta a Igualada i l’ecodisseny es porta a terme a Olot, sense botons ni cremalleres perquè en un futur la peça torni a ser reciclada.

Notícies relacionades

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Familiars amb avis a la residència Font dels Capellans de Manresa denuncien deixadesa i mala gestió

Una altra iniciativa d’èxit, destacada per la investigadora d’ESADE Sonia Ruiz, és l’aplicació de rescat de menjar Too Good To Go. Va destacar la joventut dels seus impulsors: «van buscar solucions i les van implementar». Els usuaris connecten directament amb els establiments, de manera que s’aconsegueix un ‘engagement’ amb el públic.

Des d’Ecolec, Luis Moreno citava el projecte de preparació per a la reutilització, impulsat per diversos fabricants de grans aparells electrodomèstics i diversos centres d’economia social, entre els quals es troben Solidança i la Fundació Engrunes, que busquen fórmules innovadores d’integració sociolaboral per a col·lectius en risc d’exclusió i ofereixen serveis vinculats a la gestió integral de residus. Sònia Llorens apuntava a Girbau per la seva constant tasca d’investigació per estalviar el consum de recursos naturals.