Aquest és el pla dels experts per suprimir el canvi d’hora a Espanya

Un grup d’experts volen que el Consell de la Unió Europea recuperi i executi el projecte de posar fi al canvi d’hora, a la qual cosa la Comissió Europea i el Parlament Europeu ja es van comprometre el 2019, però la irrupció de la pandèmia ho va deixar apartat de l’agenda dels governs. Per reactivar el projecte i facilitar-ne la posada en marxa, aquests experts han elaborat un pla de transició per posar fi als canvis d’hora i establir zones horàries naturals de manera permanent a Europa.

¿Què preveu la proposta per a Espanya? L’horari natural que li correspon a Espanya en funció del mapa de 24 franges en què es divideix el planeta és l’horari del meridià de Greenwich, l’hora del Regne Unit o de les Canàries. És a dir, una hora menys de la que tenim ara. El 1940, Franco va canviar el fus horari espanyol per ajustar-lo al de l’Europa central i alinear-se amb l’horari de l’Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini. I així seguim.

Dues opcions

En el seu pla de transició, els experts plantegen dues opcions per a Espanya, segons explica Ariadna Güell, una de les impulsores de la proposta.

Una primera opció, en dues fases, consistiria a no canviar a l’horari d’estiu i quedar-se en horari d’hivern. I en una segona fase, a la tardor, ja restar una hora i passar definitivament a l’hora del meridià.

Una segona opció consistiria a unificar aquestes dues fases i fer-ho tot de cop, apunta Güell. És a dir, no canviar a l’horari d’estiu i restar una hora.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Cada país pot acabar de decidir com ho vol fer per deixar de canviar l’hora i adaptar-se a l’hora solar», assenyala aquesta experta, que considera que els estats haurien de posar-se d’acord i prendre una decisió consensuada.

Espanya està, quant al pla de transició, en el grup de països la zona horària recomanada dels quals no és la seva hora estàndard. Són Portugal, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos.