Íñigo Losada, Premio Nacional de Investigación per la seva lluita contra el canvi climàtic

«Vinc d’una família de docents. El meu avi va fundar una escola de primària a Luarca i el meu pare va ser catedràtic com jo. Així que aquest premi, que reconeix la meva carrera acadèmica, suposa per a mi una grandíssima alegria. I, a més, és molt complicat aconseguir-ho, perquè hi ha gent molt bona en tots els àmbits», va manifestar ahir a ‘La Nueva España’, del grup Prensa Ibérica. En concret, el Ministeri de Diana Morant ha concedit 10 premis sèniors entre les 83 candidatures que va rebre. Aquest any, com a novetat, també hi ha 10 guardonats júniors. En el cas de l’asturià, el guardó està dotat amb 30.000 euros i s’entregarà en els pròxims mesos en un acte al qual assistiran (o almenys sempre ha sigut així) els Reis d’Espanya.

Íñigo Losada és autor del pla d’adaptació de la costa espanyola al canvi climàtic, que va començar precisament a Astúries. «El Principat va ser pioner i he d’agrair al Govern regional les oportunitats que em va donar», va assegurar. L’enginyer de Luarca va agafar els 497 quilòmetres de la costa asturiana com un laboratori viu per avaluar els impactes del canvi climàtic i buscar solucions a l’augment alarmant del nivell del mar. «Aquests estudis han sigut pioners al món i han servit de projectes pilot per elaborar les dades, metodologies i eines que han sigut posteriorment utilitzades per la resta de comunitats autònomes i també a diversos països i ports del món», destaca Losada.

Sense anar més lluny, el model que es va provar per primera vegada a Astúries s’utilitzarà ara com a base per al pla d’adaptació entre Lima i Callao, al Perú. Aquest estudi pioner del Principat assenyalava el 2016 que les platges de Salinas (Castrillón) i San Lorenzo (Gijón) podrien desaparèixer, igual que les de Bayas (Castrillón) i Xagó (Gozón). I el que és pitjor: grans àrees de consells com Ribadesella, Muros de Nalón, Navia o Soto del Barco es podrien veure inundades de manera permanent. Totes eren projeccions per a l’any 2100, de manera que hi havia marge de millora.

Però, ¿s’ha millorat alguna cosa? Losada respon en negatiu. «Precisament ara ha sortit un nou informe que relaciona la sequera d’aquest estiu amb l’escalfament global. Les aigües s’estan escalfant cada vegada més i els fenòmens d’erosió són més freqüents. La bona notícia és que Astúries és una de les regions que millor conservades té les seves costes i això farà que sigui més resilient», comenta. I gràcies al pla, el Principat ja està treballant per reduir els riscos.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Losada, que va participar també en un informe de l’ONU sobre el nivell del mar, determina en l’estratègia d’Astúries davant el canvi climàtic que l’augment del nivell del mar i la pujada de la temperatura seran els principals impactes a la costa, seguits de les tempestes i els temporals. En aquest sentit, els experts adverteixen que el nivell del mar al Cantàbric està augmentant 2 mil·límetres a l’any. Per la seva banda, l’alçària mitjana de l’onatge se situa entorn d’1 o 1,5 metres. En cas de mantenir-se aquesta tendència, això suposaria augments superiors als 20 centímetres per al 2030 en l’onatge dels temporals. Així mateix, els retrocessos de les platges de la cornisa cantàbrica el 2040 seran de tres metres.

Íñigo Losada va néixer a Bilbao, tot i que manté una forta vinculació amb Astúries. La seva família és de Luarca –el seu pare, Ramón Losada, té una plaça amb el seu nom–, està casat amb Teresa Campa, originària d’Oviedo, i passa «la major part del temps» a la seva casa de Valdés.