CAS ELÍAS AHUJA

«Putes, sortiu dels caus»: el negacionisme masclista pren entre els joves

«Putes, sortiu dels caus»: el negacionisme masclista pren entre els joves
  • Els experts assenyalen que el vídeo del col·legi major madrileny «només és la punta de l’icerberg», alhora que reclamen més educació sexual i igualitària

3
Es llegeix en minuts
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

A hores d’ara de la jornada, no fa falta presentar –ni encara menys qualificar– l’infecciós vídeo del «putes, sortiu dels vostres caus, sou unes nimfòmanes» que vocifera un intern del col·legi major masculí Elías Ahuja de Madrid en direcció a les noies de la residència de davant i al qual se sumen entre crits desenes de residents com si es tractés d’una gossada amenaçadora i fora de control. Des del president del Govern, Pedro Sánchez, fins al líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, passant pels ministres d’educació, Pilar Alegría, i d’Universitats, Joan Subirats, el consens ha sigut unànime a l’hora d’abjurar del succés, que pel que sembla arrela en una delirant tradició del centre, i de reivindicar les polítiques d’igualtat i d’educació afectivosexual com a dissolvent del masclisme estructural i del «terror sexual», en paraules de la ministra d’Igualtat Irene Montero.

Per contra, a peu de xarxes i carrer, la realitat té més arestes i sovint desmenteix el miratge de la igualtat. Només a TikTok, aquest artefacte viral ha sumat desenes de milers de ‘m’agrada’. ¿De què és símptoma, llavors, l’esgarrifós vídeo? És més: ¿com intervenir en els nois de manera efectiva per aturar aquests tics de la masculinitat tòxica sense que, com a resposta i en nom de la transgressió, acabin abraçant postures reaccionàries?

«Discurs coercitiu»

Vegem-ho. Per a la periodista i professora de la UOC Ana Bernal Triviño, el vídeo pren la temperatura, amb tota la seva cruesa, del «negacionisme davant les violències masclistes que ja s’està detectant als últims baròmetres entre la gent jove». «No és més que la punta de l’iceberg, perquè, en el pla sexual, el discurs coercitiu, l’atracció per la violència, és molt present en totes les edats i especialment entre els joves, que se socialitzen amb models sovint perjudicials», afirma Oriol Ríos, professor de Sociologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Per a aquest investigador, els programes amb perspectiva de gènere i d’educació afectiva i sexual «amb base científica» estan funcionant com a prevenció, «com demostren els estudis realitzats en escoles que estan fent bé les coses». Tot i això, afegeix, encara queda molta feina per fer «per buidar la fascinació d’aquest tipus de masculinitat entre nois i també noies» –aquest és el comunicat oficiós que han difós internes de l’escola Santa Mónica– , i ja no diguem per canviar els referents i convertir «els bons nois en visibles i atractius». Segons Ríos, aquesta atracció tòxica no conjuga amb ideologies ni classes socials. No va ni per partits ni per barris.

«Practicar la diferència»

Per la seva banda, Bernat Escudero, president del col·lectiu Homes Igualitaris, sí que entén que, «a hores d’ara del segle XXI», un col·legi major en el qual encara se segrega per sexes «no garanteix d’entrada una gran educació en igualtat», afirma no sense certa ironia. «Els joves han de conviure i practicar la diferència, la diversitat i el respecte cap a l’altre» i, en canvi, en la coreografia viralitzada es percep, segons Escudero, «un sentiment de jerarquia, d’impunitat, de supèrbia i arrogància» que per a l’expert té a veure amb el gènere i el poder adquisitiu de l’alumnat. «Es tracta, en definitiva, d’actes tradicionalment naturalitzats que la societat ja no accepta», afirma Escudero.

Notícies relacionades

I arribem a la pregunta espinosa. ¿Com educar els nois, llavors, sense provocar-los un rebot que els acabi escorant cap a postulats reaccionaris o negacionistes? Escudero sí que detecta que entre un sector dels nois s’està confonent la voluntat de transgressió amb «la col·laboració amb el masclisme». «Se’ls ha d’acompanyar i després confiar-hi», afirma.

En aquest sentit, la psicòloga Gemma Altell, especialista en gènere i polítiques públiques, entén que l’educació afectiva i sexual contribueix a curtcircuitar aquesta masculinitat patriarcal que es construeix i escenifica, bàsicament, allunyant-se del que pugui llegir-se com a femení. «El que es tracta és que els nois, sense culpabilitzar-los ni col·locar-los motxilles que no són seves, entenguin que ells també poden alliberar-se i no sentir-se pressionats per arribar a ser un ‘home de veritat’, una idea que també provoca molta frustració», afirma l’especialista, que apunta que els centres escolars privats acostumen a ser més impermeables als programes de formació igualitària.

Temes:

Masclisme