La llei universitària que donarà estabilitat laboral als docents comença la seva etapa parlamentària

La nova llei que regirà el sistema universitari (Losu, la tercera norma universitària de la democràcia) es posa a caminar, per fi, al Congrés. Els diputats han rebutjat avui les esmenes a la totalitat (que demanaven tornar el text al Govern per redactar-lo de nou) presentats per PP, Vox i grup Plural. S’han registrat 193 vots en contra de les esmenes, 148 a favor i una abstenció. El següent pas que la Losu comenci a ser debatuda al Congrés i després, al Senat. Sent optimistes, entrarà en vigor en el primer semestre del 2023.

El primer esborrany de la norma (batejada com a llei orgànica del sistema universitari) el va elaborar l’equip de l’exministre Manuel Castells i va comptar amb el desacord dels rectors, disconformes que el text especifiqués al detall les normes per aspirar a ser rector o rectora. També els estudiants van mostrar el seu rebuig perquè, segons la seva opinió, no millorava gens l’actual llei (Lou, 2001). Quan li van concedir la cartera de ministre, Joan Subirats va voler fer seu el text legislatiu, bastant continuista i menys reglamentari que l’esborrany de Castells.

Tret que canviï en el seu tràmit parlamentari, el text deixa en mans de les universitats –que tenen autonomia pròpia– l’establiment dels requisits que un professor haurà de tenir per aspirar al càrrec de rector, que durarà sis anys (ni un més) i no serà renovable. Per primera vegada, es reconeixerà el dret a l’atur acadèmic per part dels estudiants (no es diu vaga perquè no són treballadors), una pràctica habitual entre els estudiants però que, curiosament, no està recollida als estatuts de moltes facultats

L’objectiu de la llei és acabar amb la temporalitat dels docents, estabilitzar les seves carreres acadèmiques i oferir formació (i microformació) als estudiants al llarg de la vida. 

La norma «dignificarà» –en paraules de Subirats– les condicions laborals del professorat convertint les places temporals en indefinides, mesura de la qual es beneficiaran més de 25.000 professores i professors associats i que suposarà una reducció de la temporalitat del sistema universitari, passant del 40% que fixa l’actual llei al 8%.

Notícies relacionades

¿Per què Espanya no té cap universitat al ‘top 100’?

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El text recupera el valor original de la figura del docent associat, que aportarà els seus coneixements en aquelles assignatures on la seva experiència sigui «rellevant». La seva docència estarà limitada a un màxim de 120 hores lectives. A més, s’incorpora la figura del professor substitut, la finalitat del qual és la de substituir un docent o investigador que suspengui temporalment els seus serveis.

Quant al finançament, la Losu planteja el compromís de destinar l’1% del PIB a les universitats d’aquí al 2030 en lloc de l’actual 0,7%.