EMERGÈNCIA RESIDENCIAL
Catalunya sanciona 57 grans tenidors de vivendes per no donar lloguer social
Les multes, per infracció greu, han tingut un import de 30.000 euros
L’Agència Catalana de Consum reforça amb 19 professionals la inspecció que ha «de reforçar la protecció de les famílies en risc d’exclusió»
L’Agència Catalana de Consum ha obert 141 expedients sancionadors a grans tenidors de vivendes, de les quals 57 han sigut resolucions confirmades, per no oferir lloguer social a persones vulnerables que s’anaven a desnonar, com recull la llei catalana.
Aquestes dades han sigut facilitades aquest dilluns pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el director de l’Agència Catalana de Consum, Francesc Sutrias, en la presentació d’un pla per reforçar aquesta entitat amb 19 professionals més i que tindrà una vigència de dos anys.
Aquests 19 professionals de l’Agència Catalana de Consum es dedicaran exclusivament a «reforçar la protecció de les famílies en risc d’exclusió residencial», amb més inspeccions. Sutrias ha estimat que l’Agència podrà obrir, a partir d’ara, un centenar d’expedients cada mes a grans tenidors de vivendes que no compleixin l’obligatorietat de fer un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar-les.
Infraccions greus
Els 57 expedients que ja s’han resolt amb sancions han sigut per infracció greu i per un import de 30.000 euros cadascun, tot i que la llei contempla que la forquilla de la sanció pot arribar fins als 100.000 euros com a màxim. El director de l’Agència Catalana de Consum ha explicat que s’ha optat per la sanció més baixa, 30.000 euros, amb un criteri de «prudència i seguretat jurídica», però que no els «tremolarà la mà» a l’hora de sancionar amb un import més elevat, ha assegurat.
Les citades 57 sancions són de grans tenidors de tot Catalunya, excepte de la ciutat de Barcelona, ja que el seu ajuntament exerceix aquesta potestat, i la població amb més sancions és Terrassa (10), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (6), Castelldefels (4) i Badalona (3).
Campanya de conscienciació
Torrent, per la seva banda, ha argumentat que hi ha un «marc legal des de l’any 2015 (per sancionar)» i que «la determinació és aplicar-lo i conscienciar la ciutadania dels seus drets».
Per a això, a finals del mes d’octubre vinent s’iniciarà una campanya en televisió, ràdio, mitjans digitals, xarxes socials i cartells repartits en tot Catalunya sobre els drets dels ciutadans en aquest tema.
La llei catalana per afrontar l’emergència residencial obliga els grans tenidors de vivendes com ara bancs i fons d’inversió a oferir un lloguer social a aquelles famílies que estan en situació de vulnerabilitat abans de desnonar-les.
Denúncies públiques
Fa mesos que les organitzacions del moviment per la vivenda, com la PAH i el Sindicat d’Inquilines, denuncien que els grans tenidors incompleixen aquesta norma i han impulsat diverses accions reivindicatives, incloent-hi una, el juny passat, davant l’Agència Catalana de Consum. En aquella ocasió, 150 activistes de la PAH van entregar més d’un centenar de denúncies contra grans tenidors que, van considerar, incomplien l’esmentada llei.
La contractació de les 19 persones per vigilar el compliment de les lleis suposarà una inversió de 1.740.000 euros més uns altres 240.000 euros que es dedicaran a la campanya informativa, han informat Torrent i Sutrias.
Notícies relacionadesPer la seva banda, la PAH ha valorat que l’anunci de més inspectors de la Generalitat «és un primer pas positiu, però en falten molts més» per «protegir el dret a la vivenda, com actuar per evitar els desnonaments, multar, reallotjar i augmentar el parc de vivenda d’emergència i el públic protegit», entre d’altres.
També han denunciat que en els últims dies s’han produït diverses execucions de desnonaments «amb actuacions desproporcionades i indignants» dels Mossos d’Esquadra a Granollers, el barri de la Sagrera de Barcelona i en altres poblacions.
