Conviure amb un ‘trencaclosques’ anomenat migranya

«La migranya és un malaltia molt prevalent, tanmateix, està infravalorada i infradiagnosticada. És un tipus de cefalea [es denomina així a qualsevol mal de cap] primària, que pateix a prop del 12% de la població, i dues terceres part dels afectats són dones, clarament, pel factor hormonal», apunta Natividad Raña, neuròloga del Complex Hospitalari Universitari de la Corunya (Chuac), que especifica que la migranya «cursa en forma de crisis recurrents de mal de cap amb unes característiques concretes».

«Sol ser un dolor almenys moderat o intens i que empitjora amb activitat (moviment, pujar escales...), cosa que fa que alguns pacients estiguin totalment incapacitats i s’hagin de ficar al llit. Pot provocar nàusees o vòmits i fer, per exemple, que molestin la llum o els sorolls. Alguns afectats fins i tot manifesten altres símptomes neurològics, denominats ‘aura’, consistents en alteracions visuals, formiguejos i fins i tot dificultat per parlar o debilitat, cosa que de vegades fa que es pugui confondre amb un ictus», detalla.

Produïda «per una activació cerebral (del sistema trigemin-vascular)», la migranya té «un component genètic important», recalca la doctora Raña. «De fet, gairebé la meitat dels pacients amb migranya tenen algun familiar afectat per aquesta malaltia», assenyala la neuròloga del Chuac, qui incideix que «l’altre factor que influeix molt» en aquesta malaltia és «el tema hormonal», per això és «molt més freqüent en dones». «Moltes dones diuen ‘vaig tenir mal de cap amb la regla’ com si fos una cosa normal, però no. Això no és l’habitual», destaca l’experta del complex hospitalari corunyès, que ahir va participar en una taula rodona sobre cefalees, dirigida a professionals sanitaris, i organitzada per la Sociedade Galega de Neuroloxía (amb el patrocini de Novartis i la col·laboració del Sergas), amb motiu del Dia mundial d’acció contra la migranya.

Durant aquesta trobada, celebrada de forma simultània en les set àrees sanitàries de Galícia, la doctora Raña va recordar que l’estrès, «sobretot laboral», és un dels principals «factors desencadenants» de la migranya. «Tant l’estrès, com trencar de forma brusca amb aquest (modificar els horaris el cap de setmana, iniciar les vacances...) poden desencadenar una crisi de migranya, com també ho poden fer els canvis en l’hàbit del son o el consum de begudes alcohòliques. Molts pacients migranyosos, de fet, no poden olorar ni el vi ni la cervesa», explica la neuròloga del Chuac, qui assegura que una altra circumstància que pot portar a una crisi de migranya són «les contractures cervicals». «Fins i tot certs aliments en alguns pacients, sobretot ultraprocessats, pels additius que porten», remarca.

Insisteix, en aquest punt, la presidenta d’Aemice, Isabel Colomina, en la importància de «la formació del pacient amb migranya per al maneig de la seva malaltia». «Els afectats hem de ser corresponsables en la part que ens toca. Cal informar-se per aprendre sobre migranya, i també cal conèixer un mateix. Portar un estil de vida saludable (i això es resumeix en una bona alimentació, no saltar-se cap menjar, beure aigua per estar ben hidratat...), tenir uns hàbits de son regulars (mirant de dormir el mateix en dies feiners i el cap de setmana) i intentar controlar l’estrès és fonamental per trobar-se millor i està a les nostres mans. Sobre altres factors desencadenants de la migranya, com els canvis atmosfèrics, res hi podem fer. Al cervell dels afectats per aquesta malaltia no li agrada el que surt de la rutina», ressalta.

«Fonamental» és també –coincideixen la presidenta d’Aemice i neuròloga del Chuac– que els ciutadans que pateixen mal de cap freqüent no s’automediquin i «acudeixin al seu metge d’Atenció Primària» per consultar-li aquest problema, que podrà «derivar-los al neuròleg» si ho veu oportú. «Automedicar-se és molt perillós, primer, perquè resulta molt més fàcil controlar la migranya en un estat inicial que en un de posterior. A més, el consum d’analgèsics sense control pot produir un efecte rebrot del dolor i portar que aquest tipus de fàrmacs ja no facin la seva funció, adverteix Isabel Colomina, a la qual cosa la doctora Natividad Raña afegeix: «Prendre un analgèsic darrere d’un altre és perillosíssim perquè porta a la cronificació de la migranya. El primer que s’ha de fer, davant un mal de cap recurrent, és acudir al metge perquè no és normal», reitera.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Anar al metge per obtenir un diagnòstic és clau, igual que els és que els afectats per la migranya «aprenguin a manejar les expectatives», afirma la presidenta d’Aemice. «Això no és una malaltia que es curi amb una pastilla, tot i que sí que és possible disminuir el nombre de crisis o la intensitat», apunta Isabel Colomina, que destaca el paper de tractaments preventius, com els anticossos monoclonals [que en el Chuac s’administren ja des del gener del 2020] per a aquesta finalitat.

«Han canviat la vida de molts pacients amb migranya, per això des d’Aemice treballem perquè existeixi un accés equitatiu a aquests tractaments. Ara com ara no s’està produint, per això instem el Ministeri de Sanitat que estableixi una Estratègia nacional per a la migranya, que garanteixi, també, que hi hagi prou neuròlegs experts en migranya, així com infermeres especialitzades en Neurologia, amb un paper molt important en el maneig d’aquesta malaltia», reivindica.