Dependència al mòbil

La ‘psiquiatra estrella’ Marián Rojas Estapé fa viral el seu remei a l’addicció a les pantalles

L’experta explica que vivim en «una societat intoxicada de cortisol» que necessita potenciar «l’oxitocina de les relacions humanes»

La ‘psiquiatra estrella’ Marián Rojas Estapé fa viral el seu remei a l’addicció a les pantalles
3
Es llegeix en minuts

Vivim en una societat intoxicada de cortisol». La psiquiatra i autora dels llibres «Cómo hacer que te pasen cosas buenas» (2018) o «Encuentra tu persona vitamina» (2021), Marian Rojas Estapé, planteja les conseqüències que pateix una societat en retrocés, hiperestimulada, addicta al «swipe up» i incapaç de dominar els seus impulsos sobre el mòbil. El cortisol, més conegut com l’«hormona de l’estrès», produeix símptomes com la caiguda dels cabells, nàusees, tremolors o cefalees. ¿L’alleujament és a les pantalles? La conclusió de l’experta ha sigut aclamada per un gran nombre d’usuaris a les xarxes: «Tornem a la vida real i potenciem l’oxitocina de les relacions humanes. Convertim-nos en persones vitamina». 

Després d’anys d’investigació en el camp de la neurologia, Rojas proposa una simple solució a l’addicció als telèfons mòbils: incrementar els nivells d’oxitocina, l’«hormona de l’empatia». L’ésser humà tan sols necessita «abraçades de vuit segons per fer baixar els nivells de cortisol», determina. 

L’hormona de l’estrès

El cortisol, més conegut com l’hormona de l’estrès, s’activa principalment en moments de tensió. Segons explica Rojas, tant en les situacions reals com en les imaginàries. «El 90% (91,6%) de les coses que preocupen l’ésser humà mai passen», exposa. Les conseqüències, tant físiques com psíquiques, poden ser diverses. Tremolors, gasos, irritabilitat, despertars nocturns... En un moment d’especial incertesa, com en el cas de la pandèmia de covid-19, les persones van aprendre a «alleujar» aquest augment de cortisol a través dels dispositius electrònics. Xarxes socials, aplicacions de compres ‘online’ o menjar a domicili o, tal com els denomina Rojas, «gratificacions instantànies». D’aquesta forma subjeu la dopamina, és a dir, l’hormona de les addiccions

Segons la psiquiatra, avui dia hem transformat l’economia mundial en l’«economia de l’atenció». Rojas adverteix que actualment en consulta «l’addicció a la pantalla es tracta amb la mateixa medicació que l’addicció a la cocaïna». «El que importa a les empreses és aconseguir mantenir l’atenció de l’usuari el major temps possible a la pantalla», exposa. Els mòbils són útils, aconsegueixen que les persones puguin acostar-se entre elles i faciliten l’accés a la informació. Tot i així, la psiquiatra apunta que es necessita saber «com funcionen i com ens afecta, per poder enfrontar-nos-hi de la millor manera possible». És a dir, les persones han d’aprendre a gestionar la drogodependència emocional que els vincula al dispositiu. 

L’escorça prefrontal del cervell és el «centre neuràlgic de la voluntat» i s’acaba de desenvolupar al llarg de l’adolescència. Aquesta, en concret, s’encarrega de l’atenció, la concentració, la resolució dels problemes i el control dels impulsos. En la infància, tal com exposa Rojas, l’escorça prefrontal s’activa mitjançant tres estímuls: la llum, el so i el moviment. «Si a un nen se li dona un dispositiu electrònic quan l’escorça prefrontal encara està creixent, aquesta no madurarà com ho hauria de fer», assenyala l’experta i proposa, encaridament, «posposar l’ús de les pantalles en els nens». «Necessitem nens amb criteri, capaços de discernir entre el bé i el mal, i de buscar la informació», indica. 

Aprendre a avorrir-se

Notícies relacionades

Aprendre a avorrir-se és, segons la professional, un aspecte clau per al desenvolupament de l’escorça prefrontal dels més joves. «Si a un nen se li dona un telèfon quan està avorrit, se li està impedint avorrir-se», valora i afegeix: «Ningú ha descobert res gran en un moment d’hiperestimulació». Alleujar l’avorriment mitjançant l’ús del dispositiu mòbil dificulta l’aprenentatge de la gestió de les emocions. «És la primera vegada en la història que els fills són menys intel·ligents que els seus pares», destaca Rojas. 

Segons la psiquiatra, únicament hi ha dues coses que omplen veritablement l’ésser humà d’avui: l’amor i la feina. I cap es basa en la gratificació instantània, sinó en «el temps i en la paciència». «Recuperar els vincles reals, escoltar sense jutjar, il·lusionar-se per l’altre i dedicar temps a fer feliç els altres», apunta Rojas.