El Consell d’Estat adverteix sobre la llei trans i aconsella requerir un informe judicial fins als 18 anys

El Consell d’Estat considera que tots els menors de 18 anys haurien de tenir un informe judicial per canviar de sexe, no només els menors de 12 a 14 anys, tal com preveu el projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, que ha iniciat la seva tramitació parlamentària després d’haver-se aprovat en el Consell de Ministres la setmana passada.

Així ho indica el Consell d’Estat, òrgan consultiu del Govern presidit per María Teresa Fernández de la Vega, en el seu informe emès el 23 de juny, que és preceptiu, però, no, vinculant. El dictamen va ser rebut pel Ministeri d’Igualtat, però no ha inclòs aquestes recomanacions en el projecte de llei.

En concret, el Consell d’Estat opina que no sembla «necessari ni proporcionat desvincular la rectificació registral de la menció relativa al sexe de tot element probatori que acrediti, d’una manera o una altra, certa estabilitat en la identitat sexual lliurement definida per la persona». Per això, assenyala que s’hauria de mantenir l’exigència de tenir un informe judicial i un informe mèdic o psicològic per canviar de sexe.

«L’exigència d’aquest informe mèdic o psicològic constituiria una garantia per al sol·licitant que hauria de ser mantinguda pensant en la protecció de la persona que lliurement decideix transitar d’un sexe a un altre», remarca l’informe, consultat per Europa Press.

Segons el parer de l’òrgan consultiu, no sembla encertada l’afirmació de la memòria segons la qual, si es «condiciona el canvi de sexe registral de persones de més de 14 anys a l’obtenció d’aprovació judicial [...], no s’està tenint en compte la maduresa de cada menor o la seva situació».

Al contrari, el Consell d’Estat creu que la flexibilitat amb què s’ha concebut aquest expedient de jurisdicció voluntària –en el qual, com s’ha assenyalat, el jutge comprovarà, entre altres punts, la maduresa del menor per comprendre i avaluar les conseqüències de la seva decisió– fa que el procediment d’aprovació judicial constitueixi «un curs procedimental especialment idoni per valorar les circumstàncies de cada cas concret i, d’aquesta manera, vetllar per l’interès superior del menor».

En aquest marc, l’òrgan consultiu considera que s’hauria de valorar si, amb el sistema proposat, s’afavoreix que es prenguin «decisions precipitades, no assentades en una situació estable de transsexualitat», que, a la fi, segons avisa, «podria acabar repercutint de manera negativa en el lliure desenvolupament de la personalitat del subjecte».

El Consell d’Estat posa l’exemple d’altres països de l’entorn amb normatives que no solen reconèixer als menors d’edat legitimació per promoure la rectificació de la menció registral relativa al sexe i, quan ho fan, «inclouen cauteles com l’exigència que hagin complert 16 anys i tinguin prou discerniment (Bèlgica i Portugal), que tinguin un certificat mèdic de disfòria de gènere (Noruega) o que articulin la seva sol·licitud per via jurisdiccional (Irlanda i Malta)».

«En definitiva, sembla que l’expedient de jurisdicció voluntària constitueix el curs procedimental més idoni per canalitzar el dret dels menors d’edat a instar la rectificació de la menció registral relativa al sexe», insisteix.

Notícies relacionades

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

«El pitjor va ser que em van fer fora a mi de l’escola Sant Ignasi»

L’òrgan consultiu també analitza les modificacions terminològiques que s’introdueixen en el Codi Civil, de manera que les referències al pare i a la mare se substitueixen per les expressions «progenitor no gestant» i «progenitor gestant».

En aquest sentit, recomana evitar l’ús del terme «progenitor gestant» en el cas de la mare i mantenir la referència a la mare en els articles del Codi Civil que regulen la filiació, ja que, en aquest cas, «el progenitor gestant serà sempre la mare, amb independència de qui sigui l’altre progenitor –home o dona– o desconegut.