Totes les claus de la verola del mico: símptomes, durada, origen i com es contagia

Els símptomes de la verola del mico són similars a la de la ja erradicada verola, tot i que una mica més lleus –febre, mal de cap, muscular, d’esquena, esgarrifances i esgotament– i amb freqüència hi ha inflamació dels ganglis i una erupció cutània, que comença a la cara i s’estén a altres parts del cos, principalment mans i peus.

Així ho ha assenyalat aquest dimecres a Twitter la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia (SEIMC), mentre la Comunitat de Madrid notificava que ha detectat 23 possibles casos d’aquesta infecció, que es troben en estudi en coordinació amb el Centre Nacional de Microbiologia, per confirmar el diagnòstic.

La SEIMC explica que amb la informació actual, desconeix quina serà l’evolució epidemiològica de la verola del mico i aconsella als que tinguin dubtes sobre una possible infecció que consultin al seu centre mèdic de referència per prendre les decisions de diagnòstic terapèutiques oportunes.

Quin és l’origen de la verola del mico

Es tracta d’un ortopoxvirus zoonòtic amb símptomes i presentació similars a la verola, erradicada el 1980, tot i que amb menor gravetat, transmissibilitat i mortalitat. És endèmica a l’Àfrica Central i Occidental, i se n’han detectat casos importats esporàdics al Regne Unit.

Com es produeix la infecció i quins en són els símptomes

Segons la SEIMC, després de la infecció per contacte amb animals, el període d’incubació sol ser d’entre 7 i 14 dies, però pot estendre’s també de 5 a 21. Els símptomes són similars als de la verola, ja erradicada el 1980, tot i que una mica més lleus: febre, mal de cap, dolors musculars, a l’esquena, esgarrifances i esgotament.

A diferència de la verola humana, en la del mico és freqüent l’aparició de ganglis inflamats.

També comporta una erupció que, sovint, comença a la cara i s’estén a altres parts del cos, particularment a mans i peus.

El curs de la malaltia sol durar entre 2 i 4 setmanes.

Com es produeix la transmissió

Es transmet a través de saliva o excrecions respiratòries, o per contacte amb l’exsudat de la lesió o el material de la crosta.

També a través d’excrements, així com les relacions sexuals poden representar una altra font d’exposició.

Sospites d’infecció

Notícies relacionades

Les persones amb el VIH ja poden donar els òrgans a altres pacients

La calor extrema tensarà cada vegada més les infraestructures urbanes

Podria tractar-se d’una infecció de verola del mico quan hi hagi «exantema vesicular» sense causa explicable a qualsevol part del cos i almenys un dels símptomes clàssics d’aquesta malaltia (febre superior a 38,5, mals de cap intensos, miàlgia, artràlgia, dolor d’esquena o limfoadenopatia).

La sospita també vindria donada pel fet que la persona tingui un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable en els 21 dies abans de l’inici dels símptomes, és home que té sexe amb homes o ha viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.