En barraques o a punt del desnonament: 59.000 catalans tenen vivendes insegures

A punt de ser desnonats, en barraques al mig del camp, en naus abandonades, en locals comercials, tirats en un banc i en albergs municipals. A Catalunya hi ha 59.000 persones que viuen en un lloc insegur. És la primera vegada que la Generalitat publica dades d’infrahabitatge, obtingudes després de creuar registres amb els serveis socials dels ajuntaments i consells comarcals. «El nostre objectiu és que aquestes persones accedeixin a una vivenda digna, al sistema sanitari i tinguin acompanyament psicosocial», ha dit la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, en la presentació del pla contra el sensellarisme del 2022 al 2025.

Les xifres que ha fet públiques el Govern són de les persones sense llar ateses pels serveis socials. N’hi ha moltes més que estan fora d’aquests radars. En qualsevol cas, segons els serveis socials, el 2016 hi havia 5.777 persones sense llar allotjades en albergs, pensions o allotjaments d’emergència de diferents ajuntaments. El 2019 la xifra va pujar fins a les 6.171. I el 2022 són ja 11.123 persones, tot i que en aquesta dada se sumen també recursos municipals més o menys estables. Però no només les persones que dormen a l’asfalt o en allotjaments públics responen a l’etiqueta de ‘sensellar’. També cal tenir en compte aquells que viuen en llocs insalubres, com les barraques o les naus industrials, o els que estan a punt de patir un desnonament. En la primera categoria viuen 22.000 persones. En la segona, 25.000. «Després de la recopilació de les dades hem vist que les persones sense llar són a les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants», ha explicat Cervera.

300 pisos en un any

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La intenció de la consellera és acabar, o almenys reduir, aquestes xifres alarmants. Per primera vegada, el Govern dota de pressupost l’estratègia catalana contra el sensellarisme, que era en un calaix des del 2017, quan les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs van proposar el projecte. En concret, Cervera s’ha compromès a aportar 97,8 milions d’euros fins al 2025. La majoria dels fons seran transferits als ajuntaments, però també hi ha una aportació destinada a l’Agència Catalana de l’Habitatge que, aquest mateix any, ha d’habilitar 300 pisos per a persones sense llar.

«El model que volem aplicar és el de ‘housing first’, tenir una vivenda digna és la principal clau perquè les persones sense llar puguin refer la seva vida», ha dit Cervera. És el model que proposa la Federació Europea d’Organitzacions que Treballen amb les Persones Sense Llar (Feantsa) i que practiquen diverses oenagés, com Arrels. «El que sí que sabem és que, després de la pandèmia, la xifra no ha fet més que augmentar», ha admès Cervera. En alguns casos ja s’ha arribat massa tard. Fa quatre mesos dos nens morien en una oficina bancària a la plaça de Tetuan de Barcelona i fa dos una parella moria a les barraques del Besòs.