Un món de cendra a La Palma dos mesos després del volcà

Sobre la capa de cendra, que els veïns de la zona expliquen que supera els quatre metres d’espessor en diversos punts, sobresurten un grapat de xemeneies i teulades, així com les copes dels pins canaris, que comencen a reposar-se i tornen alguns brots verds a un paisatge que, fora d’això, ha perdut el color.

Els treballs de retirada de cendra són continus i l’atrafegament de camions que surten de Las Manchas carregats d’escòria volcànica per la carretera cap a Fuencaliente contrasta amb les enormes quantitats de carbonet (lapil·li) que encara s’acumulen a les vores de les carreteres i als jardins d’algunes vivendes.

Per tornar la normalitat a Las Manchas i a la resta dels barris coberts de cendra, el Govern de les Canàries ha posat en marxa el Pla Extraordinari d’Ocupació de La Palma, amb més de 1.000 persones dedicades al reacondicionament de les zones afectades.

Julio Rodríguez és veí d’una de les cases més pròximes al volcà, «la quarta» segons els seus càlculs. De fet, és la primera ja descoberta en aquest lloc, perquè les altres tres segueixen tapades fins al sostre i als peus d’una s’observa un tub volcànic pel qual va brotar durant dies un riu de lava.

Aquest veí de La Palma fa una pausa en l’extenuant treball de retirar cendra per conversar amb Efe. És realista: no creu que sigui possible retirar-la tota per deixar-ho «com estava abans», dona per fet que haurà de reconstruir part de la seva finca sobre la capa d’escòria.

Això, on només hi ha cendra, perquè una altra part del terreny on abans creixien vinyes i fruiters avui està sepultat per una colada de lava, en un paisatge trencat, ple de diversos enfonsaments dels tubs volcànics.

Rodríguez ha hagut de contractar una petita excavadora per anar netejant la seva propietat i reclama que les administracions «l’ajudin, perquè a mà, amb la pala, «és impossible treure tota aquesta cendra». «Aquí tenim més de dos metres», diu.

L’estructura de la vivenda de Julio Rodríguez es manté ferma, com acredita el punt vermell marcat a l’entrada de la propietat que significa que els arquitectes municipals han comprovat que és segura. No obstant, el sostre del seu garatge no va suportar el pes de la cendra i va cedir.

Notícies relacionades

D’Horta de Sant Joan a l’Empordà i Montserrat: els grans incendis que han castigat Catalunya les últimes dècades

¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?

Els problemes s’acumulen per als veïns d’aquesta zona de Las Manchas, on segons explica el Julio, no ha arribat encara l’aigua de consum que els serveis municipals treballen per reposar. «Viure aquí per ara és inviable», es lamenta.

Ara la vivenda del Julio i d’altres d’ubicades a la carretera de San Nicolás es troben a menys de 50 metres de les encara fumejants colades de l’erupció i als peus d’una muntanya de gairebé 200 metres d’altura que va sorgir a la zona coneguda com a Tajogaite durant els gairebé tres mesos que va durar l’erupció.