El dia que 300 ‘hippies’ van ser expulsats a garrotades d’un poble d’Eivissa

«¿Una història tan potent i jo no l’havia sentit mai? L’havia de donar a conèixer», recorda Mir, que compta amb una ampli bagatge en la realització de documentals històrics. Fa poc més de dos anys que un amic de Santa Eulària el va sorprendre amb aquest relat, que els coetanis de la vila del riu coneixen com la rebel·lió dels ‘hippies’.

Va posar fil a l’agulla, va trobar l’arxiu judicial i va entrevistar una dotzena de testimonis, entre veïns, guàrdies civils i un dels peluts participants. Aquest últim, que prefereix mantenir l’anonimat, se’n va adonar que la festa a Santa Eulària se n’estava anant de mare i es va quedar al marge de la topada.

Sense imatges

No obstant, Mir no trobava arxius audiovisuals, ni pel·lícules ni fotografies, però no va desistir del seu propòsit de divulgar la història i es va embarcar en el seu primer llibre, ‘Santa Eulària, Ibiza, 1971. La rebelión de los hippies’. El mateix autor presenta demà el treball, a les vuit de la tarda, al Teatre Espanya de la localitat, dins el programa de les festes patronals del poble, i diumenge el tindrà a la venda en una parada de la fira d’artesania del Puig de Missa. A falta de documentació gràfica, la publicació compta amb il·lustracions de la pintora Yoa Covas, que recrea alguns moments i protagonistes dels incidents.

Malgrat la imatge pacífica, ingènua i romàntica que s’atribueix als hippies, els testimonis recopilats per Mir assenyalen el cansament a què es va arribar aquell estiu a Santa Eulària a causa d’un grup de joves, ebris i que campaven al seu aire pel poble i les finques limítrofes. L’origen del conflicte era una casa de camp al Pla des Novells, a tres quilòmetres del poble, on es va anar formant una comuna amb l’arribada progressiva de peluts. El líder era un nord-americà, Robert Jack Berg, a qui anomenaven «el Crist dels ‘hippies’» pel seu inseparable bastó amb forma de creu.

Invasió de terrenys

Notícies relacionades

L'estiu de 2025 és el segon més càlid de la història a Catalunya: rècords de calor i nits tropicals

Gairebé 84.000 professors tornen aquest dilluns a les aules amb la mirada posada a millorar la comprensió lectora de l’alumnat

Invasió de terrenysEls testimonis de l’època assenyalen que, a mitjans de juliol, ja hi havia uns 300 joves i la majoria dormien a l’aire lliure al mig de la feixa. Sense instal·lacions sanitàries, es van acostumar a fer les seves necessitats als terrenys veïns, fins i tot al costat de les cases, a més de robar fruita i verdura dels camperols i banyar-se a les seves basses o amb l’aigua de les seves cisternes.

La Guàrdia Civil els va desallotjar el 16 de juliol al matí i es van traslladar al poble al migdia, juntament amb membres d’altres comunes, per muntar una festa, tallant l’avinguda Sant Jaume, mentre s’entonaven en els tres torns del sopar que van reservar al restaurant La Bota. La gresca es va acabar com el rosari de l’aurora i amb 57 detinguts, que van passar cinc dies a la presó de Palma, com explica Mir al seu llibre i avançarà demà al Teatre Espanya.