Identifiquen 60 víctimes d’abusos sexuals en centres religiosos de Navarra

Un estudi elaborat per la Universitat Pública de Navarra (UPNA) ha identificat prop de 60 víctimes d’abusos sexuals comesos en centres religiosos de Navarra.

L’estudi ha sigut presentat aquest divendres en una roda de premsa en què han participat el conseller de Polítiques Migratòries i Justícia del Govern foral, Eduardo Santos, l’investigador de l’UPNA i coordinador de l’informe, Mikel Lizarraga Rada, i Mariví Martinikorena, víctima d’abusos sexuals quan era alumna d’una escola religiosa en la dècada de 1960.

Mikel Lizarraga ha explicat que, per elaborar l’informe, es van fer entrevistes a les víctimes que es van posar en contacte amb l’UPNA a través dels canals habilitats. L’investigador ha precisat que les dades que es recullen a l’informe «cal entendre-les com a presumptes, ja que aquests fets no han sigut jutjats i ha sigut impossible contrastar la informació obtinguda de les entrevistes a les víctimes a causa de la impossibilitat d’accedir als arxius eclesiàstics».

En total, es va entrevistar 43 víctimes i es van identificar uns nou casos més per altres cursos. «Una vegada finalitzat l’informe, en l’última setmana, davant el boom de casos que s’ha produït en premsa, set persones s’han posat en contacte amb nosaltres per sol·licitar ser entrevistades i poder ser incorporades al futur informe que serà publicat, per això tenim la xifra d’uns 60 casos de víctimes d’abusos sexuals», ha explicat.

Segons ha afegit, «entorn del 30% dels casos són considerats de caràcter greu (penetració, fel·lació o submissió química, entesa aquesta com l’ús d’algun tipus de somnífer per portar a terme els abusos), el 58% dels casos són abusos de caràcter intermedi (tocaments o masturbació) i un 12% són lleus (petons o tocaments lleus)».

Mikel Lizarraga ha explicat que s’ha identificat «un total de 31 presumptes religiosos que van cometre abusos de caràcter sexual, en què es veuen implicats 17 centres educatius o institucions religioses en 12 municipis, que afecten 10 congregacions, a més del mateix arquebisbat».

L’investigador de l’UPNA ha afirmat que han trobat «una manifesta dificultat per identificar les víctimes d’aquests delictes». «Partint del conjunt d’entrevistes portades a terme hem conclòs que aquestes víctimes tenen unes característiques pròpies que fan que els costi enormement significar-se com a tals i denunciar els abusos soferts en el passat. Aquestes víctimes tenen entre 60 i 80 anys, i després de tant temps transcorregut i després de tant temps de silenci moltes no tenen interès a recordar uns fets tan dolorosos com els soferts en la seva infància», ha apuntat.

A més, ha assenyalat que diverses víctimes d’abusos han rebut als seus domicilis «cartes de contingut obscè o amenaçador». «Això no contribueix que les víctimes s’animin a denunciar», ha explicat.

El conseller de Polítiques Migratòries i Justícia, Eduardo Santos, ha anunciat que l’Executiu foral impulsarà una llei per al reconeixement de les víctimes d’abusos sexuals a menors al si de l’Església catòlica, «amb el consens més gran possible de tots els grups de l’arc parlamentari», en què destaca la creació d’una comissió de reconeixement «que sigui la que validi la condició de víctimes a totes aquelles persones que hagin patit abusos sexuals per part de l’Església catòlica quan eren menors, basant-se en l’examen professional de cada cas».

Eduardo Santos ha explicat que els passos que està fent l’Executiu foral «tenen l’objectiu de la protecció de les víctimes dins d’un context de defensa i promoció dels drets humans». «El Govern de Navarra no actua contra res ni contra ningú, sinó que actua a favor d’alguna cosa. No podem afirmar que estem parlant de molt pocs casos, estem davant la punta de l’iceberg d’una sèrie de casos que van aflorant i que continuaran apareixent a mesura que les víctimes tinguin la valentia d’anar fent passos, perdin la por i decideixin parlar», ha indicat.

Santos ha afirmat que «molt del coneixement que pugui existir actualment dels fets que van succeir estan en arxius eclesials i la col·laboració de l’Església és imprescindible». «En països del nostre entorn hi ha hagut col·laboració de la jerarquia eclesiàstica. Volem que hi hagi implicació de l’Església catòlica en la comissió que es pugui crear de cara que treballem en conjunt per aclarir els fets i reconèixer les víctimes», ha plantejat.

Notícies relacionades

Sanitat alerta que els vaporejadors són «cancerígens» en la seva nova campanya contra el tabaquisme

Catalunya activa nous avisos per pluges torrencials en plena Diada

Per la seva banda, Mariví Martinikorena, víctima d’abusos sexuals quan era alumna d’una escola religiosa en la dècada de 1960, ha participat en la roda de premsa com a representant de les víctimes. «No m’és fàcil, amb 73 anys, començar a parlar del que vaig viure quan tenia 11 anys, i més quan és una part del tema dels abusos que no surt a la llum, que no es planteja com un problema a resoldre ni que passa a l’església. No han sortit enlloc els abusos de nenes fets per monges. A les escoles de monges hi havia abusos, hi havia violacions, hi havia maltractament, un abús de poder incommensurable i el vam patir moltes nenes, perquè no crec que jo sigui l’única», ha afirmat.

Mariví Martinikorena ha relatat la seva experiència com a víctima, explicant que «et fan tan dependent, t’anul·len tant, t’elegeixen perquè ets la més vulnerable del món, perquè tens una autoestima per terra, perquè afectivament tens unes carències horribles, ets la víctima meravellosa». «Tenen dret a fer el que els doni la gana amb tu, maltractar-te de qualsevol manera. Les conseqüències dels abusos tenen una repercussió per a tota la vida. Jo vaig començar a tenir problemes d’estómac, respiratoris, de tristesa, d’angoixa», ha afirmat.