Els ecologistes demanen tres anys de presó per als càrrecs imputats per la contaminació del mar Menor

Prou anys de presó perquè les figures polítiques implicades en el cas Topillo trepitgin una presó. Les acusacions particulars del cas Topillo (Greenpeace, d’una banda, i Ecologistes en Acció, ANSE i SEO/BirdLife, d’una altra) han sol·licitat per a l’exconseller d’Agricultura, Aigua i Medi Ambient de la comunitat entre 1999 i el 2015, Antonio Cerdá, i per a l’excomissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Segura i actual director general d’Aigua del País Valencià, Manuel Aldeguer, un total de tres anys de presó per a cada un per un delicte contra el medi ambient. La fiscalia, per la seva banda, va reclamar fins a un any i nou mesos de presó per a tots dos. En el cas d’Aldeguer, les organitzacions ANSE i Ecologistes rebaixen la pena reclamada a dos anys i mig de presó.

Als seus escrits d’acusació, les organitzacions conservacionistes, que es van personar en la causa com a acusació particular, també reclamen entre cinc mesos i sis anys de presó per als administradors d’empreses agràries i agricultors que estan implicats en la primera peça judicial que investiga la contaminació del mar Menor. Davant la «gestió il·legal d’abocaments» de salmorra produïts per fer servir dessaladores privades sense autorització, els ecologistes remarquen que els agricultors assenyalats en la causa «es van despreocupar de la destinació final de la salmorra que abocaven i van ometre la mínima diligència que cal per sol·licitar l’autorització de les instal·lacions, pous i abocaments», detalla Greenpeace.

Aquesta organització internacional, representada per l’advocat Eduardo Salazar, manté que el tribunal que enjudiciï els fets ha d’ordenar portar a terme una prova per quantificar els perjudicis ocasionats a l’ecosistema marí i s’estableixin quines mesures són necessàries per reparar l’equilibri ecològic del mar Menor. Amb això, l’acusació demana que s’apliqui la llei de responsabilitat ambiental a fi que les empreses es facin càrrec econòmicament de la restauració de la llacuna. 

Ecologistes en Acció i ANSE reclamen el mateix, ja que més enllà que quedi acreditat el perjudici al domini públic hidràulic i marítim, les indemnitzacions que es demanen als acusats només cobririen aquest cost, però no el mediambiental. El medi ambient s’ha d’entendre com un bé col·lectiu, defensen, per la qual cosa en aquest procés judicial també s’ha de valorar econòmicament el perjudici al mar Menor.

El greu estat ecològic del mar Menor «no només s’evidencia, i s’ha acreditat un perjudici a les aigües i a altres elements del domini públic hidràulic», sinó també a espècies silvestres de la fauna i la flora, a hàbitats protegits i, en definitiva, «a tot un ecosistema lacunar i els seus recursos naturals associats». Greenpeace esmenta fins i tot que som davant un «crim d’ecocidi». Fer servir aquest terme busca «dimensionar la transcendència ecològica, econòmica i social» dels fets que s’enjudiciaran. L’acusació reclama, a més, que es condemnin els agricultors implicats a no rebre cap tipus de subvenció estatal o regional per diversos anys.

L’altra acusació particular, representada per l’advocat Ginés Ruiz, assenyala que «s’ha alterat l’ecosistema fins al punt que una zona que comptava amb múltiples figures de protecció ambiental regionals, nacionals, europees i internacionals, ha perdut bona part dels valors que van justificar aquestes figures». El perjudici als recursos naturals de diversos espais protegits fa témer si «seran capaços de recuperar les seves condicions originàries».

Per Greenpeace, que també ha quedat acreditat en la instrucció del cas, hi ha hagut un «incompliment» dels objectius ambientals que persegueixen diverses normes europees, estatals i regionals, com la de portar a terme controls al camp en zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats. Hi va haver una «omissió» a l’hora d’aplicar mesures de control i de vigilància de la comunitat i la CHS.

Cerdá «va evitar» controls i limitacions a l’agricultura

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

Durant el mandat de Cerdá al capdavant de la conselleria, «va evitar» qualsevol tipus de limitació al sector agrícola, que, pel que sembla, havia situat com «una cosa intocable i il·limitable, total i absolutament prioritària i excloent». El llavors conseller va incórrer en una «obstrucció» per evitar que tiressin endavant projectes per protegir el mar Menor: va imposar la seva «voluntat personal» d’exonerar l’agricultura intensiva «de qualsevol tipus de control i de protecció de les masses d’aigua davant la contaminació per nitrats agrícoles», remarquen Ecologistes, ANSE i SEO.

Des de Greenpeace remarquen que no hi va haver un pla general en l’ús dels fertilitzants més enllà dels controls de camp que es van fer en l’àmbit de les línies d’ajuda de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea. També acusen Cerdá que l’«omissió» sobre el control dels nitrats i les inspeccions a les finques «va poder ser deliberada».